L'Atenció Primària Metropolitana Sud engega un estudi sobre la COVID-19 persistent

El doctor Francisco Mera Cordero, metge de família, com a investigador principal i investigadors de l'Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Sud, han engegat un estudi sobre la COVID-19 persistent que actualment està en fase de reclutament de pacients i que ha rebut finançament per part de l’Institut de Salut Carlos III.

La COVID-19 persistent és la nomenclatura que s’ha fet servir per anomenar els casos de pacients amb símptomes de durada superior a les quatre setmanes des de l’inici de la malaltia. "La probabilitat de desenvolupar COVID-19 persistent no està relacionada amb la gravetat de la malaltia, però s’estima en fins a un 10% dels pacients", expliquen des de l'Institut Català de la Salut (ICS). Els símptomes poden estar presents durant més de sis mesos i, actualment, no existeix cap tractament. La dispnea, o dificultat respiratòria, és una de les manifestacions més freqüents i invalidants de la COVID-19 persistent.

La hipòtesi sobre la que es basa el projecte va sorgir arrel de l’experiència clínica del doctor Merao, que va detectar la persistència dels símptomes de la fase aguda ja en la primera onada, i que ha liderat el projecte. Aquest consta de dues parts. La primera és l’assaig clínic doble-cec aleatoritzat per avaluar l’eficàcia en la simptomatologia lleu i moderada del fàrmac Montelukast en pacients amb COVID-19 persistent. L’estudi està actualment en fase de reclutament de persones amb la malaltia amb més de quatre setmanes d’evolució i dificultat respiratòria lleu o moderada.

El Montelukast és un medicament que ja es comercialitza per a l’asma. Aquest assaig clínic vol comprovar si el fàrmac és beneficiós en la reducció de la inflamació que produeix la infecció per SARS-CoV-2. L’objectiu és demostrar que, davant del placebo, aquest tractament és eficaç en la millora de la qualitat de vida associada als símptomes respiratoris en pacients amb COVID-19 persistent.

"Uns resultats positius en aquesta línia serien un gran avenç, ja que es tracta d’un fàrmac ja existent, amb un perfil de seguretat contrastat i assequible econòmicament", apunten les mateixes fonts.

La segona part de l’estudi es realitzarà en col·laboració amb els Serveis de Pneumologia, Microbiologia i Immunologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el Servei de Pneumologia de l’Hospital de Viladecans, i té com a objectiu conèixer més profundament les característiques clíniques i biològiques de les persones amb COVID-19 persistent. Per fer-ho, s’analitzaran mostres de sang i femta d’un subgrup de persones que participen a l’assaig clínic i així es determinarà l’efecte de la malaltia sobre el sistema immunològic, la flora intestinal i com es relaciona amb la gravetat de COVID-19 persistent.