Torna la primavera

Aquí, a Madrid, amb pluja i tot. Tan enyorada, quan no en teníem. I tan poc amable quan arriba de sobte i amb l'excés petulant de qui practica el mal humor sistemàtic. El rerafons, però, és ucranià i put a Putin, d'una banda, i a les dades macro -i micro-  econòmiques, preludi d'un Via Crucis (quaresmal, que ara ens toca) perquè després de la pandèmia del Coronavid, que no sé si ja ha tocat el dos, torna una pandèmia ben de casa nostra: la pobresa que creix i torna a créixer.

Malgrat la demagògia estúpida, marca Ayuso, la pobresa a Madrid és escruxidora. I les polítiques de marginació social i de rebuig (no sé si de 'dret', peró sí que de 'fet') de persones que han travessat, com han pogut, la ratlla de l'Àfrica..., que tens la impressió que queden en segon terme, perquè no són tan mediàtiques (quin fàstic d'adjectiu!) com els nous refugiats ucraïnesos.  

Ja deu fer trenta-i-tants anys que em va tocar presidir al Parlament de Catalunya una comissió per estudiar les bosses de pobresa a la nostra Catalunya triomfant. L'arribada dels neguits pels Jocs Olímpics del '92 no ens va permetre debatre el document final (que es pot trobar, tot amb tot, a la Biblioteca del nostre Parlament). Doncs bé: aquell treball demostrava el gruix de la pobresa a Catalunya... i la seva gravetat. De la qual continua parlant la revista 'Carrer', de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.

No seria urgent i oportú tornar a estudiar i a explicar el gruix de la pobresa a la nostra comarca?