Xoc energètic

El xoc de preus energètics que venim patint des de l’estiu del 2021 s’ha vist agreujat amb la invasió d’Ucraïna. El problema ve de lluny, d’un sistema europeu de fixació de preus “marginalista”, que s’ha mostrat ineficient, molt inestable, i la mostra n’és el punt on hem arribat, amb un desbocament incontrolat de successives pujades que ha fet multiplicar per cinc el preu de l’electricitat en un any, bàsicament a causa de l’ascens del gas natural en els mercats internacionals, amb un augment del 290% el 2021. Per la seva banda, el del petroli s’ha doblat també el darrer any. Aquest és un altre mercat que, malgrat no estar intervingut, funciona com un oligopoli, ja que la fixació de preus queda, en bona part, en mans dels productors. Finalment, cal no oblidar que el preu del carbó ha crescut un 85% durant el 2021.

Aquest xoc fa que les empreses més afectades siguin incapaces de traslladar a curt termini el sobrecost als seus preus i tarifes, de manera que, o bé han de produir amb pèrdues insostenibles, o bé han d’aturar la seva activitat trencant així baules imprescindibles en les cadenes de producció de béns i serveis. Una enquesta feta als nostres associats durant els mesos de gener i febrer posava en relleu l’impacte i la importància de l’energia com a factor productiu; per al 36%, el pes de la despesa energètica superava el 10% dels ingressos i l’escalada de preus es preveia que tindria una afectació greu per al 62% dels enquestats, la qual cosa afecta de manera molt especial els sectors de l’hoteleria o restauració i les empreses industrials.

Per a les petites i mitjanes empreses plou sobre mullat, ja que pateixen els diferencials de preus més alts de tot Europa entre petits i grans consumidors.

Des de la nostra patronal hem demanat que es modifiqui el sistema de fixació de preus per un altre de més just, que garanteixi una reducció i estabilitat en el temps, valorant a la vegada molt positivament el Pla Nacional de resposta a les conseqüències de la guerra, però posant en relleu que les mesures cal que siguin estructurals i de curt, mitjà i llarg termini, i permetin modificar les condicions de competitivitat per tal que la fixació dels preus respongui a principis d’ajustos naturals de mercat entre oferta i demanda, evitant els abusos d’ineficiències.

Calen reformes de molta profunditat, amb una millora de l’estructura d’oferta dels productors d’energia, en què el mercat s’obri a més competidors que puguin garantir el subministrament i uns preus eficients, així com seguir en el camí de la transició energètica, on potser es podran reconduir les posicions dominants. Hem de vetllar perquè en aquest nou camí no tornem a caure en els errors que ens han dut a aquesta situació tan complicada i injusta per al conjunt de les nostres PIMES i de tota la societat.