Les metròpolis europees reafirmen els seus esforços per la sostenibilitat i la lluita contra l'emergència climàtica

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reunit els dies 4 i 5 d'abril diversos representants d’àrees metropolitanes d’Europa i d’altres llocs del món per presentar el capítol dedicat a Europa del Primer informe sobre l’estat mundial de les metròpolis, elaborat per ONU-Hàbitat, en el qual es conclou que, actualment, les àrees metropolitanes europees impulsen estratègies de resiliència i estan fent una aposta molt clara per les polítiques de lluita contra l’emergència climàtica, la mobilitat sostenible, l’habitatge, la cerca d’un model energètic diferent i l’ús d’energies renovables.
 
"L’AMB ha acollit aquesta jornada en tant que és una institució àmpliament reconeguda per ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per als assentaments humans, com a innovadora i inspiradora en temes de gestió metropolitana", asseguren des de l'ens supramunicipal. Durant la trobada s’han presentat els fets clau, les xifres i les tendències de les metròpolis europees i també s’han analitzat diversos estudis de cas, a partir d’una mostra global de metròpolis.
 
Segons ONU-Hàbitat, a Europa 245,7 milions de persones viuen en 265 àrees metropolitanes. D’aquestes, només Moscou i París superen els 10 milions d’habitants, mentre que Londres, Madrid i Sant Petersburg en tenen entre 5 i 10 milions; hi ha 57 metròpolis entre 1 i 5 milions (l’AMB, per exemple), i 203 més tenen entre 300.000 habitants i 1 milió. Europa es consolida com una regió de metròpolis petites i mitjanes.

"Les àrees metropolitanes estan fent una aposta clara per la digitalització i per les noves tecnologies de les telecomunicacions com és el 5G i les seves aplicacions sobre el territori i els serveis", remarquen des de l'AMB. Per competir a escala global amb altres regions del món, les grans ciutats europees duen a terme estratègies de posicionament, captació de talent i atracció d’inversions.

Les àrees metropolitanes europees reclamen una política clara respecte a les metròpolis a la Unió Europea i també als estats membres (que, amb l’excepció de països com Itàlia, Portugal i en menor mesura el Regne Unit, no en tenen). "Així mateix, la política de cohesió de la UE, en la qual es concentra al voltant del 40% del pressupost europeu, ha demostrat que amb la seva aplicació es poden reforçar les àrees metropolitanes", assenyalen les mateixes fonts.

Iniciatives com la xarxa European Metropolitan Authorities (EMA), que impulsa l’AMB i està formada per més de 50 àrees metropolitanes europees, "són necessàries per exercir de lobby a escala de la UE i dels estats", recorden.

Les metròpolis europees tenen diferents marcs territorials i legislatius però tenen elements comuns com la cooperació, la solidaritat i l’acció col·lectiva. Des de l'AMB remarquen que durant la pandèmia de la COVID-19, la gestió metropolitana "ha tingut un paper clau per als ajuntaments per treballar conjuntament i fer arribar els recursos a més població".

A la trobada a l’AMB hi han assistit més de 50 representants de diverses àrees metropolitanes com ara París, Oporto, Lisboa, Stuttgart, Oslo, Gran Manchester, Riga, Bratislava, Katowice, Marmara, Gran Bilbao, Guadalajara, Medellín-Valle de Aburrá o Douala, entre d’altres. També s’hi han sumat representants de la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, l’OCDE, diverses xarxes, think-tanks i experts del món acadèmic.
 
El vicepresident de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, Ernest Maragall, ha assegurat, en resposta a l’informe que va presentar dilluns Nacions Unides que anunciava que l’any 2025 ha de ser el pic màxim d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que “és des de les àrees metropolitanes i les ciutats des d’on es pot ajudar a reduir clarament les emissions de CO2, i cal una major presència a nivell dels organismes internacionals”.
 
D’altra banda, ha afirmat que “és el moment de pensar, decidir i actuar”, referint-se a la capacitat que tenen les metròpolis europees per actuar com un interlocutor davant les institucions de la Unió Europea, tal i com fa l’AMB amb la European Metropolitan Authorities.
 
Per la seva banda, el cap de Política, Governança i Legislació d’ONU-Hàbitat, Remy Sietchiping, ha remarcat la importància de la cooperació. “Per a nosaltres, la cooperació i coordinació que s’està donant aquest dies a l’AMB, entre totes les metròpolis participants, és el tipus de cooperació que necessitem per construir ciutats i àrees metropolitanes resilients, que absorbeixin els cops i puguin oferir possibilitats a tots els seus ciutadans”, ha manifestat.
 
Aquest informe, que ONU-Hàbitat està preparant cinc anys després de l'adopció de la Nova Agenda Urbana (i que es preveu que es presenti al llarg d’aquest 2022), té com a objectiu fer balanç de les noves realitats metropolitanes a tot el món i oferir noves eines perquè les metròpolis facin front als reptes en matèria de gestió, governança i planificació.