Salaris, pacte de rendes i democràcia

Vivim una realitat marcada per la convergència de diferents crisis superposades que generen por i incertesa en el futur immediat. Últimament s’expressa de forma brutal, copant el primer lloc de les nostres preocupacions, en termes de pujada de preus que amenaça les classes treballadores i que ja afecta de forma molt greu les famílies i persones més vulnerables.

La notícia més positiva de les últimes setmanes, per contra, han estat els fruits que comença a donar el desplegament de la reforma laboral recentment acordada. Les dades són molt positives, ja que han fet baixar les taxes d’atur – malauradament encara recauen sobre dones, joves i majors de 45 anys - i un creixement històric de la contractació indefinida que ha arribat al 30%.

El sindicalisme confederal i de classe ha de saber desenvolupar-se en diferents plànols. Cal avançar en disputar espais de poder sindical a empreses i sectors per aconseguir increments salarials que a final d’any permetin recuperar el poder adquisitiu que es perdi entre salari acordat i l’evolució de la inflació. Les clàusules de revisió salarial són mesures estratègiques per evitar l’empobriment general i s’han de sumar a d’altres per a intervenir el control de preus, reduïr beneficis a l’oligopoli elèctric, gravar els anomenats beneficis “caiguts del cel” (que tenen el seu origen en un sistema de fixació de preus pervers, que no correpon al cost real de la generació energètica), protegir les rendes més baixes i legislar sense complexos, com ha fet Alemanya amb la filial de Gazprom, posant el benestar i l’interès general de la ciutadania per sobre d’interessos de part.

En aquest context de desigualtats creixents tenim una bona referència l’any 1977 amb els controvertits Pactos de la Moncloa, construint uns acords econòmics i socials que, entre d’altres fites, van aconseguir controlar una inflació desbocada, importants pujades salarials als convenis, reformes tributàries i garantir drets i llibertats col·lectives que, amb moltes dificultats, van estabilitzar políticament i econòmicament el context d’entrada al període democràtic. Així, hem d’explorar la possibilitat d’acordar un pacte de rendes. Un gran acord que inclogués mesures fiscals redistributives que equilibrin el repartiment entre rendes salarials, beneficis empresarials i lloguers. I seria important apostar perquè arribi a bon port, sabent de les innegables dificultats i complexitat d’una mesura d’aquestes característiques. També ajudaria a la Unió Europea a donar respostes harmonitzades, adequades i necessàries per evitar el deteriorament de la seva legitimitat com a projecte comú i espai de valors compartits.

Persistim en la concreció d’una agenda social àmplia, tangible, que transformi la vida quotidiana de les persones, i, des d’una òptica progressista i d’esquerres, presenti projectes i alternatives viables davant la guerra cultural que lliura l’extrema dreta. No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. Eduquem en democràcia, igualtat, inclusió, drets humans, feminisme, sostenibilitat ecològica i justícia social. Aïllem els discursos ultres i extremistes, teixim xarxes, construïm comunitat, mobilitzem-nos i acordem, tot prioritzant el treball digne i la millora de les condicions de vida de les persones.