L’alcalde torna a reclamar mesures estructurals a l’Estat i a la Generalitat per frenar la regressió del litoral deltaic

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va reclamar novament ahir mesures urgents i estructurals per frenar la regressió del litoral del delta del Llobregat.  Des de la platja de Can Camins, el batlle va lamentar que el litoral deltaic es trobi actualment "en una de les pitjors situacions de la seva història, a causa de la regressió que ha patit la costa per l’impacte dels darrers temporals i del canvi climàtic".

De fet, el litoral del segon sistema deltaic de Catalunya està afectat fortament per aquest context. I, per aquest motiu, Mijoler va demanar “situar el delta del Llobregat com a punt calent del litoral espanyol, en què cal actuar no només amb pegats, sinó amb mesures estructurals perquè no es produeixi aquesta regressió”.

L’Ajuntament del Prat ja va aconseguir aquest compromís per part de l’Estat el passat 19 de maig, quan Mijoler es va reunir telemàticament amb el Secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. El responsable del Ministeri per a la Transició Ecològica es va comprometre a incloure el litoral deltaic entre les zones costaneres d’arreu de l’Estat on adoptar de forma prioritària mesures estructurals front a la regressió del litoral.

Mijoler va tornar a exigir ahir que es comenci a donar compliment a aquest compromís i alhora va explicar d’altres propostes de l’Ajuntament per millorar la situació del litoral deltaic, que comprèn una superfície de 500 hectàrees i una plataforma marina de 31.000 hectàrees entre els municipis del Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels. Una de les propostes del consistori pratenc és l’elaboració d’un pla estratègic per a la protecció del litoral deltaic davant de la regressió i el canvi climàtic, que defineixi uns terminis màxims d’execució a les platges i un pla pilot a les platges més erosives del Prat.  A més, reclama un pla estratègic d’usos de les platges deltaiques.

L’alcalde del Prat també va recordar la necessitat de licitar i emprendre el més aviat possible l’estudi anunciat per l’Estat per valorar les mesures a prendre per evitar que la platja del Prat segueixi retrocedint. En aquest estudi, s’ha de valorar la possibilitat de trobar fonts de sorra amb una granulometria major que l’actual, fet que evitaria que tornés a marxar tan ràpidament un cop aportada i una major resiliència. Altres opcions que s’estudiaran són el desmuntatge parcial de l’espigó de la desembocadura, ampliacions dels sistemes dunars com s’ha fet a Holanda o solucions estructurals que impedeixin o pal·liïn l’actual erosió.

D’altra banda, Mijoler va denunciar l’endarreriment de l’aportació anual de sorra al litoral deltaic per part del Port de Barcelona. “Lamentem profundament que el Port de Barcelona no hagi complert la seva aportació anual de 100.000 m3 de sorra. No la tindrem almenys fins a finals de juliol i això suposa que es veurà afectada gran part de la temporada de bany”, va manifestar.

Per a l’alcalde també “falta el compromís de la Generalitat” per millorar la situació de litoral deltaic.  La dessalinitzadora del Prat, depenent de l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter-Llobregat (ATL), compta amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) des de 2018. Aquesta declaració contempla que l’ALT hauria d’aportar fins a 240.000 m3 de sorra per poder recuperar el bon estat de les platges protegides de La Ricarda i les situades davant del Mirador del Semàfor i la Caserna de Carrabiners.

Des de l'Ajuntament recorden que la DIA va incorporar aquesta aportació de sorres després que Aigües Ter-Llobregat fes una escullera per protegir el tub des d’on extreu l’aigua del mar per poder transportar-la a la dessalinitzadora, que havia resultat malmès anteriorment a causa de la pujada del nivell del mar, juntament amb les pròpies platges. "Després d’aquest incident, es va autoritzar a ATL a fer l’escullera per protegir el tub, però a canvi de fer la mencionada aportació de sorres, fins ara incomplerta", apunten les mateixes fonts.