Una investigació permetrà extirpar tumors cerebrals preservant millor una àrea del llenguatge

Una investigació liderada per la radiòloga Àngels Camins i altres neuroradiòlegs de l’Hospital de Bellvitge, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) i l’IDIBELL, en el qual també han participat el Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge i la Unitat de Cognició i Plasticitat Cerebral de la UB i l’IDIBELL, permetrà a partir d’ara extirpar tumors cerebrals preservant millor una àrea del llenguatge mitjançant una tècnica d’imatge que descriu, segons la posició i grau del tumor, el tipus de desplaçament o destrucció d’una part del cervell directament relacionada  amb la semàntica i l’ortografia del llenguatge.

L’estudi s’ha fet en el marc d’un programa de l’Hospital de Bellvitge d’aplicació de tècniques avançades de ressonància magnètica funcional a l’àmbit assistencial, i ha aparegut a la revista Journal of Neuroimaging, publicació oficial de la Societat Americana de Neuroimatge.

La preservació de l’àrea del llenguatge durant la cirurgia és un factor essencial per evitar dèficits neurològics permanents i té un impacte important en la qualitat de vida del pacient després de la intervenció quirúrgica.

En aquest estudi, els investigadors han utilitzat la ressonància magnètica i, més en concret, la tècnica coneguda com a 'tensor de difusió' per precisar millor com el grau tumoral i la localització del tumor influeixen en les àrees del llenguatge. Específicament, l’anàlisi s’ha centrat en l’estudi d’una àrea del cervell, el fascicle front-occipital inferior en el seu recorregut a través del lòbul temporal, que juga un paper fonamental en la semàntica i en el processament ortogràfic del llenguatge.

L’afectació d’aquest fascicle front-occipital inferior pot fer que el pacient deformi o substitueixi paraules durant el discurs. Segons destaca la Dra. Àngels Camins, gràcies a la informació aportada per aquest treball “els cirurgians podran identificar de forma sistematitzada i no invasiva aquest fascicle, ajudant a definir amb precisió els límits de la resecció tumoral”.

La ressonància magnètica funcional permet detectar de manera no invasiva els canvis fisiològics que tenen lloc al cervell relacionats amb processos mentals, per exemple durant l’execució d’una tasca. Les imatges de la ressonància s’obtenen aprofitant determinades propietats magnètiques de la matèria i es basen en la premissa que, en produir-se un procés mental, les neurones involucrades requereixen d’una major quantitat d’energia.

L’Hospital Universitari de Bellvitge va iniciar els estudis funcionals del llenguatge mitjançant ressonància magnètica fa uns dotze anys, amb l’objectiu de portar a terme la millor planificació prequirúrgica possible en pacients amb  tumors i malformacions vasculars amb alt risc de patir dèficits postoperatoris. Per aquest motiu, es va crear la unitat multidisciplinària de mapeig prequirúrgic, integrada per neurocirurgians, neuroradiòlegs i neuropsicòlegs, i es van desenvolupar uns protocols específics d'estudi mitjançant la imatge.

En aquest tipus d’estudis, s’obtenen les imatges alhora que el pacient executa una tasca especifica del llenguatge i s’identifica així en quin lloc exacte del seu còrtex cerebral es produeix aquesta activitat. Aquestes imatges es complementen amb les del tensor de difusió, que proporciona informació sobre les fibres o tractes cerebrals que connecten les àrees corticals obtingudes a la ressonància magnètica funcional.

El Dr. Andreu Gabarrós, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge i coautor de l’estudi, destaca que “a banda de la seva utilitat en la recerca i les neurociències cognitives, la ressonància magnètica funcional s’ha convertit en la pràctica clínica en una eina fonamental per tal d’identificar funcions neurològiques concretes i poder establir així la millor trajectòria quirúrgica per preservar aquestes funcions”.