Fer una societat més humana

Somriure a la persona que creua el pas de vianants quan t’has aturat amb el cotxe, donar les gràcies al cambrer que et porta el menjar o saludar a la caixera del supermercat pel seu nom. Són petits moments i detalls de complicitat i convivència que ens omple el dia a dia. Hauria de ser normal i no una excepció dedicar part del nostre temps a crear llaços personals entre les persones que convivim en un mateix espai. El contrari no deixa de ser un senyal més de la vida agitada i estressada que portem.

Hem donat com a normals coses que s’han fet i pensat de la mateixa manera des de fa anys, ens hem acostumat i pensem que és l'única manera de gestionar i dirigir, però no és cert. Treballar colze a colze amb diferents col·lectius et demostra la importància que tots i totes tenim en la construcció d’una societat.

Escoltar les persones grans que han acumulat saviesa al llarg dels anys, saber què pensen els que netegen el teu lloc de feina o qui es cuida del garatge on aparques cada matí. Tot plegat ens enriqueix i ens dona una visió de la realitat molt més àmplia. Possiblement tindrem interessos diferents i punts de vista distants però incorporar opinions ens donarà un coneixement més ampli i valuós.

Sovint no és fàcil que aquestes persones s’expressin perquè habitualment ningú els demana opinió, però des d’aquests punts es descobreixen situacions que no són fàcils de veure des de llocs de direcció on la informació arriba sovint massa categoritzada. Els polítics han de governar per a les persones i fer lleis que s’ajustin a les seves necessitats i això només s’aconsegueix si els fan partícips del dia a dia i coneixen la seva realitat.