La xarxa metropolitana de Refugis Climàtics s'amplia a 55 espais

L’AMB ja ha activat la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), espais tant interiors amb climatització (biblioteques, centres cívics i altres equipaments públics) com exteriors (els grans parcs metropolitans). Aquests permeten a la ciutadania refugiar-se de les temperatures extremes dels mesos més càlids, en especial durant les onades de calor com la que la metròpoli està patint aquests dies.

En col·laboració amb 9 ajuntaments metropolitans (Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà, l’Hospitalet, Montcada i Reixac, Sant Boi, Viladecans, Sant Feliu i Santa Coloma de Gramenet), l’AMB disposa d’una xarxa de 55 espais públics que ofereixen el servei de refugi climàtic a la ciutadania, en especial a les persones més vulnerables a la calor.  

Aquest estiu la XMRC ha multiplicat els espais refugi respecte l’any passat: s’ha passat dels 20 refugis de la temporada passada als 55 d’enguany. D’aquests 55 refugis, el 45% son parcs refugi i 55% equipaments interiors, majoritàriament biblioteques.  

"Amb la cobertura actual de la XMRC, un 46,2% de la població metropolitana (sense Barcelona, que ja disposa de refugis) té un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu des de casa seva. En els propers anys, l’AMB, amb la col·laboració dels municipis, seguirà ampliant la xarxa, per proporcionar espais de resguard a un major percentatge de la ciutadania", expliquen des de l'organisme metropolità.

Durant el mes de juny s’iniciarà una campanya de comunicació informativa a les principals emissores de ràdio i els comerços de proximitat dirigida a la població vulnerable a la calor. L’objectiu és donar a conèixer els refugis i els seus beneficis.

Atenció especial a la gent gran i població vulnerable

Enguany com a novetat, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona (servei local de teleassistència), es realitzaran tallers presencials per a persones de més de 65 anys on s’explicaran els impactes del canvi climàtic sobre la salut humana i les principals recomanacions per suportar la calor, com la utilització dels refugis climàtics. Els tallers es realitzaran als propis refugis interiors i comptaran amb la participació del programa educatiu de l’AMB Compatim un Futur.  

Amb l’objectiu de donar eines per millorar de manera notable el potencial termoregulador dels espais verds, l’AMB també ha creat una guia de criteris bioclimàtics, que inclou els criteris de disseny, d’actuació i gestió d’aquests espais. Així mateix, s’inclou un annex amb 147 espècies i les seves característiques per millorar la qualitat bioclimàtica dels espais verds.

Aquest estiu s’instal·laran mesuradors fixos en alguns parcs refugis i s’avaluarà el potencial termoregulador de parcs menors a 0,5 ha., obtenint dades com  la temperatura de l'aire, la humitat relativa, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar, etc. Aquesta informació pot proporcionar una referència valuosa per planificar, dissenyar nous refugis i millorar els existents.

 
Les onades de calor, cada vegada més freqüents

En els últims 36 anys s’han comptabilitzat 10 onades de calor al territori metropolità, de manera que cada 4 anys es produeix un episodi de temperatures extremes. D’aquestes 10 onades, 7 s’han produït en els últims 16 anys, fet que comporta una freqüència de més d’una onada de calor cada 2 anys. L’última onada de calor extrema a la metròpolis de Barcelona va ser entre el 25 i el 29 de juny del 2019, amb 43,5 ˚C a Castellbisbal, 37,7 ˚C a l’Observatori Fabra de Barcelona i 36 ˚C a Viladecans.  

Les onades de calor repercuteixen directament en el confort i influeixen en l’estat de salut de la població. La calor extrema pot provocar descompensació de malalties cròniques, deshidratació o esgotament, fet que també implica un augment dels ingressos hospitalaris. Tots aquests efectes sobre la salut són immediats o acostumen a ocórrer pocs dies després de l’episodi d’altes temperatures.