L’índex de recollida selectiva a la metròpolis s’estanca i se situa en un 38,1%

L’any 2021 es van produir a la metròpolis de Barcelona un total de 1.522.456 tones de residus, de les quals se’n van recollir selectivament un 38,1%, encara lluny dels objectius marcats per la UE. Això suposa un total de 573.648 tones.

Fonts de l'AMB assenyalen que el darrer any ha estat particular, després de la sotragada que va suposar l’aparició de la pandèmia de la COVID-19. "Les dinàmiques del confinament i la reducció de la mobilitat encara no es van estabilitzar, i no està clar quins canvis hi pot haver en els hàbits futurs", assenyalen des de l'organisme metropolità.

Així, les dades de l'any passat indiquen un repunt en la generació de residus, després de la disminució deguda a l’aturada d’activitat en el sector de serveis, especialment el turisme, i la irrupció de la feina i l’estudi a distància. Aquest fet es va notar especialment a la ciutat de Barcelona, pel seu pes i dinamisme econòmic, deixant palesa, l’estreta relació entre el desenvolupament econòmic del consum i la generació de residus.
 
Les normatives ambientals són cada cop més estrictes quant a l’assoliment dels objectius de recuperació i reciclatge dels residus municipals. La Unió Europea obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 55% dels residus l’any 2025 fins a arribar al 65% el 2035. En aquesta línia, a Catalunya, també el PRECAT20 marcava com a objectiu assolir un 60% de recollida selectiva bruta dels residus municipals per l’any 2020.
 
A escala metropolitana, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) té com a objectiu superar el 55% de reciclatge l’any 2025, reduir els residus municipals i aconseguir la neutralitat en carboni del sistema metropolità de tractament de residus, amb una estratègia d’actuació basada en cinc eixos estratègics: prevenció, recollida, tractament, educació i una nova governança.
 

La generació de residus repunta amb el retorn a l’activitat

 
La producció total de residus als municipis de l’AMB el 2021 va ser de d’1.478.128,14 tones, equivalents a 447 kg/hab. i any, després d’un increment de 4.000 tones anuals respecte al 2020. Es pot considerar que la tònica quant a producció de residus es manté molt semblant al global del 2020. El lleuger increment de la producció de residus es pot detectar especialment en les fraccions orgànica i vidre, sempre molt vinculades a l’activitat turística, especialment a la ciutat de Barcelona. La generació actual correspon a 1,23 kg/hab. i dia.
 
Pel que fa a la producció de la fracció resta, l’any passat es van generar 281 kg/hab. i any (0,78 kg/hab. i dia), una xifra que s’ha mantingut a nivells similars des del 2012.

Evolució de la recollida selectiva per fraccions

 
Durant l’any 2021 s’han recollit selectivament en origen un total de 563.892 tones de residus, que suposen un percentatge del 38,1%. Aquesta quantitat és lleugerament inferior a les 580.393 tones del 2020, any en què s’assolí un màxim històric de recollida selectiva del 38,4%. Amb tot, la xifra segueix per sota de l’objectiu establert del 55% de reciclatge l’any 2025.
 
La fracció orgànica recollida el 2021 arriba a 167.103 tones de matèria orgànica d’origen domiciliari i comercial, cosa que representa un increment del 2,2% respecte de l’any 2020, degut al repunt derivat d’una certa represa de l’activitat de restauració i hostaleria, i se situa a un nivell de recollida selectiva del 39 %.
 
Durant el 2021 es van recollir 66.438 tones de vidre (20 kg/hab. i any) amb un petit increment del 0,8% respecte de l’any anterior, també vinculat a la represa del sector de restauració. Aquesta recollida selectiva és històricament la més exitosa i se situa en un 61 %.
 
La recollida d’envasos lleugers domèstics al llarg de 2021 ha estat de 57.935 tones, un valor lleugerament inferior al de l’any anterior (-1,2 %), i que equival a 18,3 kg/hab. i any d’envasos domèstics recollits o un 39% dels envasos domèstics produïts. La tendència de la recollida selectiva dels envasos lleugers ha seguit un increment pausat que s’ha fet una mica més notable a partir del 2017 per la irrupció dels aspectes climàtics i ambientals als mitjans de comunicació.
 
Durant el 2021 es van recollir 99.429 tones de paper i cartró després d’un petit descens respecte de l’any 2020, equivalents al 44% del paper i cartró produït. Aquestes xifres la situen com la segona fracció amb un nivell de recollida selectiva més elevat.

28 dels 36 dels municipis metropolitans encara no assoleixen l’objectiu europeu de reciclatge
 

Dels 36 municipis metropolitans, només superen el 50% de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020 vuit municipis: Tiana (80,93%), Torrelles de Llobregat (70,38%), Sant Just Desvern (64,16%), el Papiol (62,25%), Begues (58,66%), Pallejà (56,62%), Castellbisbal (56,26%) i Sant Cugat del Vallès (50,34%). Entre aquestes poblacions, el Papiol, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana són les que han optat per nous models que individualitzen la recollida, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, atès que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats.

"Tot i trobar-nos en un context atípic, sortint d’una situació de pandèmia que ha provocat un canvi d’hàbits, alguns dels quals seran permanents, seguim veient com el model que impulsem des de l’AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, està donant resultats" manifestava aquest matí el vicepresident d'Ecologia de l'AMB, Eloi Badia, durant la presentació de les dades. "Només cal fixar-se en els municipis que han adoptat aquests nous models, que són els que encapçalen els índexs de recollida", apuntava, tot afegint que "el ritme de millora encara és massa lent i caldrà treballar perquè més municipis facin el gran salt endavant”.

Per sota de la mitja del 38,1% de recollida selectiva a l'àrea metropolitana i molt allunyats dels objectius marcats se situen municipis del Baix Llobregat com el Prat (37,62%), Sant Climent (37,34%), Sant Vicenç dels Horts (37,16%), Sant Boi (36,4%), Viladecans (35,88%), Sant Andreu de la Barca (31,59%), Cornellà (28,2%), l'Hospitalet (25,93%) i Cervelló (25,23%).

Per sobre de la mitjana metropolitana, però sense assolir tampoc els objectius en quant a recollida selectiva, figuren altres municipis de la comarca com Sant Feliu (38,5%), Esplugues (39,3%), Santa Coloma de Cervelló (40,4%), Sant Joan Despí (40,5%), Castelldefels (42,5%), Gavà (42,8%), Corbera (44,8%), la Palma de Cervelló (46,2) i Molins de Rei (48,2%).
 

Efectes en l’economia metropolitana

 
L’AMB calcula que, si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros des d'ara fins al 2025, degut sobretot a l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració. Aquest cànon el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista –abocadors– serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.

Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que recuperen més poden pagar fins a tres vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 50 i els 107 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.

 
Tractament de residus

 
L’any 2021, l’AMB va gestionar aproximadament 1.522.456 tones de residus provinents dels municipis, majoritàriament en instal·lacions de titularitat metropolitana. Del total de tones que van entrar en aquestes plantes, un 36,4% va acabar en instal·lacions especialitzades per reciclar-les.
 
Aproximadament unes 393.000 tones es van valoritzar energèticament, un 27,3 % del total produït. Els residus valoritzats energèticament són els que després de passar per un tractament mecanicobiològic no poden ser valoritzats materialment i tenen com a destí final la planta de valorització energètica. Aquest procés va generar aproximadament 214.500 MWh d’electricitat.
 
Finalment, aproximadament unes 328.000 tones (un 26%) van acabar a l’abocador després d’haver estat tractades. Aquests residus corresponen als rebutjos dels ecoparcs que no han pogut ser valoritzats energèticament.