L’AMB avala el nou Pla director urbanístic Biopol Granvia L'H

El ple del Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) celebrat avui ha donat llum verda a l’informe tècnic i jurídic relatiu a l’Avanç del Pla director urbanístic Biopol-Granvia de L’Hospitalet, el nou PDU que ha de regular i ordenar la implantació d’un nou pol d’activitat econòmica vinculada a la recerca i investigació biomèdica a l'eix de la Granvia.

L'anterior PDU, aprovat pel Govern el març del 2017, el va anul·lar el TSJC perque era competència de l'AMB fer el projecte urbanístic i no de la Generalitat. En aquesta ocasió, la participació de l’AMB en la tramitació del nou PDU Biopol-Granvia ve regulada per la llei de mesures fiscals i financeres (Llei 2/2021, de 29 de desembre) que acompanyava els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i que segons fonts municipals, "ve a donar seguretat jurídica a la qüestió competencial entre les diferents administracions".

L'aprovació del nou PDU ha comptat amb el vot favorable de PSC, JxCat, ERC i En Comú Guanyem, amb el vot particular en contra del membre del Grup metropolità d’ERC Antoni Garcia, portaveu de la formació a l'Ajuntament de l'Hospitalet; i l'abstenció de Cs i PP.  També han votat en contra els representants de Compromís i Acord per Torrelles, Guanyen Badalona en Comú i Ara Decidim Ripollet. Cal recordar que els grups municipals d'ERC i En Comú Guanyem a l'Ajuntament de L'Hospitalet van impulsar els recursos que van provocar l'anul·lació del primer projecte per part del TSJC.

El pla director urbanístic, que suposarà la creació d’una nova centralitat metropolitana a l’entorn de l’Hospital Universitari de Bellvitge, de l’Institut Català d’Oncologia, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i de la Universitat de Ciències de la Salut de Barcelona, constitueix "un projecte de país que repercutirà també en importants beneficis per a l’Hospitalet", expliquen des del govern municipal, com són el soterrament i cobriment de la Granvia, la millora de la connectivitat entre els equipaments sanitaris, l’increment d’espais lliures i zones verdes, el manteniment de l’entorn natural de Cal Trabal o la millora de les connexions de la ciutat amb el corredor fluvial del Llobregat. 

Arran de les sentències que el van declarar nul, Generalitat i Ajuntament de L'Hospitalet han treballat en la reformulació del projecte que es troba obert a la participació ciutadana fins al mes de setembre per recollir propostes però sense que aquestes siguin vinculants.

El nou projecte preveu el trasllat dels edificis previstos inicialment al voltant de Cal Trabal al sud de la Granvia, darrera de l'Hospital Duran i Reynals, on ara estan ubicades instal·lacions com el Tennis L’Hospitalet, i la reducció de l’edificabilitat en 70.000 m2.  

També aposta pel manteniment el 85% de l’actual paisatge de Cal Trabal. El 15% restant es destinarà a sòl d’equipaments públics (previsiblement per al trasllat de les actuals pistes del Tennis L'Hospitalet a l'espai proper a la zona esportiva de la Feixa Llarga), i zona verda de transició entre l’Hospital de Bellvitge i el corredor ecològic de Cal Trabal. La titularitat i gestió d’aquests sòls, així com la responsabilitat de manteniment dels hàbitats actuals serà pública.

La nova proposta substitueix l’actual enllaç de vehicles cap a la C-31, per un nou accés de vianants i bicicletes que connectarà el parc lineal de la Granvia i el sòl de conreu amb el corredor fluvial del Llobregat, amb la incorporació de  51.000 m2 de zones verdes que milloraran les connexions de l’Hospitalet amb el riu Llobregat. En total a al nou planejament es crearan 528.000 m2 d'espais verds, augmentant la superfície verda del municipi en 2 m2 per habitant.  

El nou pla director també inclou recuperar el patrimoni arquitectònic històric de la ciutat, mitjançant la rehabilitació de les masies de Can Trabal i Ca l’Esquerrer.  

El nou PDU, que està redactat pel Departament de Territori i Polítiques digitals i pel Consorci per a la reforma de la Granvia —entitat participada per l’Ajuntament de L’Hospitalet i la Generalitat de Catalunya—, suposarà també un fort impacte econòmic sobre el PIB català, així com també sobre el mercat de treball, amb unes previsions inicials de 28.000 llocs de treball directes sobre el territori. 
 

A partir d’ara, el nou PDU Biopol-Granvia continuarà la seva tramitació administrativa que s’orienta cap a l’aprovació inicial que es preveu pel darrer trimestre del 2022.

No Més Blocs-Salvem L'H qualifica el nou projecte "d'insostenible"

El projecte urbanístic, que transformarà l'àmbit de la Granvia fins arribar al riu Llobregat, ha tingut des del seu plantejament una forta oposició per part de formacions polítiques i entitats veïnals, socials i ecologistes de la ciutat que reclamaven la preservació de Cal Trabal com a espai agrícola, un consens més gran en la seva definició i criteris més sostenibles en una operació que qualificaven d'especulativa.

Tot i la reformulació, la plataforma ciutadana No Més Blocs-Salvem L'H, que aglutina diferents entitats i moviments ecologistes de la ciutat, considera que aquest nou PDU, com l'anterior, "es econòmica, social i ecològicament insostenible", i que la Generalitat "va modificar la Llei d'Urbanisme a través de la Llei de Pressupostos de 2020 per atorgar-se la competència exclusiva en matèria de PDU's, vulnerant principis constitucionals i estatutaris en quant a la prioritat de competències".

La plataforma, que ha protestat amb cartells durant la sessió celebrada avui, asseguren que l'àmbit dins el projecte que es destinarà a la investigació i la medicina, base del projecte, és residual: "de mig milió de metres quadrats previstos, l'equivalent a 17 torres Realia de Plaça Europa LH, de 24 plantes y 110 metres d'alçada, teòricament només 2 torres serien pel Biopol, la resta son oficines, hotels i centres comercials bàsicament". A més diuen que el projecte "falseja" la superfície requalificada com a zones verdes o espais lliures i no atorga la qualificació de protecció acústica que requereix el territori afectat per unes obres que s'allaragaran durant anys.

Consideren que el soterrament de la Granvia es "parcial i innecessari" en un escenari d’emergència climàtica i que provocarà afectacions directes sobre l’aqüífer protegit de la Vall Baixa del Llobregat, imprescindible en èpoques de sequera, a més d'incrementar les emissions d'efecte hivernacle.

Per la seva part, el portaveu d'ERC a l'Ajuntament de L'Hospitalet, Antoni Garcia, ha justificat el seu vot en contra del projecte, desmarcant-se del posicionament del seu partit, assegurant a les seves xarxes socials que l'Avanç del PDU "és un document no consensuat", que cal preservar "la totalitat" del Cal Trabal, que és necessari reduir encara molt més l'edificabilitat i la volumetria del projecte i construir només edificis relacionats amb el sector biomèdic i garantir que no hi hagi afectació a l'aqüífer.