Compromís institucional en l’impuls de polítiques públiques d’usos del temps

La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Barcelona i l’associació catalana promotora de polítiques del temps, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), han renovat el seu compromís amb les polítiques públiques del temps pel període 2022-2023. L’objectiu és l'impuls de polítiques públiques relacionades amb l’organització dels temps per afrontar les desigualtat que generen l’organització del temps actual en la societat catalana.

L’estratègia estableix tres objectius per al període 2022-2023: consolidar la Time Use Week com un espai de trobada internacional de les polítiques del temps, connectant la feina feta pels agents socials, institucions, recerca i ciutadania; promoure les polítiques del temps per aportar solucions a la crisi de cures, climàtica i econòmica actual, a través dels intercanvis de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps; i desplegar i aconseguir més adhesions a la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que ja ha estat signada per més de 100 agents internacionals.

L’any 2020 es va presentar públicament una estratègia de col·laboració interinstitucional entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la BTUI. L’objectiu d’aquella col·laboració era impulsar les polítiques del temps a les agendes internacionals i catalanes i dur a terme la Time Use Week 2020 i 2021. Pocs mesos després, l’AMB també es va sumar a l’estratègia.
 
 
Aquella col·laboració establia tres grans fites que s’havien de complir durant el període 2020-2021, les quals, segons asseguren fonts de l'AMB, s’han aconseguit superant els resultats esperats: la Time Use Week, s’ha convertit en un espai de trobada de referencia internacional per a l’impuls de les polítiques del temps; l’any passat Catalunya va ser la seu del Congrés Mundial de Recerca en Usos del Temps, posicionant l’ecosistema de recerca català en aquesta temàtica; i les institucions catalanes tornen a estar representades en el Consell Executiu i l'Assemblea de la  Xarxa Mundial de Ciutats i Regions pels les Polítiques del Temps la qual, el febrer passat, va escollir Barcelona com a primera capital mundial de les polítiques del temps.

En l’acte de presentació, que es va celebrar ahir dimecres, 27 de juliol, amb la participació de representants de totes les administracions implicades, es van donar a conèixer les principals novetats de la Time Use Week, que tindrà lloc a Barcelona del 24 al 28 d’octubre. L’edició d’aquest any abordarà les desigualtats en els usos del temps i s’analitzaran iniciatives i polítiques per combatre-les i garantir el dret al temps com un dret de ciutadania. A Europa, actualment, el 75% de la població europea que treballa a temps parcial són dones, per així poder-se fer càrrec de la cura. A Catalunya, aquest percentatge és del 73,5%, segons l'Institut Nacional d'Estadística, amb dades de l'any 2022.

 
Com cada any, inclourà actes amb perfils internacionals que se celebraran a Barcelona però, addicionalment, aquest any es faran actes en gairebé totes les vegueries de Catalunya.

La consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat, Tània Verge, va reafirmar “el compromís del Govern amb les polítiques del temps i de cures, polítiques que són un eix fonamental de la transformació feminista del país”. En aquest sentit, va destacar que “el gènere travessa de manera clara la possibilitat de disposar de temps propi; tal com demostren totes les enquestes d'usos dels temps, la pobresa de temps de les dones s'explica per la desigualtat de gènere en la distribució del treball de cures”. Per aquest motiu, la consellera va subratllar que el departament “aposta per la corresponsabilitat dels poders públics en les cures, entenent que són una qüestió política de primer ordre”, i ho fa “amb una perspectiva d’equitat territorial”. Per això, Verge va posar en valor el fet que la Time Use Week d’enguany tingui un enfocament territorialitzat, “perquè les polítiques del temps han d'arribar arreu del país, es visqui on es visqui".

Per la seva part, la diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social, Lluïsa Moret, va assenyalar que “des de la Diputació de Barcelona creiem que les polítiques locals d’usos del temps han de formar part de les agendes locals, per la seva incidència evident en les condicions i la qualitat de vida de les persones, la generació d’oportunitats i progrés i l’impacte en les desigualtats socials”. Moret va destacar el programa Respir que proporciona un temps de descans a les famílies cuidadores i dos projectes estratègics del conjunt de suports que s’ofereixen al mon local: el projecte Barris i Comunitats: motors de transformació social que impulsa nous espais de sociabilitat i usos del temps als barris, i Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat que desplega, entre d’altres, un model de “municipi cuidador”. Per Moret “cal una nova generació de polítiques del temps que abordi l’organització de les cures en clau de corresponsabilitat; que creï espais de vincle social als barris, repensi l’urbanisme en clau d’accessibilitat, proximitat i de perspectiva de gènere i treballi per la convivència inclusiva”.

El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va celebrar “la renovació de l’estratègia entre les institucions catalanes i la Barcelona Time Use Initiative per fer de Barcelona i Catalunya, una vegada més, l’epicentre de les polítiques del temps”.

La vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín, va remarcar la utilitat d’un pacte metropolità del temps que tingui com a escala de treball la Barcelona real, més enllà dels límits municipals. “Per l’AMB el dret al temps és un pilar clau del benestar quotidià de totes les persones, de la reactivació social i econòmica, sempre vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible”, va exposar.

Per últim, el president de la Barcelona Time Use Initiative, Joan Francesc Pont, va emfatitzar que “queda, encara, molt camí per recórrer per aconseguir que el dret al temps, sigui un dret de tota la ciutadania de Catalunya" i va manifestar que "en els dos darrers anys, hem tingut un inici prometedor i per això volem continuar apostant per aquesta manera col·laborativa de treball".