Salari o conflicte

Encetem la temporada després d’un període vacacional marcat per una emèrgencia climàtica cada cop més difícil d’amagar. Els seus efectes són cada cop més evidents i destructius amb l’aparició de virulents fenòmens meteorològics, una preocupant proliferació d’incendis i unes sequeres continuades que, malauradament, tot apunta s’accentuaran els propers anys. I els ecosistemes i els processos productius del Baix Llobregat no són aliens a aquesta preocupant dinàmica. També hem assistit atònits i avergonyits davant la lamentable falta d’empatia i utilització partidista practicada a l’acte d’homenatge a les víctimes del 17 d’agost a Barcelona. Els preparatius de la Diada Nacional no la fan preveure ni integradora ni inclusiva i des de CCOO continuem reclamant avançar en drets socials, autogovern i en cohesió social.   

La realitat socioecòmica continua marcada per la incertesa sobre com evolucionarà la economia i l’ocupació. Amb les dades d’inflació conegudes, condicionades per la conjuntura internacional i el preu de l’energia, el futur immediat apunta especialment complicat, dur i convuls. És plausible pensar que l’IPC es podria moderar a finals d’any, però s’ha d’actuar i donar resposta a les situacions de pobresa que afectaran a moltíssimes famílies que tindran serioses dificultats per pagar la cistella de la compra i els subministraments bàsics.

CCOO denunciem la manca de corresponsabilitat de la patronal. Bona part dels beneficis empresarials s’estan disparant, sent la principal causa del fort increment de la inflació. Per això, cal apostar per acordar pujades directes pels anys 2022, 2023 i 2024 amb la garantia d’una clàusula de revisió salarial que eviti la pèrdua de poder adquisitiu. Respecte al SMI i a l’espera de conèixer els criteris del grup d’experts sobre la mitjana salarial per a 2023, el Govern ha de fer efectiu el compromís d’arribar al 60% de la mitjana salarial, abans del tancament d’aquesta legislatura.

Respecte a la eventual negociació d’un pacte de rendes, continuem mantenint la voluntat que s’expliciti la voluntat real d'assolir-ho per part dels diferents agents. La nostra estratègia és abordar salaris, ajustar beneficis i repartiment de dividends, polítiques per reduir atur, polítiques d’habitatge, mesures fiscals i reforçar els elements de protecció social per a qui més pateix. D’altres prioritats, al nostre entendre, passen per donar certeses i incrementar un 15% la Renda Garantida, gratuïtat del transport i un bonus únic de 150 € per poder fer front a l’increment de preus de serveis bàsics.

Constatem com la gran majoria de països del nostre entorn han fet un gir copernicà respecte a les fórmules hegemòniques passades davant la present conjuntura. Aquelles de tall ultraliberal, molt lessives socialment i absolutament ineficients en l’esfera econòmica, ara s’han convertit en la implementació de polítiques d’intervenció a sectors estratègics, de pujada de salaris i de control de preus de béns i serveis bàsics.

En definitiva, ens aboquem a una tardor complexa i difícil, on des del sindicalisme de classe activarem la negociació i la mobilització per impulsar la negociació col·lectiva. Exigirem clàusules de garantia salarial, actualitzar el SMI i la recuperació de salaris per mantenir poder adquisitiu i renda disponible per a les llars treballadores. I, per últim, seguirem empenyent per fer efectiva la recuperació i la resiliència del nostre teixit productiu per aconseguir que aquesta transformació de llarg abast es tradueixi en millores continuades en quantitat i qualitat de l’ocupació, formació i qualificació profesional i en productivitat.