Projecte d'acompanyament a la salut emocional en l'àmbit educatiu

L'Ajuntament de Sant Feliu ha dut a terme un projecte de prevenció del suïcidi a l'escola des d'una mirada comunitària que té en compte l'alumnat, l'equip docent i la família. El projecte va ser un compromís adquirit per part de l'Ajuntament, i en particular des de les regidories d'Educació i Salut, perquè compartien aquesta preocupació amb la comunitat educativa.

Segons l'organització de salut mental Som360, el suïcidi és una de les primeres causes de mort entre les persones joves de 15 a 29 anys (INE 2020), i en l'adolescència es produeixen més temptatives de suïcidi que en qualsevol altra etapa evolutiva.

El projecte impulsat a Sant Feliu durant el curs 2021-2022, i que tindrà continuïtat aquest curs escolar, inclou les accions següents:

Taller I ara què faig: Aquesta activitat està orientada a l'alumnat de sisè de primària i té com a principal objectiu aprofundir en la gestió saludable de les emocions intenses. Moltes de les autolesions que s'atenen en menors de sisè de primària i primer de l'ESO corresponen a una canalització a través del cos d'emocions com ara la ràbia, la tristesa o la culpa. Un altre aspecte important que es treballa al taller és la comunicació, perquè l'alumnat reconegui les seves persones adultes de referència i puguin comprendre que, davant d'aquesta mena d'accions, pròpies o alienes, han de comunicar als i les seves afins aquestes conductes.
 

Taller Llum i foscor: Es tracta d'un taller orientat a l'alumnat de quart d'ESO, que té com a principal objectiu comprendre el concepte de la desesperança, un dels principals factors de risc del suïcidi. Encara que la conducta suïcida sempre és multifactorial, la desesperança  és present en la majoria d'aquestes conductes. La persona percep que el seu malestar mai acabarà i aquest pensament pot portar-la a la ideació, al gest suïcida, o a l'acte. Utilitzant la tècnica fotogràfica del light-painting (dibuixar amb llum), s'explora aquest concepte fugint de la seva banalització, i també s'exploren els recursos d'ajuda. D'aquesta manera, es pren consciència dels factors protectors dels quals disposen.
 

Formació del professorat: són trobades formatives amb part de les persones docents dels centres que han dut a terme els tallers per donar a conèixer dades, mites, factors de risc i protectors, senyals d'alerta i protocols d'intervenció. És molt important que els equips educatius prenguin consciència de la importància d'incloure en els seus projectes espais per poder abordar la prevenció del suïcidi de manera transversal. Des del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la seva àrea d'Educació Inclusiva, s'ha elaborat un vídeo formatiu per donar a conèixer els aspectes més rellevants sobre la conducta suïcida.
 

Formació a professionals de l'educació no-formal: Aquests espais són punts de trobada ideals perquè alguns infants i joves puguin trobar a persones adultes de referència amb les quals puguin establir vincles comunicatius pròxims més enllà de la família o de l'escola. Aquest lloc de referència és el que s'ha tingut en compte per elaborar la guia Encarem el suïcidi juvenil: orientacions i eines per a entitats juvenils, editada pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i l'Associació per la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent (APSAS).
 

Trobada amb famílies: En aquestes trobades s'aborda una realitat més àmplia, la realitat de les pèrdues, i es dedica un espai per poder acostar-nos a la complexitat del dol per suïcidi. Les trobades familiars són clau per poder abordar la psicoeducació, per compartir dubtes i per acompanyar des de l'assertivitat.

Totes aquestes accions es van iniciar presentant primer l'associació APSAS, mitjançant una conferència de curs inaugural en línia impulsada des de l'Ajuntament i dirigida a tot el personal docent de Sant Feliu, des de mestres d'educació infantil fins a docents de cicles formatius. "La xerrada va fer un acostament al tabú de la mort i a la pedagogia de la finitud, ja que es considera que si des dels primers anys de vida es potencien espais educatius per parlar dels canvis, les pèrdues, la vida i la mort, es pot potenciar la resiliència com a uns dels factors protectors bàsics", asseguren fonts municipals.