Sant Feliu recorda la intolerància que van patir els protestants durant el franquisme

L'Ateneu Sanfeliuenc acollirà aquest dissabte, 5 de novembre, a les 19 hores, l'estrena del documental Protestants, la història silenciada, que explora la repressió que van sofrir les comunitats protestants durant el franquisme.

Espanya va quedar fora l’any 1948 del Pla Marshall, l’estratègia que va posar en marxa Estats Units per reconstruir Europa Occidental un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Això va passar després que les esglésies protestants fessin arribar a la Casa Blanca la situació de repressió, intolerància i atacs que patien per part del règim franquista.

Són uns fets que es van viure amb especial rellevància a Sant Feliu. Al municipi existia un grup de creients que es reunia a cases particulars, ja que a la ciutat no hi havia cap temple. Al 1949, van aconseguir comprar uns terrenys per començar a construir un temple, i van sol·licitar també els corresponents permisos a l’Ajuntament.

Ara bé, el llavors alcalde franquista, Josep Monmany (1885-1968), no en va autoritzar la reobertura. Així ho va acordar la comissió de govern, sota l’argument que “el ejercicio de cualquier culto disidente del de la religión catòlica ha de ser causa de general desgrado en esta población”. El pastor baptista que volia fundar la comunitat, Samuel Vila, va denunciar aquesta situació a la Cambra de Representant dels Estats Units, que va expressar la seva inquietud davant d’aquestes informacions. Segons Vila, la reacció de Monmany fou molt clara: “No tendremos Plan Marshall, no tendremos dolares, no tendremos nada, ¡pero tampoco tendremos protestantes!”. No va ser fins l’any 1976, ja mort el dictador, quan es va posar en marxa l’Església Evangèlica de Sant Feliu de Llobregat que, des de l’any 1981, té la seva seu al carrer Llorenç Martí, on segueix avui dia.

Protestants, la història silenciada s’estrenarà a televisió el proper 10 de novembre pel Canal 33 sobre les 22.45 hores. El documental, produït per Clack, ha comptat amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, el Memorial Democràtic de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundación Pluralismo y Convivencia i la Diputació de Barcelona. Està codirigit per Júlia Solé, Sergi Martí i David Casals, que en va tenir també la idea original.