La gestió dels boscos metropolitans s'orientarà a impulsar l'economia circular

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) desplegarà una nova estratègia de gestió activa dels seus espais naturals amb una visió transversal, metropolitana i multidisciplinària, i un triple objectiu: impulsar la construcció amb fusta de proximitat, reduir el risc d'incendis i estimular l'economia verda. Precisament, enguany la metròpolis de Barcelona ha estat reconeguda com a Ciutat Europea del Bosc 2022, distinció que concedeix l'European Forest Institute (EFI).

 

Un 27% del territori metropolità de Barcelona està ocupat per boscos, que es concentren en els massissos muntanyosos del litoral i el prelitoral: Collserola, Serralada de Marina, muntanyes del Baix Llobregat, massís del Garraf i l'Ordal. En total, 17.000 hectàrees de massa forestal.

 

L'AMB, que gestiona la infraestructura verda metropolitana, s'encarrega de la recuperació, manteniment i conservació dels diferents espais oberts i naturals del territori, que seran estratègics en la lluita contra el canvi climàtic i en l'impuls a la indústria de la fusta. En les polítiques forestals de l'AMB també s'inclouen els parcs metropolitans, que, amb els seus 30.000 arbres, esdevenen connectors verds entre els espais naturals i el teixit urbà.

 

Revalorització de la fusta

El desplegament de la nova estratègia forestal metropolitana abasta des de la planificació territorial fins a la gestió integral dels parcs, passant pel disseny de l'espai públic tenint en compte recursos naturals o la construcció de calderes de biomassa que utilitzin fusta de proximitat. Un dels grans reptes és posar en valor la fusta, potenciant la seva utilització en la construcció d'edificis sostenibles i saludables –aquest material redueix la petjada ecològica i les emissions de CO₂– i donant-li nous usos, com la transformació en pellets i estella.

 

La utilització de la fusta en construcció fa reduir la petjada ecològica i les emissions de CO₂

En aquest sentit, Antoni Farrero, enginyer forestal i coordinador de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB remarca que "la gran majoria dels boscos metropolitans produeix fusta susceptible de ser aprofitada, ja sigui per construccions com per produir biomassa que generi energia. Necessitem que aquests productes es valorin i generar demanda. I per fer-ho bé necessitem dissenyar plans d'explotació". D'altra banda, Farrero assenyala que "cada m3 de fusta utilitzada 'segresta' una tona de CO₂".

 

Un altre gran repte que es vol aconseguir amb una gestió activa del territori agroforestal és reduir el risc d'incendis i millorar la salut dels boscos periurbans. Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i vicepresident de polítiques forestals de l'AMB, destaca la posada en marxa del Programa metropolità d'actuacions forestals (PMAF), dotat amb 400.000 euros anuals per fer tasques de manteniment abans de l'època de màxim risc d'incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024.  Segons Sierra, "aquest pla permet als municipis decidir quines actuacions prioritzar: arranjaments de camins forestals; millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna; creació o manteniment de franges de protecció i actuacions relacionades amb la recollida d'aigua de petits dipòsits naturals".

 

El Programa metropolità d'actuacions forestals (PMAF) està dotat amb 400.000 euros anuals

 

L'alcalde de Sant Climent, un dels 25 municipis beneficiaris del PMAF, assegura que "l'àrea metropolitana fa una clara aposta per gestionar els boscos i treballar la resiliència en la lluita contra el canvi climàtic".

 

Calderes de biomassa municipals

 

Aquest hivern l'AMB posarà en funcionament cinc calderes de biomassa a diferents equipaments públics dels municipis de les muntanyes del Baix Llobregat: Corbera, Pallejà, Sant Boi, Torrelles i Sant Climent. El cost total ha estat d'1.336.500 euros.

 

La instal·lació respon a una triple estratègia: potenciar la gestió forestal de les muntanyes de la comarca, impulsar les energies renovables en un procés d'economia circular i de reaprofitament i optimitzar els recursos econòmics públics.

 

Sant Climent participa en el projecte forestal AgroForAdapt

 

 

La Finca de Can Colomer, al terme municipal de Sant Climent de Llobregat limítrof amb Gavà i de propietat pública, ha estat escollida per formar part d'AgroForAdapt, un projecte europeu de què és soci l'AMB i que promou sistemes agroforestals per a l'adaptació al canvi climàtic dels sectors agraris i forestals en les zones mediterrànies.

 

Així, a les 162 Ha de superfície -90% boscos i 10%- cultius es portaran a terme actuacions agroforestals per reduir la densitat del bosc i introduir-hi pastura extensiva de cabres i ases mitjançant una cooperativa de la zona que ja desenvolupa aquesta activitat ramadera.

 

A les dues parcel·les hi haurà petites zones de control per fer seguiment i monitoratge, que durà a terme el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

 

L'AMB impulsa la construcció de TRES EDIFICIS PÚBLICS fets amb estructures de fusta

 

 

L'edifici d'habitatges protegits PISA de Cornellà de Llobregat, que ha guanyat nombrosos premis, va ser pioner en l'ús de la fusta com a element predominant.  Ara tres equipaments públics de la metròpolis en segueixen l'exemple.

 

L'aposta per la innovació i la fusta com a element predominant en la seva construcció ha fet guanyar nombrosos guardons d'arquitectura nacionals i internacionals a l'emblemàtica promoció de 85 habitatges amb protecció oficial PISA de Cornellà de Llobregat.

 

L'èxit d'aquesta experiència pionera ha afavorit que s'estiguin construint els primers tres equipaments públics fets amb estructura de fusta contralaminada dins del territori metropolità: la llar d'infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts, en procés d'execució; l'Arxiu Municipal de Ripollet, les obres del qual es preveu que acabin aquesta tardor; i l'ampliació de l'institut de Tiana, que està quasi finalitzada.

 

De fet, l'AMB ha aprovat un protocol de sostenibilitat amb l'objectiu de minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de la construcció, d'una banda, i de l'altra, millorar l'eficiència energètica posteriorment. Aquest full de ruta estableix la fusta com un dels principals materials constructius, que ha de disposar de garanties de procedència d'explotacions forestals sostenibles.

 

Entre els principals avantatges de la construcció amb fusta que compleixen els quatre edificis de l'AMB destaquen la innovació, perquè en ser un sistema prefabricat suposa un major control de l'obra i una optimització del temps d'execució; la descarbonització i sostenibilitat, donat que la fusta té capacitat per emmagatzemar CO₂, minimitzant les emissions; la regulació tèrmica, gràcies al fet que és un material amb molta capacitat de reflectir la radiació solar i, per tant, no acumula tanta calor com un edifici de formigó; i l'impuls al producte nacional o de Km0, ja que la majoria de la fusta emprada prové de boscos espanyols, de manera que s'afavoreix el mercat nacional i es minimitza la petjada de carboni en el procés de transport.

 

Antoni Farrero, enginyer forestal i coordinador general de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB, defensa que "almenys la meitat dels edificis de nova construcció haurien de ser de fusta".