Nova concentració en defensa de la sanitat pública

El Fòrum Social del Baix Llobregat (FSBLL), col·lectiu on es troben representats els sindicats CCOO i UGT, entitats com la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes del Baix Llobregat i aFFac (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya) i formacions polítiques com el PSC, ERC i Comuns, ha convocat per a aquesta tarda, a les 18 h., al CUAP Sant Ildefons de Cornellà, una concentració en defensa de la sanitat pública i per reivindicar l'assignació del 25% del pressupost del departament de Salut a l'atenció primària.

Segons l'entitat, l’increment de les necessitats sanitàries de la població no s’ha vist acompanyat de mesures eficaces, ni d’un augment suficient de la inversió per reforçar l’atenció primària, una feblesa que encara s'ha fet més evident durant la pandèmia.

"Hi ha hagut una discriminació indirecta en l’atenció sanitària de la població, en particular de les malalties no COVID-19, com les persones que pateixen malalties cròniques o que tenen un major grau de dependència (gent gran, malalts mentals, persones migrants, malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres). El resultat ha estat retards, deficiències en els diagnòstics i augment de les llistes d’espera, que incrementen el risc d'empitjorament de la salut. L’atenció primària és fonamental per a la prevenció, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç̧ per a detectar problemes abans que s'agreugin", asseguren des del Fòrum.

L'entitat indica que la "sobrecàrrega laboral i la precarietat dels professionals, que ja eren cròniques abans de la pandèmia", i que amb un personal "exhaust", la crisi sanitària "posa en risc la seva salut física i mental". "Els alts nivells d’ansietat i frustració han incrementat l’abandonament laboral, un efecte molt perillós en un sistema infradotat i amb dificultat per trobar nou personal", assenyalen. És per aquest motiu que "els discursos i aplaudiments d’agraïment durant els moments més crítics de la pandèmia s’han de traduir en mesures concretes per ampliar les plantilles i millorar les condicions laborals, que redundin en un millor accés al dret a la salut i qualitat de l’atenció sanitària", especifiquen.

Des del Fòrum recorden que fa dotze anys que l’OMS i Relators de l’ONU insten els Estats a reforçar l’atenció primària, destinant almenys el 25% del pressupost sanitari. L’OMS estima que aquest nivell d’atenció pot satisfer més del 70% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida. Malgrat això, "els pressupostos del Govern de la Generalitat per a 2022 només destinen un 17%, i sense desglossar suficientment quines partides són incloses en aquest àmbit. Dels 11.215 milions d’euros destinats a Salut, 1.885 estan previstos per a l’atenció primària. Aquesta xifra representa un augment respecte l’any anterior (323 milions), però resulta del tot insuficient per cobrir les necessitats de personal i de recursos que garanteixin l’accés universal del dret a la salut de la ciutadania".

"Cal rescatar l’atenció primària de la situació de col·lapse amb un major augment pressupostari que serveixi per desplegar mesures ràpides i eficaces. A més, cal establir indicadors d’avaluació de les seves necessitats per tal determinar la distribució dels recursos, i cal transparència de quines partides i segons quins criteris són incloses en el seu pressupost. Per tant, destinar el 25% ha de ser un primer pas per a l’augment progressiu i d’acord amb les necessitats sanitàries de la població", destaquen.

Per tot això, el Fòrum Social del Baix Llobregat (FSBLL) exigeix al Govern de la Generalitat: destinar el 25% del pressupost sanitari del 2023 a l’atenció primària, tal com recomana l’OMS; incrementar de forma progressiva els recursos materials i de personal per donar resposta a les necessitats i els drets de la ciutadania i garantir la transparència sobre quines despeses són incloses en el pressupost de l’atenció primària en els pressupostos anuals.

Veïns i veïnes del Baix Llobregat ja van participar el passat mes de juny a una convocatòria a favor de la sanitat pública del Fòrum Social del Baix Llobregat. En aquella ocasió van participar a una manifestació que va anar des de l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí fins al CUAP Sant Ildefons amb l'objectiu de reclamar més recursos per a la sanitat pública.

Metges de Catalunya reuneix 54.000 signatures per exigir mesures

D'altra banda, Metges de Catalunya (MC) ha presentat avui al Registre General del Parlament les 54.344 signatures que ha recollit entre la població catalana com a suport a la campanya Signasanitat.cat que l’organització va engegar el passat mes de juny.

En declaracions als mitjans de comunicació, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, ha assegurat que la quantitat d’adhesions aconseguides “demostra que facultatius i pacients comparteixen la mateixa visió sobre les mancances estructurals dels sistema”. El responsable sindical ha reclamat als grups parlamentaris i al Govern de la Generalitat que “donin una resposta concreta” a les demandes de la població i els professionals, i ha alertat que el malestar i la indignació del personal facultatiu és “enorme” i “només cal una espurna” perquè esclati una revolta.

En aquest sentit, MC ha assegurat que, si no hi ha un “canvi radical” en les polítiques del Departament de Salut, “serà molt difícil evitar una gran mobilització del col·lectiu mèdic a curt termini”. Lleonart ha lamentat que en les negociacions actualment obertes per renovar els convenis col·lectius de l’Institut Català de la Salut (ICS) i dels centres de la xarxa concertada (SISCAT) “ni l’Administració ni les patronals sanitàries mostren cap intenció d’introduir millores substancials en les condicions professionals, laborals i retributives del personal facultatiu”.

El sindicat mèdic ha emfatitzat la gravetat del moment que travessa la sanitat pública en què "l’escassetat de metges, la sobrecàrrega de treball i la manca de planificació posen en risc la continuïtat del sistema tal com l’havíem conegut”. Per aquest motiu, l’organització ha definit un decàleg de mesures transformadores que passen per “invertir més recursos, contractar més professionals i millorar les condicions laborals dels sanitaris”, amb l’objectiu de recuperar l’accessibilitat, reduir les llistes d’espera i fer atractiu l’exercici professional de la medicina a la sanitat pública. “Si no som capaços de retenir els metges joves i garantir el relleu generacional, a pocs anys vista tindrem un sistema descapitalitzat amb greus dificultats per prestar el servei públic de salut”, ha vaticinat Xavier Lleonart.