Què passa, nen

Eren els finals dels anys 80. Loquillo y los Trogloditas convidaven a anar “a la plana de Vic” a ritme de country macarra. I Sopa de Cabra cantava que “és molt més bonic l’Empordà”. Poc després, Els Pets posaven al mapa Constantí, municipi del Tarragonès, tot i fer-los “patir”. Eren temps d’identitats desacomplexades, de reivindicar perifèries engolides per metròpolis –tots els focus estaven posats en la Barcelona olímpica– o espais massa allunyats d’aquestes com per ser considerades d’interès des d’un punt de vista intel·lectual.

Tres dècades i mitja després, un artista de Castelldefels, Alizzz (ha guanyat tres grammy i ha compost per a Rosalía, C. Tangana i Lola Índigo, entre d’altres), s’ha encarregat de fer pujar l’autoestima i l’orgull de ser del Baix Llobregat a base de notes musicals i, sobretot, de la lletra irònica, punyent i canalla de la cançó ‘Que pasa nen’ (de clara reminiscència castelldefelenca).

I, tot i que pugui semblar que anem endarrerits en el fet de marcar territori musicalment parlant, té un gran mèrit fer-ho en un context de globalització creixent i d’identitats cada vegada més amorfes.

Però, sobretot, té el mèrit de reivindicar la comarca sense complexos d’inferioritat cultural (“les elits culturals som nosaltres també”, “Rosalía i Estopa són del Baix Llobregat”) o de catalanitat (“un xarnego de perifèria”, “sóc la Jenny anant de xula i vacil·lant als Catarres”).

 “Rodalies feta merda”, dones alcaldesses... una realitat d’un territori de primera meitat del segle XXI que pren energies de les rèmores del passat, l’estigma de la perifèria, per erigir-se en avantguarda (“anem per davant al sud de la ciutat”). Que sona a ràdios culturals tant catalanes (iCat) com estatals (Radio 3) i, a més, per trencar tòpics, ho fa en català. Tot un luxe de cançó.