Ens cal un nou sistema públic de cures per envellir al domicili

Tothom necessitem cures al llarg de la vida. Però mentre les famílies i les dones continuen sent la principal resposta invisible a aquesta necessitat, cada dia més persones grans viuen soles. Les polítiques públiques tenen la responsabilitat de crear sistemes de cura de qualitat i de proximitat, que atenguin les persones segons les seves preferències i projectes de vida.

Per això, calen processos d’innovació a l’alçada dels reptes sociodemogràfics. Les tecnologies poden ser un aliat com ens mostra l’èxit del Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona, que no només atén emergències i aporta seguretat, sinó que també proporciona companyia i detecta necessitats com el deteriorament cognitiu i la soledat, a través de sensors que tenen una funció d’alerta i predictiva.

Alhora, però, les tecnologies no poden substituir el contacte humà. Per això, la Diputació també aposta per programes com els Grups de Suport Emocional i Ajuda Mútua, que acompanyen les persones cuidadores familiars, i d’atenció a la soledat no desitjada activant la xarxa comunitària dels barris.

Envellir al domicili ha de ser possible amb tecnologies, serveis i acompanyament, sense oblidar que també cal que les llars estiguin preparades, com fa el programa d’arranjament d’habitatges.

Tot això configura el projecte Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat, amb 40 milions d’euros anuals; perquè no podem esperar més per fer de la cura un dret social i un element central dels municipis.