L'Audiència rebutja deixar en llibertat la 'manada'

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat en quatre resolucions deixar en llibertat la coneguda com a 'manada' de Castelldefels i estudia un cinquè recurs. En les quatre resolucions, l'Audiència avisa que hi pot haver més víctimes i que la instrucció ha començat però no ha acabat, quedant encara testimonis rellevants, com ara de persones que havien format part del grup acusat. A més, argumenta risc de fuga i de reiteració delictiva, afegint també la necessitat de protegir les víctimes. De moment hi ha tres denunciants. L'Audiència remarca que els acusats parlaven de les seves "gestes" sexuals amb un "menyspreu i cosificació de les dones a les quals es referien impropis del segle XXI", segons publica l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Quatre dels acusats van presentar recurs contra la resolució del 21 de desembre del jutjat d'instrucció número 5 de Gavà que els va enviar a presó provisional sense fiança. L'Audiència ha rebutjat tots quatre. Un cinquè acusat ha demanat també una vista. En la resolució recorreguda es parla de dues víctimes (deixant fora la primera denunciant): una dona que denuncia que va ser agredida sexualment per quatre dels investigats mentre anava borratxa i amb un cinquè a l'habitació que no va fer res per auxiliar-la, i una altra víctima que assegura que estava tenint relacions amb un dels acusats i dos més van entrar i la van agredir sexualment, obligant-la a fer una fel·lació.

L'Audiència rebutja en les seves resolucions les pretensions dels acusats de desacreditar les versions de les víctimes, i més quan hi ha missatges de Whatsapp que les corroboren. A més, remarca que no poden pretendre que les víctimes facin declaracions "perfectes", recordant cada detall i per ordre, "sense la mínima contradicció i sense cap afectació psicològica derivada dels fets que denuncien".

En el cas d'una de les víctimes, fa referència als missatges de Whatsapp on es posa de manifest que anava molt borratxa, que va caure a terra i que la van penetrar anal i vaginalment. Li diuen "deficient" i "discapacitada viciosa" i conclouen que la van "rebentar". "Certament, la víctima no pot recordar qui va començar a fer-li una cosa o l'altra, el contrari seria sorprenent donat el seu estat d'intoxicació, però el més important és que allò essencial de la seva declaració i que té naturalesa incriminatòria es veu ratificat per elements perifèrics que ho corroboren", conclouen les resolucions.

L'Audiència també subratlla el risc de fuga, perquè poden sortir més víctimes, la instrucció no ha acabat i les penes a les quals s'enfronten els acusats poden ser molt altes. A més, afegeix la necessitat de protegir les víctimes, i més quan es va posar de manifest que algun dels investigats s'encarregava sempre de fer un "seguiment" de les víctimes per veure com estaven i "temptejar-les" sobre possibles reaccions. Recorda que els investigats van intentar esborrar el màxim d'arxius dels seus telèfons quan van sentir la pressió policial i fins i tot un germà d'un dels empresonats va contactar amb diversos testimonis per "conèixer i condicionar el que declararien en seu policial".

Pel que fa al risc de reiteració delictiva, l'Audiència subratlla que als investigats els agradava presumir de les seves "gestes" sexuals.

Hi ha un dels recurrents que està acusat d'estar present durant les agressions sense fer res per evitar-les. L'Audiència diu en resposta al seu recurs que els missatges de Whatsapp demostren indiciàriament que ell va ser coneixedor i partícip del que passava i no va fer res per impedir ni va auxiliar una de les víctimes. També apunta que feia fotos i vídeos de les víctimes per difondre'ls sense el seu coneixement, i que podria haver tingut fins i tot instal·lat en el seu habitatge un circuit tancat de càmeres per gravar trobades sexuals. "Lluny de tenir una actitud passiva o innòcua o fins i tot de desconeixement del que ocorria al seu voltant, s'evidencia un coneixement i intervenció ple en el que succeïa entre els principals investigats", diu.