La Volta Ciclista a Catalunya passarà per la comarca

La 102a edició de la Volta Ciclista a Catalunya es va presentar oficialment ahir dimecres, 1 de febrer, a l’INEFC de Barcelona. La històrica prova, consolidada en la màxima categoria mundial del ciclisme, l’UCI WorldTour, tindrà lloc entre el 20 i 26 de març, amb la participació de 25 equips i un total de set etapes que uniran Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, mostrant la riquesa i el potencial ciclista de Catalunya.

“És un privilegi continuar oferint el millor ciclisme del món arreu de Catalunya durant una setmana, mantenint viu el llegat d’una organització que, durant dècades, ha treballat per aconseguir, consolidar i mantenir el prestigi d’un esdeveniment que és patrimoni de l’esport català i del ciclisme mundial”, va manifestar el director de la cursa.

Amb tres arribades en altura (Vallter, La Molina i Lo Port), un fet que no es vivia des de l’edició de 2001, la Volta presenta un recorregut amb un total de 25 ports puntuables que a més manté el seu explosiu final al Circuit de Montjuïc de Barcelona.

El vigent campió del món, el belga Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step), encapçala la llista d’estrelles de les quals ha transcendit la seva intenció de prendre part a la Volta d’enguany, juntament amb altres noms tan esperats com el del triple vencedor de la Vuelta a Espanya Primoz Roglic (Jumbo-Visma) o el vencedor de Tour de França i Giro d’Itàlia Egan Bernal (Ineos Grenadiers), que ja sap el que és pujar al podi de la Volta (3r l’any 2019).

Sant Feliu de Guíxols serà per segon any el punt d’inici de la Volta. La ciutat empordanesa serà la sortida i arribada d’una primera etapa de 164,6 quilòmetres de recorregut que pot portar sorpreses, amb fins a quatre ports puntuables (s’hi suma l’Alt dels Àngels, de 2a categoria) i un final explosiu que en les últimes dues visites de la cursa (2019 i 2022) ha tingut a l’australià Michael Matthews com a guanyador.

L’alta muntanya arribarà aviat a la Volta 2023, amb una primera arribada en altura a la segona etapa, que unirà Mataró i Vallter en un recorregut de 165,4 quilòmetres. El Coll de Coubet, de primera categoria, sumarà exigència abans de l’arribada en altura a l’estació d’esquí ripollenca, tot un port de categoria especial que ha acollit una meta de la cursa catalana en sis ocasions.

La segona etapa de muntanya no es farà esperar i serà en la tercera jornada, que tindrà 180,6 quilòmetres entre Olost, sortida inèdita en la centenària història de la cursa, i La Molina, un clàssic modern de la darrera dècada on hi ha guanyat quatre vencedors finals de la Volta. Les pujades prèvies al Coll de Coubet (primera categoria) i el Coll de la Creueta (un dels tres ports de categoria especial del recorregut d’enguany) ajudaran a fer la selecció.

La quarta etapa recorrerà 188,2 quilòmetres entre Llívia i Sabadell en la jornada més llarga d’aquesta edició, una de les més favorables a una arribada a l’esprint, tot i que l’ascens de sortida a La Molina (primera categoria) i les pujades al Collet de Sant Agustí i el Coll de Lligabosses (tercera categoria) afegiran encara més desgast a les cames del pilot de la Volta.

La cinquena etapa serà una jornada de 178,6 quilòmetres que mostrarà el potencial ciclista de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, amb sortida des de Tortosa i una monumental arribada en altura a Lo Port. Serà la tercera arribada en altura de l’edició, en un port de categoria especial amb la duresa necessària per ser determinant en la resolució final de la cursa.

La sisena etapa unirà Martorell i Molins de Rei, dues poblacions del Baix Llobregat que tornen al recorregut de la Volta després de dècades d’absència en una jornada de 177 quilòmetres que portarà als ciclistes per terrenys trencacames pel centre de Catalunya, arribant fins a territori lleidatà. En la part final, els ascensos a l’Alt de la Creu d’Aragall (segona categoria) i l’Alt de Fontpineda (tercera categoria) poden portar sorpreses.

Martorell ja va viure l'any 1975 l’arribada d’una etapa amb sortida des de Manresa, que es va resoldre amb triomf de l’italià Pierino Gavazzi. Aquell mateix dia es va disputar un segon sector de l’etapa: una contrarellotge amb sortida a Martorell, des del Pont del Diable, i arribada a Terrassa, amb victòria de l’italià Fausto Bertoglio. L’altre antecedent també té marcat accent italià, ja que l’any 1994 l’etapa amb inici i final a Martorell va acabar amb victòria de Massimo Donatti.

Per últim, Barcelona tornarà a ser el jutge de la Volta a Catalunya en la seva setena etapa, amb sortida i arribada a la capital de Catalunya en un recorregut de 142 quilòmetres que enguany incorpora l’Alt de Begues (2a categoria) abans de tornar al circuit final a Montjuïc, que sempre ofereix un espectacle competitiu i de públic especial per tancar una setmana d’emocions. En aquesta setena i última etapa, també passarà per Begues, Viladecans, Cervelló i Castelldefels.