Un fàrmac basat en la immunoteràpia obre noves vies de tractament en l’àmbit dels limfomes cutanis

Un estudi clínic liderat pel Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) confirma que brentuximab vedotin és eficaç i segur per a alguns tipus de limfomes cutanis de cèl·lules T (LCCT). Això representa un avanç significatiu per al tractament d’aquests tipus de càncer de baixa recurrència, tot i que crònics, progressius i debilitants.

Els LCCT es coneixen en conjunt com a limfomes no Hodgkin. Comencen com a erupcions a la pell quan els limfòcits, un tipus de glòbuls blancs, es tornen cancerosos per un procés que es desconeix encara. El brentuximab és un tipus de teràpia dirigida amb un component anticòs que es fixa a la proteïna CD30, la qual es troba a la superfície de les cèl·lules tumorals, i que aleshores allibera el fàrmac tot destruint aquestes cèl·lules.

Els resultats -extrets de l’estudi de 67 pacients de 21 centres hospitalaris d’arreu d'Espanya i dades del Registre Espanyol de Limfoma Cutani (RELCP)- s’han publicat a l’European Journal of Dermatology and Veneoreology. El treball ha estat coordinat per la doctora Cristina Muniesa del Servei de Dermatologia de l’HUB i Hospital de Viladecans, a més d’investigadora de l’IDIBELL, i ha comptat amb l’impuls de la Fundación Piel Sana AEDV.

Fins ara, la pràctica clínica real amb brentuximab vedotin era molt limitada en els LCCT, per la baixa prevalença d’aquests càncers.

No obstant això, aquest estudi obre vies de recerca de tractaments, aportant noves dades sobre l’efectivitat d’aquesta immunoteràpia en el tractament de formes avançades de micosi fungoide i trastorns limfoproliferatius CD30+, així com per a la síndrome de Sézary i la micosi fungoide fol·licular.

Les dades de seguiment a 18 mesos de l’inici amb els cicles de tractament mostren que el 67% dels pacients responien al fàrmac i el 24% havien aconseguit la remissió total de les plaques i els tumors que presentaven a la pell. Segons la publicació, la teràpia té bona tolerància en general, tot i que la neuropatia és l’efecte advers més freqüent, afectant el 57% dels pacients.