Localitzat l’origen de les crisis epilèptiques reflexes desencadenades per l’acte de menjar

Un equip multidisciplinari de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha localitzat l’origen de les crisis epilèptiques reflexes desencadenades per l’acte de menjar aliments: es tracta d’una lesió operable -una encefalocele- que s’ubica al pol temporal dret del cervell. L’estudi ha estat publicat a la revista Epileptic Disorders, realitzat per la Dra. Raquel Tena-Cucala i coordinat per la Dra. Mercè Falip, neuròloga i coordinadora de la Unitat d’Epilèpsia del Servei de Neurologia de l’HUB i investigadora del grup de Malalties Neurològiques i Neurogenètica de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
 
Una crisi epilèptica té lloc quan hi ha una descàrrega simultània i excessiva de neurones, interrompent la funció cerebral normal. Aquests episodis són la manifestació de l’epilèpsia, el segon trastorn neurològic crònic més comú que afecta tots els grups d’edat després del mal de cap.
 
De fet, etimològicament epilèpsia significa 'arribada sorpresa9, ja que no es pot predir quan es patirà una crisi. Ara bé, només un petit percentatge –al voltant d’un 1% dels pacients- poden patir crisis desencadenades per un estímul concret, anomenades crisis reflexes. Existeixen crisis reflexes a estimulació lumínica intermitent, a dutxar-se amb aigua calenta, a escoltar música, a jugar a escacs, a realitzar càlculs matemàtics i a l’acte de menjar, entre altres estímuls.
 
En concret, l’Hospital de Bellvitge ha centrat els esforços de recerca en les crisis epilèptiques reflexes a l’acte de menjar. “Es poden produir per gustos, olors, per l’acte d’empassar un aliment o per estímuls propioceptius a la boca, esòfag, estómac o per altres estímuls visuoespacials”, segons explica la neuròloga.
 
Tot i ser un tipus infreqüent d’aquest trastorn neurològic, la Unitat d’Epilèpsia de l’HUB -integrada per neuròlegs, neurocirurgians, neuroradiòlegs i especialistes en medicina nuclear, neuropsicòlegs i neurofisiòlegs- ha recollit i avaluat les característiques clíniques de vuit pacients per determinar l’origen de les crisis reflexes que pateixen arran de l’àpat i el fet de menjar.
 
Tal i com publica la revista Epileptic Disorders, cinc dels pacients tractats a Bellvitge desencadenaven les crisis durant l’àpat pel gust o la textura de l’aliment, i tres d’ells per activitats relacionades amb l’acte de menjar, com ara tallar els aliments. Les crisis desencadenades pel gust s’originaven al lòbul temporal dret en cinc pacients, i en quatre d’ells es va trobar una lesió específica al pol temporal dret denominada encefalocele. Aquesta lesió es produeix quan una part del cervell s’hernia per debilitat de les meninges o dels ossos de la base del crani.
 
Descobrir aquesta lesió ha permès controlar per complet les crisis a partir d’una intervenció quirúrgica en dos d’aquests pacients, practicada pel Dr. Alejandro Fernández-Coello i el Dr. Aleix Rosselló del Servei de Neurocirurgia de l’HUB. Aquesta cirurgia consisteix en la resecció del pol del lòbul temporal dret i la col·locació d’una malla per a evitar que tornés a produir-se una hèrnia del cervell.
 
“L’epilèpsia no és una malaltia, sinó un símptoma que pot correspondre a moltes malalties”, ha explicat la neuròloga Mercè Falip sobre aquesta afecció crònica del sistema nerviós que pateixen 8 de cada 1.000 persones. “Pot iniciar-se per causes molt diverses amb una lesió al còrtex, la part externa del cervell, com a tret en comú: un traumatisme cranial, un tumor, un problema en néixer, encefalitis o malalties degeneratives com l’Alzheimer, entre d’altres”, ha puntualitzat la coordinadora de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
 
“Davant una crisi epilèptica, que pot comportar absència, moviments amb espasmes, fixació de la mirada i, fins i tot, pèrdua de coneixement, la millor forma d’actuar és assegurar-nos que la persona no té risc de caure o de fer-se un cop i deixar que passi”, ha detallat la Dra. Falip.