L’AMB impulsa més habitatge públic, lloguer assequible i rehabilitació energètica al Baix Llobregat

El territori metropolità és un dels indrets de l’Estat espanyol on el mercat de l’habitatge està més tensionat. Per tal de combatre l’emergència en matèria d'habitatge, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) fa anys que treballa en la construcció de noves promocions d’habitatge públic al Baix Llobregat. Són edificis amb alts estàndards de qualitat, innovació i sostenibilitat, però també amb preus assequibles. De moment, a través de diversos organismes, l’AMB ja està promovent 1.801 pisos públics i n’està impulsant 4.500 més en règim de lloguer assequible en municipis com Sant Boi de Llobregat.

Més habitatge públic, més pisos de lloguer sostenible i ajudes per a la rehabilitació energètica dels edificis. Aquestes són tres de les principals línies d’actuació que està desplegant l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al Baix Llobregat, en el marc de les polítiques públiques d’habitatge. Amb aquestes accions, l’ens metropolità busca garantir el dret a un habitatge digne i assequible, però també potenciar la cohesió social, disminuir els desequilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants de la comarca. “Treballem per construir habitatge públic assequible, innovador i de qualitat”, avancen des de l'Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.

Les polítiques d’habitatge metropolitanes ja estan tenint resultats sobre el terreny. Des de 2019, l’AMB està promovent 1.801 habitatges públics al Baix Llobregat, però també al Barcelonès i al Maresme. “D’aquests, ja n’hem entregat 561 i en tenim 407 més que estan gairebé enllestits”, xifra Amadeu Iglesias, director gerent de l’IMPSOL. Es tracta d’edificis que han estat construïts seguint tres criteris clau: la sostenibilitat, la innovació i la inclusió. "No s'assemblen gens als habitatges públics que es feien fa 20 anys", avança Iglesias. "Hem desenvolupat un nou model d’habitatge que té en compte des de la perspectiva de gènere fins a l’eficiència energètica de l’edifici”, detalla.

Concretament, els habitatges d’IMPSOL incorporen mecanismes de ventilació natural per reduir la despesa energètica de l’immoble; noves tecnologies com el wifi, clau per teletreballar, i espais comuns on fer vida social: des de bugaderies fins a menjadors compartits on poder celebrar trobades i petits esdeveniments. “Les noves maneres de viure ens han fet veure que calia canviar radicalment el model d’habitatge que estàvem promovent: havíem de passar de llars unifamiliars tancades en si mateixes a edificis oberts a la comunitat de veïns”, reconeix Iglesias. A més, a l’interior dels immobles no hi ha rebedors ni passadissos, fet que permet guanyar metres a les estances. “Totes les habitacions tenen mides semblants perquè puguin acollir diversos usos”, afegeix Iglesias.

Tot i ser un model que encaixa amb els nous hàbits quotidians, encara genera dubtes a qui hi entra a viure. “Com que no són el tipus d’immobles que trobem habitualment a les ciutats, hem de fer petites formacions per ensenyar als seus nous habitants com funcionen alguns dels seus elements”, continua. Per l’AMB, els edificis no només han de pretendre cobrir la necessitat residencial, sinó que han de mantenir un compromís amb l’entorn i el medi ambient. “Hem de veure l’habitatge com un patrimoni de les ciutats i que, per tant, ha de vetllar per l’interès general”, apunta Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL. Per això, incorporen ginys bioclimàtics i mecanismes per reduir la petjada ecològica, minimitzar l’emissió de diòxid de carboni i disminuir la demanda energètica. En total, l’IMPSOL invertirà 300 milions d’euros a fer realitat aquests pisos. “És un exemple que defineix molt bé el compromís que té l’AMB amb el desenvolupament de polítiques d’habitatge”, resumeix.

Creix el lloguer assequible

Actualment, tan sols un 1,8% dels habitatges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona són de lloguer social, una xifra molt inferior al 15% que recomana la llei del dret a l’habitatge. Per això, més enllà de construir els 1.801 habitatges públics, l’AMB té previst edificar 4.500 pisos protegits en règim de lloguer assequible en un termini d’entre sis i vuit anys. Amb aquesta acció, l’ens metropolità busca ajudar a frenar la tendència a l’alça dels preus que pateix l’habitatge en indrets com el Baix Llobregat. “El preu de lloguer dels pisos estarà per sota del preu de mercat”, apunten des de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB.

Aquests habitatges els construirà Habitatge Metròpolis Barcelona, l’operador metropolità d’habitatge de lloguer assequible participat per l’AMB (25%), l’Ajuntament de Barcelona (25%) i l’empresa privada Nic Residencial (50%). “És una fórmula de col·laboració amb paritat publicoprivada pionera a Espanya”, recorden des de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB. En total, s’hi invertiran 600 milions d’euros.

Aquesta primavera es començarà a construir la primera promoció d’aquests habitatges. Serà al sector Saló Central H1 de Sant Boi de Llobregat i es preveu que estigui enllestida a finals de 2024. Seguint els criteris que regeixen la política metropolitana d’habitatge, les noves promocions fomentaran la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat, amb l’objectiu que els habitatges també s’adaptin a les noves maneres de viure. Alhora, els edificis incorporaran criteris de resiliència urbana per reduir la vulnerabilitat dels habitatges en cas de situacions d’emergència i fomentaran l’estalvi energètic i la sostenibilitat mediambiental en tot el procés de construcció i de cicle de vida.

Més de 100 milions d’euros per a la rehabilitació energètica d’edificis

L’Àrea Metropolitana de Barcelona concentra 607.753 habitatges. La majoria, però, tenen una obsolescència física per antiguitat i manca de conservació, però també pel mal comportament energètic. Així ho diagnostica el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), format per l’AMB i la Generalitat de Catalunya. Per revertir-ho, el maig de l’any passat l’organisme va activar una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació energètica per al període 2022-2026, amb una dotació de més de 100 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation.

El requisit principal per optar-hi és que, un cop rehabilitat l’edifici, s’hagi reduït com a mínim un 30% de la seva demanda energètica. Si s’assoleix aquest punt, totes les obres que s’hi duguin a terme optaran a una bonificació que pot arribar al 80% del total, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge. En el cas d’acreditar una situació de vulnerabilitat econòmica, el percentatge es podrà elevar fins al 100% de l’import.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ja ha transferit els 15,8 milions d’euros de fons europeus que completen els 37 milions que el CMH té previst destinar a les subvencions de 2022. El primer edifici que es rehabilitarà amb aquest ajut serà al barri de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat. Concretament, el projecte permetrà millorar l’eficiència energètica de 104 pisos d’aquest edifici, amb 365.000 euros provinents dels ajuts. Durant les properes setmanes es validaran 31 sol·licituds més per rehabilitar 583 habitatges, amb 3,2 milions d’euros procedents de la convocatòria. La majoria seran al Baix Llobregat, en municipis com Corbera de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat. L’organisme està estudiant 300 expedients més. De cara a aquest 2023, la subvenció estarà dotada amb 47 milions d’euros.