La població estrangera representa l’11% del conjunt de residents a la comarca

 

La població estrangera resident al Baix Llobregat es manté estable per segon any consecutiu, segons informa l'Observatori Comarcal actualitzant les dades de població estrangera resident amb les dades de padró municipal de gener del 2022.

 

En el darrer any la població estrangera a la comarca s’ha mantingut estable (+0,63%, +574 persones) respecte l’any anterior i segueix la mateixa tendència que la població total (0,03%, +228 persones). Així, 91.966 individus configuren la població estrangera que representa l’11% del conjunt de residents. Aquest percentatge persisteix des del 2020 i divergeix amb la pauta del conjunt de Catalunya on la població estrangera ha crescut el darrer any un 1,7%.

 

El percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (11%) és inferior a la proporció de població estrangera del conjunt de l’AMB (18,1%), de l’ATM (15,9%) i de Catalunya (16,3%). D'altra banda, la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l’estranger s’ha incrementat en 2.265 persones (+4,7%) i ja representa el 6,1% del total de població.

 

Per sexe la població estrangera ha augmentat en 262 homes i 312 dones. Per grups d’edat s’observen dues tendències molt diferenciades: la disminució entre la població menor de 40 anys (a excepció del grup 10-14 anys) i l’augment per aquells que tenen més de 40 anys. Destaca especialment l’augment en la població de 65 a 69 anys (+10,5%) respecte l’any anterior.

 

L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de la població estrangera és de 35,5 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 42,8 anys.

 

Per continents, mentre Amèrica (+2,6%), Europa (+1,0) i Àsia i Oceania (+0,9%) augmenten la població estrangera respecte l’any anterior, la d’Àfrica disminueix (-2,4%). Els països amb més creixement en el darrer any en termes absoluts han estat: Itàlia (+397, 7,6%), Colòmbia (370, 8,2%) i Veneçuela (287, 11,1%). Destaca també la pèrdua de població del Marroc (-560, -2,9%), Romania  (-206, -3,8%) i Bolívia (-141, -8,4%).

 

La població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis. Es veuen diferències en la concentració i distribució municipal dels estrangers.

 

Els tres municipis de la comarca que tenen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (21,5%), Martorell (18,4%) i Cornellà (15,6%). Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria d’estrangers tenen nacionalitats de la resta d’Europa (italiana, romanesa i francesa, principalment), a Martorell per exemple, són predominants els estrangers procedents d’Àfrica i d’Àsia (Marroc, Ghana i Pakistan). La població marroquina és la primera nacionalitat estrangera en 20 dels 30 municipis de la comarca.

 

En xifres absolutes, els municipis que més població estrangera han guanyat en el darrer any són Sant Feliu (167), Sant Boi (136) i Castelldefels (128). En contraposició, Cornellà (-208), Sant Just Desvern (-122) i el Prat (-110) són els municipis que més han perdut població estrangera.