El ple dona llum verda a l'ampliación del centre comercial Gran Via 2

El ple municipal ha aprovat de forma inicial en la sessió celebrada avui la modificació puntual del Pla General Metropolità que permetrà que el centre comercial Gran Via 2 pugui augmentar en 9.100 m2 el seu sostre edificable.

Aquesta ampliació de metres quadrats es farà amb una regularització d'usos, traslladant sol edificable de diferents parcel·les municipals ubicades als barris de Bellvitge i les Planes que sumen 5.000 m2 i que passaran a ser zona verda. L’Ajuntament rebrà en concepte d’aprofitament la quantitat d’11,8 milions d’euros, 4,2 milions dels quals es destinarà obligatòriament a habitatge públic.

Segons el tinent d'alcalde de Planificació Estratègica i Econòmica, Fran Belver, "es tracta de concentrar un major volum de sostre a la finca propietat del centre comercial Gran Via 2 per poder créixer en superfície comercial a canvi de que parcel·les edificables de titularitat municipal, on difícilment es pot fer res, passin a ser espai lliure". Per al tinent d'alcalde, aquesta modificació urbanística permet a més un increment del patrimoni per a l'Ajuntamet que es reinvertirà en "polítiques actives de promoció d'habitatge social".

El portaveu del grup municipal d'ERC, Antoni Garcia, ha demanat que s'avaluï l'impacte que tindrà sobre els comerç de proximitat l'ampliació del centre comercial, que busca amb l'augment del sostre comercial millorar la seva competitivitat a un territori que ha donat cabuda a altres equipaments més recents com el Centre Comercial Splau a Cornellà o el Finestrelles Shopping Centre a Esplugues.

D'atra banda, la portaveu de L'Hospitalet En Comú Podem, Ana González, ha demanat que els beneficis econòmics de l'operació serveixin per incrementar el parc d'habitatge social i per a la construcció del poliesportiu de Santa Eulàlia, un equipament que es reclama des de fa dues dècades.

Romanent de tresoreria de 15,09 milions d’euros

D'altra banda, el Ple municipal ha aprovat la liquidació del pressupost de l’Ajuntament corresponent a l’exercici 2022, que presenta un romanent de tresoreria de 15,09 milions d’euros per a despeses generals, un grau d’execució dels ingressos del 79,41 % i de les despeses del 74,17 %.
 
L’Ajuntament consolida la tendència a pagar els proveïdors amb celeritat, 9,18 dies de mitjana, i la ràtio d’endeutament es manté per sota del límit legal (el 75 % dels ingressos corrents). En concret, se situa en el 32,39 %. "Aquesta xifra garanteix la sostenibilitat de les finances municipals i assegura la capacitat inversora de futur", expliquen fonts municipals.  
 
Per la regidora d’Hisenda, TIC i Atenció Ciutadana, Rocío Ramírez, aquestes dades “constaten que l’Ajuntament ha continuat fent una gestió eficaç i solvent dels recursos públics, alhora que ha actuat donant suport a la reactivació econòmica, donant resposta a les necessitats de la població vulnerable i sense incrementar la pressió fiscal”.  
 
A la mateixa sessió, s’ha aprovat una modificació de crèdit per import de 4,1 milions d’euros del romanent de tresoreria de 2022, i que corresponen a actuacions per garantir la continuïtat del nivell de prestació de serveis a la ciutadania.

Aquesta quantitat es destina a subvencions per a entitats que presten servei a les persones en els àmbits de l’educació, la cultura, l’equitat, els esports i les polítiques de desenvolupament empresarial; la subvenció al Comitè Català de Refugiats en concepte d’ajuda humanitària per al terratrèmol de Turquia i Síria; els ajuts per a despeses generals de l’habitatge habitual, i les subvencions per a la rehabilitació d’edificacions catalogades al PEPPA.

L’oficina de la síndica de greuges ha rebut 182 reclamacions el 2022

 
La síndica de greuges de l’Hospitalet, Merche García, ha presentat en el Ple municipal l’informe anual dels òrgans de defensa de la ciutadania corresponent al 2022, en el cinquè any de funcionament de l’Oficina de Suport als Òrgans de Defensa de la Ciutadania. En aquest període, l’oficina ha realitzat 551 accions, de les quals 138 són expedients, 44 reclamacions d’intermediació i 369 consultes. En el 67% dels expedients s’ha resolt el problema que va ocasionar la reclamació. Els temes que aglutinen més reclamacions són espai públic, convivència i seguretat, serveis socials i funció pública i treball de l’administració.
 

 
Suport a la millora dels serveis socials dels municipis

 
L’apartat de mocions ha començat amb l’aprovació del text presentat per PSC, ERC i LHECP-ECG, a instància de CCOO, que demana “la millora dels serveis socials dels municipis, després de més de deu anys de polítiques d'austeritat, de retallades als serveis públics i de patir les greus conseqüències socials, econòmiques i de salut de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna”. Tot això ha fet que a Catalunya —segons la moció— s’hagin incrementat les desigualtats socials, la pobresa i la vulnerabilitat de les classes treballadores. Cs ha votat a favor i el PP ho ha fet parcialment.  
 
Segons la moció, aquesta situació sostinguda en el temps ha desbordat totes les previsions de demanda de recursos bàsics, col·lapsant els centres de serveis socials municipals, que ja es trobaven sense recursos suficients per fer front a les necessitats de la ciutadania. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2021 el risc de pobresa i d’exclusió social va arribar al 25,9 % de la població de Catalunya, un percentatge que, a més a més, té rostre de dona. En el cas dels joves i les criatures, la taxa va arribar fins al 32,6%. Es tracta d’una situació de precarietat vital que està afectant la salut mental de bona part de la ciutadania.
 
La moció s’adreça a les diferents institucions. D’una banda, insta el govern de la Generalitat de Catalunya a executar el II Pla estratègic de serveis socials (PESS) 2021-2024; a revisar i actualitzar la cartera de serveis socials, per donar resposta a les noves necessitats socials, i a dotar d’una partida els pressupostos de la Generalitat per garantir la revisió i la renegociació urgent dels contractes programa 2022-2025. A través del contracte programa, l’administració autònoma finança el 66% del cost de la contractació dels professionals dels equips bàsics de serveis socials municipals i els programes que desenvolupen. Els ajuntaments aporten el 34% restant.  
 
D’una altra banda, demana als ajuntaments i entitats supramunicipals que apostin per la gestió directa i la recuperació dels serveis de la cartera; implantin oficines d’informació i tràmits que descongestionin els serveis socials i eliminin les llistes d’espera; posin en marxa mesures per prevenir les situacions de risc i agressió que pateixen els professionals dels serveis socials; adeqüin els espais de treball i d’atenció a la ciutadania per garantir una atenció digna, confidencial, segura i de qualitat, i creïn espais de participació i codecisió amb professionals, sindicats i col·legis professionals, per tal d’adaptar les polítiques de serveis socials municipals a les necessitats del territori.
 
En aquest sentit, a l’apartat de participació ciutadana, ha pres la paraula Liliana Reyes Hernández, coordinadora de CCOO L’Hospitalet, que ha expressat la necessitat que la Generalitat destini més recursos per als serveis socials. 
 
També s’ha aprovat parcialment a iniciativa d’ERC i amb l’adhesió de LHECP-ECG la moció de suport als llogaters dels pisos de CaixaBank. Així, el text insta el Govern de la Generalitat a desplegar els protocols per aplicar la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, especialment els articles referents a l’assetjament immobiliari.
 
Pel que fa a les mocions individuals, a proposta de Cs s’ha aprovat el text que demana l’adopció de mesures contra les ocupacions d’immobles a l’Hospitalet.  
 
A iniciativa de LHECP-ECG ha tingut el suport parcial del Ple la moció en defensa de la memòria democràtica i la reparació de danys a les víctimes del cop militar i la dictadura franquista. El text reconeix la il·legitimitat i il·legalitat dels tribunals franquistes i la necessitat de difondre els drets de les víctimes per obtenir les certificacions de nul·litat i reparació, entre d’altres. També insta l’Ajuntament a fer un inventari que esmenti els llocs de memòria democràtica que tenen una funció commemorativa, d’homenatge, didàctica i reparadora, així com celebrar el 14 d’abril de cada any un acte institucional en memòria de la Segona República.  
 
Finalment, el Ple ha donat el vistiplau a la iniciativa presentada pel PP i que demana al Govern municipal permetre la realització de tràmits o consultes a aquelles persones que no disposin de cita prèvia.