El TS confirma la presó permanent revisable per a l'home que va gravar la parella mentre moria

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de presó permanent revisable per a l'home de Viladecans que va deixar morir agonitzant d'hiperglucèmia la seva dona diabètica mentre la gravava amb el mòbil el juny del 2019, segons publica l'Agència Catalana de Notícies (ACA). La parella feia uns mesos que sortia i l'home vexava i maltractava la dona des de feia setmanes. La nit dels fets, ella el va trucar per demanar-li ajuda perquè no es trobava bé. L'home va anar al domicili, però en comptes d'ajudar-la la va gravar mentre anava defallint i simulava que l'ajudava. L'home va comunicar la mort als Mossos i va aportar les imatges per exculpar-se.

La sentència confirma els fets declarats provats per un jurat popular i la pena imposada per l'Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A banda de la presó permanent revisable per un delicte d'assassinat, l'home va ser condemnat a un any i mig de presó per tres delictes de maltractament en l'àmbit de la violència de gènere, sis mesos per cada un, sis mesos de presó més per un delicte de maltractament habitual i un any de presó per un delicte contra la intimitat pels vídeos que va gravar de la parella sense el permís d'aquesta.

Els fets provats recullen que el condemnat va iniciar una relació sentimental, sense convivència, amb la víctima, entre febrer i març del 2019, i que, a poc a poc, es va imposar sobre ella, controlant-la i menyspreant-la en públic i en privat, fent que ella se sentís inferior, i mantenint diverses discussions en què la dona va ser agredida per ell. El condemnat sabia que la seva parella patia diabetis i que era insulinodependent, ja que necessitava injectar-se el fàrmac cada dia.

La nit del 17 de juny del 2019 la dona es trobava malament i el va trucar per telèfon perquè anés a casa seva a ajudar-la. Quan ell va arribar a la casa, segons els fets provats, es va trobar la víctima molt deteriorada físicament, amb dificultats per respirar i sense articulació motora, cosa que li impedia fer res per si mateixa. L'home es va adonar que necessitava que algú l'auxiliés. No obstant, no li va prestar ajuda i fins a les 3.39 hores del dia 18 va contemplar com "la dona s'anava deteriorant cada cop més, perdia la consciència i se li anava apagant la vida". Mentre la contemplava, els patiments de la dona van anar en augment fins a patir una hiperglucèmia que li va provocar una fallada multiorgànica i la mort.

Segons els fets provats, la mort de la dona no s'hauria produït si el condemnat hagués trucat als serveis d'emergències mèdiques i si no va fer res per ajudar-la "va ser perquè volia que es produís la seva mort, o perquè preveia que es podia produir i li era igual que es morís".

A més, sense el permís de la víctima, el condemnat va gravar amb el telèfon mòbil vídeos del deteriorament de la seva parella per mostrar les imatges a tercers i fer-los veure en algunes seqüències que es disposava a ajudar-la. D'aquesta manera, va intentar construir-se una coartada per si es posava en marxa una investigació sobre els fets.

El Suprem rebutja la condemna per un delicte d’homicidi amb imprudència, reclamada pel condemnat en un dels motius del seu recurs a l’Alt Tribunal i explica que els fets encaixen en el delicte d’assassinat, per la concurrència del dol, cosa que exclou la imprudència. En la sentència es considera correcta l’apreciació d’acarnissament i aclareix que si aquesta circumstància agreujant es defineix com l’augment deliberat i inhumà del patiment de la víctima, causant patiments innecessaris per a l’execució del delicte, “el comportament vexatori, humiliant i brutal, causant aquests danys psíquics acreditats, no era necessari per assegurar la mort, sinó que només va servir per augmentar deliberadament el patiment que durant la seva llarga agonia va patir la víctima”.