El diagnòstic precoç i alguns canvis en la dieta disminueixen el risc de símptomes greus en nens amb el dèficit metabòlic

L'Hospital Sant Joan de Déu va ser un dels primers centres del món a identificar pacients amb una rara malaltia que el 2012 descriuria l'equip de Gaia Novarino: la deficiència de BCKDK. Ara, un estudi que s’ha publicat a la revista Brain[i], una de les millors publicacions en el seu àmbit de coneixement, coordinat per Àngels García-Cazorla, neuròloga infantil en cap de la Unitat de Malalties Metabòliques de l'Hospital Sant Joan de Déu i investigadora de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, demostra que el tractament precoç d'aquesta malaltia pot millorar els símptomes de manera molt significativa.
 
La deficiència de BCKDK consisteix en una mutació genètica que provoca un dèficit molt acusat del que es coneix com a aminoàcids de cadena ramificadao BCAA, que no generen naturalment l'organisme humà i que s’han d’adquirits per mitjà de la dieta. Això produeix una simptomatologia molt inespecífica que inclou, entre d'altres, el desenvolupament d'autisme, epilèpsia, discapacitat intel·lectual o retard motor. En tots els pacients també s'ha observat estancament en el creixement del perímetre del crani, que es tradueix en una microcefàlia, en alguns.
 
Les dades de l'estudi que ara s'ha publicat recopilen la informació de 21 pacients amb aquesta malaltia, de la qual es desconeix quants casos hi ha a tot el món, i una de les conclusions principals que extreu és que un tractament precoç únicament per mitjà de canvis en la dieta millora de manera molt significativa els símptomes d'aquests pacients.

“Hem observat que quan s'ofereix una suplementació dels aminoàcids ramificats juntament amb una dieta hiperproteica en pacients diagnosticats a partir dels quatre anys hi ha una millora de tots els símptomes, però són uns resultats discrets. En canvi, en una de les nostres pacients, a la qual es va començar el tractament al cap de pocs mesos de néixer, s'ha aconseguit pràcticament normalitzar la seva situació”, explica García-Cazorla.

“El canvi és molt significatiu només detectant la malaltia de manera precoç i poder intervenir en la dieta d'aquests nens i nenes afectes, davant de símptomes greus que els afecten durant tota la vida”, afegeix la Dra. Juliana Ribeiro, neuropediatra de la Unitat de Malalties Metabòliques de l'Hospital Sant Joan de Déu, que també hi ha participat.
 

La prova del taló

Actualment és habitual que tots els nadons se sotmetin al que es coneix com a prova del taló. Consisteix en una anàlisi de sang per diagnosticar malalties metabòliques congènites, per tal d’iniciar un tractament precoç per disminuir la morbiditat i possibles complicacions que se'n puguin derivar. Aquesta prova, molt fàcil de fer, es fa entre les 48 i les 72 hores de vida del nounat, i consisteix en una punció a la zona del taló per recollir una mostra de sang.

L'estudi, que es va publicar a la revista Brain, també ha servit per demostrar que aquesta prova és vàlida per poder detectar la deficiència de BCKDK, pel fet d’haver analitzat de manera retrospectiva les mostres de tots els pacients coneguts i comprovat que l'anàlisi metabòlica és possible. “Aquest cribratge, a més, no suposaria una dificultat afegida al que es fa actualment, perquè ja es porta a terme una prova per identificar aminoacidopaties que miren si aquests mateixos aminoàcids ramificats es troben en grans dosis, amb la qual cosa ja se n'estan comprovant els nivells i només caldria desenvolupar protocols que ajudin a establir quan són tan baixos per fer-nos sospitar d'aquesta malaltia”, afegeix la neuròloga de l'Hospital Sant Joan de Déu, la Dra. García-Cazorla.

Tot i que actualment gairebé no es coneixen casos d'aquesta malaltia, la inespecificitat dels símptomes fa sospitar que n’hi pugui haver un elevat infradiagnòstic, sobretot en els casos més lleus, en els quals no s'arriben a fer proves més detallades. “El fet d’implementar el cribratge neonatal ens ajudaria a comprovar si realment trobem molts més casos que pateixen aquest dèficit d'aminoàcids i que ara es diagnostiquen d'altres processos i, sobretot, permetria que es poguessin beneficiar d'aquest tractament dietètic precoç i prevenir així la discapacitat intel·lectual que pateixen i altres símptomes, perquè puguin portar una vida el màxim de normal possible”, conclou la Dra. García-Cazorla.