L’Observatori metropolità de papallones identifica exemplars singulars o en regressió als pacs

Els parcs metropolitans són espais oberts habitats per papallones singulars o en regressió. D’aquestes espècies, set són pròpies d’ambients naturals i madurs, algunes en regressió a Catalunya. Aquest és el resultat principal del quart informe de l’Observatori metropolità de papallones, corresponent al treball de camp realitzat entre el març i l’octubre del 2022. Un total de 67 voluntaris estan portant a terme des de fa ja quatre anys aquestes observacions, amb un mostreig que té una periodicitat de 15 dies.  

“Aquestes papallones són típiques d’hàbitats naturals, per això aquí n’hi ha pocs individus, i és aquesta poca quantitat d’exemplars el que requereix temps i insistència per trobar-les”, remarca Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’Ecologia de la UAB i codirector científic l’mBMS. Els autors de l’informe indiquen que és probable que se’n trobin de noves en els propers anys.
 
"La troballa reforça l’estratègia de l’AMB d’aplicar solucions basades en la natura (SBN) per a  la gestió integral dels parcs i platges i, en concret, potenciar els anomenats prats florits", manifesten des del propi organisme metropolità. Es tracta de superfícies de vegetació sotmeses a poques segues, amb absència de reg i lliures d’herbicides i productes fitosanitaris.

“Els resultats de l’mBMS indiquen que els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs”, afirma el coordinador del Servei de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB, Jordi Bordanove. Als prats florits, els exemplars adults hi troben aliment en forma de nèctar i plantes on fer-hi la posta.

Les prospeccions de papallones dutes a terme pel voluntariat també han permès localitzar diverses espècies singulars. Aquestes són, per una banda, pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com ara l’aurora (Anthocharis cardamines), l’aurora groga (Anthocharis euphenoides), la nimfa mediterrània (Limenitis reducta) i la blanqueta perfumada (Pieris napi) i, d’altra banda, pròpies de prats naturals, com l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) i la lleonada de garriga (Coenonympha dorus). “És una troballa important perquè les dues darreres espècies es troben en regressió arreu del territori català”, constata Pino.
 
Les espècies de papallones que predominen als parcs i platges metropolitans en general tenen dues especificitats concretes: són capaces d’alimentar-se de molts tipus de plantes –espècies generalistes– i també tenen una gran capacitat de dispersió, amb destresa d’habitar ambients naturals i enjardinats i travessar la trama urbana. Són característiques necessàries per poder viure en parcs rodejats de ciutat que serveixen de reservoris de biodiversitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Aquestes dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment dels impactes dels canvis que es donen a nivell local i global”, recalca el director del departament d’Ecologia i Territori de l’IERMB i codirector científic de l’mBMS, Joan Marull.

Les dades de l’Observatori les obtenen persones que fan de voluntaris, que surten cada 15 dies a explorar el parc o platja que té assignat. Per continuar augmentant el coneixement d’aquests insectes bioindicadors, el projecte té oberta una crida a persones que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones. Per participar-hi, cal omplir el formulari d’inscripció a la pàgina web del projecte.