Un nou estudi revela com els Homo sapiens feien roba fa 39.000 anys

La revista Science Advances ha publicat un estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) sobre la troballa, al jaciment de Canyars (Gavà) d’un os que, ara fa 39.600 anys, servia de suport per perforar la pell amb burins. La recerca revela que aquesta tècnica per perforar peces gruixudes de cuir abans d’acoblar-les es remunta, com a mínim, a principis del Paleolític superior. I és una tècnica que es fa servir encara actualment per treballar la pell.

El grup d’investigadors liderats per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, entre els quals hi havia Montserrat Sanz i Joan Daura, de la UB, han revelat el descobriment d'aquest suport per perforar el cuir, que és el fragment d’un os coxal de mamífer, probablement d’un cavall o un gran bòvid, en la superfície del qual s’observen 28 perforacions fetes, segons l’anàlisi microscòpica i les rèpliques experimentals, amb burins lítics. La distribució d’aquestes perforacions suggereix que l’objectiu era fer una puntada lineal consistent en, com a mínim, 10 forats equidistants amb una mitjana de 5 mm entre cadascun. Així mateix, a la superfície òssia s’hi observen cinc marques més de perforació, cadascuna de les quals produeix dos o tres forats. Des de la UB manifesten que la seva morfologia, orientació i disposició fa descartar la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d’informació numèrica. Els arqueòlegs argumenten que l’explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o reparació d’articles de cuir.

Els punxons d’ossos ja estaven documentats a l’Àfrica del Sud —datats de fa uns 73.000 anys— i en jaciments de neandertals tardans a Europa, però res no fa pensar que s’utilitzessin per perforar el cuir. "El que s’ha trobat ara per primer cop és l’evidència de la utilització dels burins per perforar la pell; és a dir, a l’os de Canyars ha quedat l’empremta d’aquesta activitat. A partir de la forma de les perforacions, així com de la distància entre elles, juntament amb tot el treball experimental, podem afirmar que tenien la tecnologia suficient per perforar la pell i així elaborar vestits ajustats, sabates, tendes…", explica Montserrat Sanz.

Així doncs, l’estudi revela que, 14.000 anys abans de la introducció de les agulles de cosir a Europa, els caçadors-recol·lectors paleolítics podien fabricar articles de cuir ajustats i utilitzar-los durant els episodis climàtics rigorosos. Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques —d’altra manera inaccessibles—, mitjançant l’estudi de les eines emprades per perforar la pell.

"El jaciment de Canyars es correspon amb un moment climàtic fred; de fet, correspon a un moment de màxima rigorositat climàtica, amb temperatures més baixes i més aridesa. Per aquest motiu, la confecció de peces de vestir va ajudar les poblacions humanes a suportar les baixes temperatures", explica Joan Daura.

Les excavacions al jaciment han estat a càrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Gavà.