El Suprem posa fi al procés judicial per l’enderroc de les naus del polígon Sesrovires

El Tribunal Suprem no ha admès el recurs de cassació interposat per la família Farràs contra l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires en relació a l’enderroc d’11 naus al polígon Sesrovires. Amb aquesta inadmissió a tràmit es tanca un llarg procés judicial iniciat l’any 2008 que dona la raó definitivament al consistori.

Per l’alcalde de Sant Esteve, Enric Carbonell, aquesta nova decisió, ara del Tribunal Suprem “posa fi a la pressió dels demandants per enderrocar 11 naus del polígon Sesrovires", tot assegurant que "en els últims 10 anys s’ha treballat molt intensament, sobretot amb la col·laboració dels propietaris, per poder normalitzar aquest polígon d’activitat econòmica". Carbonell celebra la decisió del Suprem i considera que "és important per a tot el poble”.  

Fonts municipals expliquen que l’Ajuntament continua a l’espera que se li retorni la garantia que en el seu moment es va dipositar al jutjat per un import de 4,6 milions d'euros i que ja va reclamar després que al maig de 2022 el TSJC li donés la raó. "En aquell moment, el TSJC va dictar la inexecució de la sentència, evitant l’enderroc de les naus i legalitzant-les definitivament. Després que la família Farràs presentés un recurs de cassació, ha estat el Suprem qui ha tancat aquest llarg litigi", remarquen des del consistori.

De fet, el litigi va començar el 2008 quan van ser impugnades diverses llicències d’obres del polígon industrial Sesrovires, que es remuntaven als anys 90, per considerar que havien estat atorgades sense els previs instruments de gestió urbanística correctament aprovats. L’any 2010 una sentència en primera instància va declarar-les nul·les, afectant un total d’11 naus. La sentència va ser ratificada en ferm al 2013.

"Aquestes sentències deixaven les naus industrials afectades en una situació de total vulnerabilitat i només es podia impedir el seu enderroc per mitjà de l’atorgament de noves llicències urbanístiques", declaren les mateixes fonts.

Des de l’any 2010, l’Ajuntament es va comprometre a normalitzar la situació urbanística de tot el polígon, problemàtica que tenia un àmbit d’afectació que anava més enllà de les 11 naus industrials. Aquesta necessària normalització afectava un àmbit industrial d’unes 47 hectàrees, unes 200 naus industrials, uns 350 interessats i més de 1.000 treballadors.

"Així, es van iniciar uns treballs molt complexos de gestió urbanística amb els projectes de reparcel·lació i d’urbanització, la inscripció al registre de la propietat, i l’execució i recepció de les obres d’urbanització", recorden.

L’any 2018 es van iniciar les obres d’urbanització amb plena col·laboració entre l'Ajuntament i els propietaris i interessats de l’àmbit que van assumir els prop de 7 milions d’euros i dos anys d’execució dels treballs que van acabar el maig de 2020.

El polígon Industrial Sesrovires va ser un dels primers polígons industrials del municipi, iniciant la seva implantació a mitjans dels anys 60, però mantenint un gran nombre de mancances urbanístiques importants. El seu origen es remunta a mitjans de la dècada quan va començar l’activitat industrial el polígon Precis i uns anys més tard també el polígon Sasroviras que van acabar donant lloc al Sesrovires.