L’atenció integrada territorial beneficia les persones amb insuficiència cardíaca

Diferents estudis han mostrat que existeix una relació entre els indicadors socioeconòmics i la permanència de pacients en programes d’atenció de malalties cròniques, fet que pot impactar en la disminució de la seva esperança de vida o un augment de les hospitalitzacions. Ara, un estudi de l’Hospital de Bellvitge (HUB), l’Atenció Primària Metropolitana Sud i l’IDIBELL ha estat el primer en avaluar l’impacte de l’estatus socioeconòmic en l’efectivitat de programes globals d’insuficiència cardíaca.

Segons l’anàlisi retrospectiva dels casos de 77.500 persones amb insuficiència cardíaca donades d’alta a Catalunya entre 2015 i 2019, la implementació de programes multidisciplinaris i que integren atenció primària i hospitalària comporta beneficis independentment del nivell socioeconòmic dels pacients. 

Per portar a terme l’estudi, els casos dels pacients estudiats han estat dividits en dos grans grups: els tractats a l’àrea HUB-Delta del Llobregat per la UMICO (Unitat Multidisciplinària d’Insuficiència Cardíaca Comunitària) i les persones ateses a la resta d’àrees assistencials catalanes. De forma global, els resultats de l’estudi indiquen que durant el període de consolidació de la UMICO (anys 2018-2019) s’ha registrat una reducció significativa dels reingressos i les morts relacionades directament amb la insuficiència cardíaca entre els pacients de la unitat en relació a la resta de pacients catalans.  

Atenent a l’efecte concret de les desigualtats socioeconòmiques, l’estudi mostra una reducció de la mortalitat en els nivells baix i molt baix a l’àrea HUB-Delta en relació a la resta del territori. De la mateixa forma, el risc de mort, que és menor entre les persones dels estrats alt o molt alt, també veu accentuada aquesta tendència entre les persones amb insuficiència cardíaca tractades per la UMICO a l’àrea HUB-Delta en comparació amb la resta de Catalunya. 

Tal i com resumeix el Dr. Josep Comín, cap de l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge i investigador principal del grup BIO-HEART de l’IDIBELL, “amb aquest estudi hem demostrat d’una banda que les desigualtats socioeconòmiques són un predictor de l’evolució de pacients amb insuficiència cardíaca, i d’altra que la implementació d’un programa d’abordatge de la insuficiència cardíaca basat en un model en que recursos hospitalaris i d’atenció primària s’integren optimitza el control de la malaltia, independentment de la situació socioeconòmica de cada persona”.