Nova exposició sobre la pedra seca al Museu de Gavà

El Museu de Gavà acollirà a partir d'aquest dijous, 21 de setembre, l’exposició itinerant Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, segons informa Elbruguersdigital.cat. La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista.

L’exposició, que posa l’accent sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país, està produïda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i va ser ideada arran del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018.

L’exposició també parla de l’existència de barraques dins del terme municipal de Gavà, que ja es documenta a inicis del segle XVIII. Les estructures conegudes actualment formen un conjunt de sis cabanes construïdes amb pedra calcària, amb planta circular i parets de 40 centímetres de gruix i també amb falsa cúpula. Cinc d’elles estan situades al Mont-ras, al sud-est del pic de les Agulles, i una sisena és a la serra de Les Ferreres, a prop del nucli urbà. Totes aquestes construccions van ser restaurades el 2010 i el 2012 per membres de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el Grup Ecologista Quercus, i van donar-los també un nom propi.

A més, també es documenten els marges o murs de pedra seca, que són un clar exemple de l’habilitat dels constructors antics. Durant el segle XIX, en ple auge de la producció de vi, les parets de pedra seca van transformar els pendents dels vessants de les muntanyes que envolten Gavà en un mar de terrasses. Aquestes terrasses van crear uns espais únics per al cultiu i la cria de bestiar, així com camins d’accés que, alhora, canalitzaven l’aigua. Les terrasses van ser abandonades progressivament a partir del 1875, quan la fil·loxera va acabar amb el principal cultiu de la zona: la vinya.

Malgrat que actualment una densa vegetació boscosa amaga les terrasses i és difícil apreciar-ne l’extensió, a Les Ferreres encara es poden veure clarament. També a la Sentiu, on alguns murs, construïts amb pedra calcària, superen  els 3 metres d’alçària. Així mateix, es poden veure a les muntanyes on es troba el Castell d’Eramprunyà, on s’utilitzà la pedra sorrenca vermella, que dona l’aspecte vermellós tan característic del Garraf Roig.

L’exposició s’inaugurà a les 19 hores, un acte que comptarà amb la presència de Ramon Artigas, responsable de catalogació i membre de l’APSAT (Associació per la Pedra seca i l’Arquitectura tradicional). La mostra, que es podrà visitar fins al 5 de novembre, ve acompanyada d’un parell de sortides per visitar les terrasses i les barraques abans mencionades, una el diumenge 15 d’octubre i l’altra el diumenge 28 d’octubre.