Acabar amb aquesta xacra

En el que portem d’any, quan estic escrivint aquest article, 49 dones havien perdut la vida a mans de les seves parelles o exparelles. I dic quan estava escrivint l’article perquè malauradament la xifra va augmentant de manera escandalosa i preocupant. 49 dones en nou mesos, la mateixa xifra que en tot l’any passat. Un balanç escandalós i alarmant.

Aquesta setmana una jutgessa ha decretat internament en règim tancat per als dos menors detinguts per una agressió sexual en grup a Badalona, un home ha estat detingut a Sant Feliu de Codines acusat d'agredir sexualment una dona durant la Festa Major i tres noies han denunciat que un home els va fer tocaments i els va oferir diners a canvi de sexe en un bar del Pla d'Urgell.

Davant d’aquesta situació, sens dubte hem de reflexionar i preguntar-nos on ens estem equivocant com a societat. És molt perillós que es banalitzi i es negui la violència contra les dones i que, amb actituds com aquesta, els joves no percebin la gravetat del problema.

Malgrat els assassinats es repeteixen com si fossin un mal son no podem restar impassibles davant d’aquest fet tan greu que atempta contra la llibertat de les persones. Hem d’aixecar cada dia la veu, denunciar els fets, mostrar el nostre suport a les famílies afectades i esforçar-nos com a societat i des de les institucions per avançar-nos i evitar més morts.

Les dones hem jugat un paper fonamental en la construcció de les ciutats, en l’adquisició de drets, en l’avenç social, en la difusió de valors, de coneixement i en la millora de la societat. Però allò més important és el que hem de fer en el futur. Hem de continuar treballant per una igualtat real, per equiparar el paper d’homes i dones a la societat. Hem de lluitar per fer compatible la nostra condició de dones, de mares, de filles i d’esposes amb les nostres carreres professionals, amb les nostres aspiracions a la vida i amb la nostra realització com a persones. No volem renunciar a res perquè no volem renunciar a la nostra condició de dona.

Volem treballar en igualtat de condicions que els homes, volem desenvolupar-nos com a persones, volem compartir tasques a casa. I volem educar als nostres fills, volem tenir cura dels nostres pares i gaudir de les nostres persones dependents.

Perquè volem seguir sent dones però volem fer-ho en una societat igualitària i inclusiva. I, sobretot, ho volem fer vives.