COMARCA
Creixen les infeccions de transmissió sexual a la provÃncia de Barcelona
Les interrupcions voluntà ries de l’embaràs segueixen a l’alça i una de cada tres són de repetició
![[Img #50075]](https://elfar.cat/upload/images/10_2023/9921_shutterstock_1792649554-min.jpg)
L’Informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la provÃncia de Barcelona, que elabora la Diputació, constata que es dispara la incidència d’algunes infeccions de transmissió sexual (ITS). Concretament, en el perÃode 2019-2020 es van donar 5.057 nous casos d’ITS de declaració obligatòria individualitzada
Â
La pujada més acusada s’observa en la infecció per clamÃdia, amb 108,1 casos per cada 100.000 habitants en 2019-2020, el que suposa un augment del 49% respecte al 2017-2018. Pel que fa a la infecció per gonocòccia, es van donar 50,8 casos per cada 100.000 habitants en 2019-2020, amb un augment del 33% respecte al 2017-2018. Gairebé el 50% dels casos d’infeccions de transmissió sexual en aquests municipis es diagnostiquen en menors de 25 anys.
Â
En relació a les interrupcions voluntà ries de l’embarà s (IVE), es manté la tendència creixent dels darrers anys: el 2019-2020 es van produir 14,1 IVE per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, sis dècimes més que en el perÃode anterior. El 36% d’aquestes interrupcions van ser de repetició, és a dir, una de cada tres dones que es va sotmetre a una IVE no ho feia per primera vegada. Gairebé la meitat de les IVE de repetició es produeixen en noies menors de 30 anys. En totes les franges d’edat les dones de nacionalitat estrangera tenen més fills que les de nacionalitat espanyola i també practiquen més interrupcions: en concret, la taxa d’IVE més elevada es produeix entre les noies de 20 a 24 anys de nacionalitat estrangera, col·lectiu on la incidència arriba a 47,6 casos per cada 1.000 dones.
Â
La salut sexual i reproductiva és només un dels blocs d'aquest informe, que recull un centenar d’indicadors de diferents temà tiques com ara salut mental, demografia, accidentalitat vià ria o socioeconomia.
Â
"Aquestes dades ajuden a avaluar les polÃtiques públiques que s’estan fent i a adaptar-les com una microcirurgia a cada municipi, en funció dels indicadors de salut dels seus veïns i veïnes en concret", va manifestar ladiputada de Salut Pública, Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe als municipis.
Â
El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona proporciona als ajuntaments suport econòmic per a activitats de promoció d'estils de vida saludables i un catà leg de tallers i xerrades d’educació per a la salut. En l’à mbit especÃfic de la promoció d'una sexualitat sana, l’any 2022 es van fer 354 tallers d’educació afectiva sexual a 83 municipis menors de 20.000 habitants amb 7.543 assistents. La Diputació també ofereix als ajuntaments materials com el documental interactiu Sexis o un Decà leg per una sexualitat sana.
Â
Altres indicadors de salut
Â
L’informe també constata un cop més l’envelliment de la provÃncia: el 18% de la població té més de 65 anys i s’estima que al 2033 gairebé 1 de cada 4 persones tindrà més de 65 anys. En paral·lel, la població de més de 85 anys experimenta un fenomen de feminització: hi ha dues dones per cada home.
Â
A més, reflecteix que el 18,6% dels residents són d’origen estranger, xifra que s’ha incrementat en els darrers 10 anys. Dins d’aquest col·lectiu, prop de la meitat (46,7%) procedeix d’Amèrica Llatina i 1 de cada 5 persones són d’origen marroquÃ.
Â
En l’à mbit de la salut mental, el 2021 el 3,4% de la població va ser atesa en centres especialitzats de salut mental ambulatòria: la mitjana d’edat de les persones ateses va ser de 37 anys, i les patologies més freqüents ateses les de reacció greu a l’estrès i trastorns d’adaptació.
Â
D’altra banda, les malalties de l’aparell circulatori són les principals causes dels ingressos hospitalaris (14,8%): en concret, 1 de cada 4 persones hospitalitzades per malaltia cardiovascular ingressa per infart cerebral o insuficiència cardÃaca.
Â
Pel que fa a l’accidentalitat vià ria, els motoristes continuen sent el principal col·lectiu vulnerable a les carreteres: 1 de cada 2 vÃctimes greus o mortals viatja en vehicles de dues rodes i el 80% d’aquestes vÃctimes són homes. També es fa palès un marcat creixement dels usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) implicats en accidents: l’any 2021 prop de 600 persones que viatjaven en VMP es van veure implicades en accidents amb vÃctimes.
Â
Des del punt de vista socioeconòmic, l’informe evidencia la tendència a l’alça de l’esforç econòmic del lloguer, al qual les famÃlies dediquen el 46% de la renda.
L’Informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la provÃncia de Barcelona, que elabora la Diputació, constata que es dispara la incidència d’algunes infeccions de transmissió sexual (ITS). Concretament, en el perÃode 2019-2020 es van donar 5.057 nous casos d’ITS de declaració obligatòria individualitzada
Â
La pujada més acusada s’observa en la infecció per clamÃdia, amb 108,1 casos per cada 100.000 habitants en 2019-2020, el que suposa un augment del 49% respecte al 2017-2018. Pel que fa a la infecció per gonocòccia, es van donar 50,8 casos per cada 100.000 habitants en 2019-2020, amb un augment del 33% respecte al 2017-2018. Gairebé el 50% dels casos d’infeccions de transmissió sexual en aquests municipis es diagnostiquen en menors de 25 anys.
Â
En relació a les interrupcions voluntà ries de l’embarà s (IVE), es manté la tendència creixent dels darrers anys: el 2019-2020 es van produir 14,1 IVE per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, sis dècimes més que en el perÃode anterior. El 36% d’aquestes interrupcions van ser de repetició, és a dir, una de cada tres dones que es va sotmetre a una IVE no ho feia per primera vegada. Gairebé la meitat de les IVE de repetició es produeixen en noies menors de 30 anys. En totes les franges d’edat les dones de nacionalitat estrangera tenen més fills que les de nacionalitat espanyola i també practiquen més interrupcions: en concret, la taxa d’IVE més elevada es produeix entre les noies de 20 a 24 anys de nacionalitat estrangera, col·lectiu on la incidència arriba a 47,6 casos per cada 1.000 dones.
Â
La salut sexual i reproductiva és només un dels blocs d'aquest informe, que recull un centenar d’indicadors de diferents temà tiques com ara salut mental, demografia, accidentalitat vià ria o socioeconomia.
Â
"Aquestes dades ajuden a avaluar les polÃtiques públiques que s’estan fent i a adaptar-les com una microcirurgia a cada municipi, en funció dels indicadors de salut dels seus veïns i veïnes en concret", va manifestar ladiputada de Salut Pública, Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe als municipis.
Â
El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona proporciona als ajuntaments suport econòmic per a activitats de promoció d'estils de vida saludables i un catà leg de tallers i xerrades d’educació per a la salut. En l’à mbit especÃfic de la promoció d'una sexualitat sana, l’any 2022 es van fer 354 tallers d’educació afectiva sexual a 83 municipis menors de 20.000 habitants amb 7.543 assistents. La Diputació també ofereix als ajuntaments materials com el documental interactiu Sexis o un Decà leg per una sexualitat sana.
Â
Altres indicadors de salut
Â
L’informe també constata un cop més l’envelliment de la provÃncia: el 18% de la població té més de 65 anys i s’estima que al 2033 gairebé 1 de cada 4 persones tindrà més de 65 anys. En paral·lel, la població de més de 85 anys experimenta un fenomen de feminització: hi ha dues dones per cada home.
Â
A més, reflecteix que el 18,6% dels residents són d’origen estranger, xifra que s’ha incrementat en els darrers 10 anys. Dins d’aquest col·lectiu, prop de la meitat (46,7%) procedeix d’Amèrica Llatina i 1 de cada 5 persones són d’origen marroquÃ.
Â
En l’à mbit de la salut mental, el 2021 el 3,4% de la població va ser atesa en centres especialitzats de salut mental ambulatòria: la mitjana d’edat de les persones ateses va ser de 37 anys, i les patologies més freqüents ateses les de reacció greu a l’estrès i trastorns d’adaptació.
Â
D’altra banda, les malalties de l’aparell circulatori són les principals causes dels ingressos hospitalaris (14,8%): en concret, 1 de cada 4 persones hospitalitzades per malaltia cardiovascular ingressa per infart cerebral o insuficiència cardÃaca.
Â
Pel que fa a l’accidentalitat vià ria, els motoristes continuen sent el principal col·lectiu vulnerable a les carreteres: 1 de cada 2 vÃctimes greus o mortals viatja en vehicles de dues rodes i el 80% d’aquestes vÃctimes són homes. També es fa palès un marcat creixement dels usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) implicats en accidents: l’any 2021 prop de 600 persones que viatjaven en VMP es van veure implicades en accidents amb vÃctimes.
Â
Des del punt de vista socioeconòmic, l’informe evidencia la tendència a l’alça de l’esforç econòmic del lloguer, al qual les famÃlies dediquen el 46% de la renda.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leÃdo y acepta las Normas de Participación y PolÃtica de Privacidad
Normas de Participación
PolÃtica de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.158