L'Ajuntament estudia traslladar les classes de l'Escola de Música al CEMFO

El Ple va aprovar ahir una modificació de crèdit per import de més de 5.000 euros per a la realització d’un estudi geològic per determinar les patologies detectades a l’edifici de l’Escola Municipal de Música–Centre de les Arts (EMMCA). L’alcaldessa, Núria Marín, va explicar que l’Ajuntament està estudiant que, mentre durin les obres i de manera provisional, es traslladin les classes al Centre Municipal de Formació i Orientació al Treball (CEMFO), a la carretera del Mig, 85, al barri de Sant Josep.

Fonts municipals han informat a ELFAR.CAT que l'estudi geològic haurà de determinar, primer, l'abast de les deficiències estructurals per emprendre, posteriorment, les reformes que siguin necessàries o buscar altres solucions, per la qual cosa tot sembla indicar que l'actual curs no es podrà finalitzar a la seu del Gornal.

Les mateixes fonts indiquen que el CEMFO és un centre que es troba molt a prop i ben comunicat repecte a la seu de l'EMMCA i que les seves instal·lacions ja estan adaptades com a equipament educatiu. L'objectiu es fer el trasllat del material aquest mateix cap de setmana per iniciar les classes al CEMFO al novembre, tal i com s'ha comunicat a les famílies, que no han hagut d'abonar les quotes del servei el temps que ha estat suspès.

L'Ajuntament de L'Hospitalet va decidir el 27 de setembre desallotjar, per precaució, les instal·lacions municipals de l'EMMCA, ubicada al barri del Gornal, davant l’aparició d’unes esquerdes i fissures a la façana de l’edifici. Des de llavors, les classes han quedat suspeses com a mesura de prevenció, a l'espera de veure quin sistema es farà servir per donar continuïtat als estudis dels 1.300 alumnes que rep l'equipament a la setmana al llarg del curs.

L’EMMCA, que s'ubica a les reformades instal·lacions de l'antic institut Pla de Llobregat, va iniciar una setmana abans del dessallotjament el nou curs a la seva seu, al Gornal, i als 11 centres educatius en els quals desenvolupa projectes del programa Fem tàndem.

El Ple també va donar llum verda a una modificació de crèdit per import d’1,8 milions d’euros corresponent a l’aportació municipal als projectes subvencionats pels Fons Next Generation per impulsar projectes de mobilitat sostenible. Així, aquesta partida es destinarà a la remodelació d’una vintena de carrers, a l’ampliació de les zones d’aparcament regulat (zones AIRE) prioritzant l’ús veïnal, a la millora de la semaforització d’encreuaments de la xarxa pedalable de la ciutat i a l’actualització de les escales mecàniques de l’avinguda del Metro, que comuniquen els barris de Santa Eulàlia i la Torrassa.  

També va prosperar la moció de crèdit que té com a objectiu la construcció i adequació del local del carrer Muntanya, 17, com a gimnàs de l’Escola Joan Maragall; l’adquisició dels solars del carrer Miraflores, 41, i del carrer Major, per a espai públic, i el projecte de menjador per a la gent gran a l’avinguda Catalunya, 140.

D'altra banda, es van nomenar per al mandat 2023-2027 els membres del Ple del Consell de Ciutat, màxim òrgan consultiu de participació ciutadana, integrat per representants de les entitats econòmiques, socials, professionals i veïnals de la ciutat. Aquest és el quart mandat del Consell de Ciutat, des de l’aprovació del Reglament orgànic de participació ciutadana l’any 2013. En la mateixa sessió, s’ha informat de la composició nominal dels sis consells de districte de la ciutat.

Les treballadores de les escoles bressol, en lluita

Coincidint amb el ple, més d’un centenar de persones, entre educadores, educadors i famílies de les sis escoles bressol municipals, es van manifestar a la plaça de l’Ajuntament, acompanyats de representants de diferents sindicats i entitats socials, per reclamar millores socials i organitzatives, una reivindicació a nivell estatal que busca un nou conveni que millori les condicions d’aquest col·lectiu.

A la sessió plenària, dins l’apartat de participació ciutadana, amb petició del sindicat UGT, va prendre la paraula la professora Rosa Montes, qui va fer referència a "un sector tradicionalment mal cuidat a diversos nivells: econòmic, social i laboral".

Els equips de professionals de les escoles bressol municipals de l'Hospitalet han redactat un manifest al respecte on especifiquen les carències que pateix el servei.

Asseguren que els salaris del conveni dins el sector són tan insuficients que la gran majoria d'ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona complementen mitjançant licitacions aquests salaris amb complements salarials o millores voluntàries que ajuden a millorar les condicions del conveni, però que no han estat revisades a l'alça des de fa més de 15 anys, congelant els salaris de les treballadores. "Alguns ajuntaments ja han començat a complementar amb quantitats no absorbibles ni compensables, però malauradament no és el cas de l'Hospitalet", expliquen.

També consideren que no es reconeix aquesta activitat educativa de les professionals del sector a nivell social, i que se'ls segueix considerant “guarderies” i no escoles infantils amb projectes pedagògics educatius de diferents nivells: hàbits d'higiene i nutrició, interacció social, psicomotricitat, creativitat artística, etc.

A nivell laboral les professionals veuen com el sector educatiu obligatori cada cop es distancia més en les seves condicions, malgrat que tot el col·lectiu educatiu agraeix i reconeix que hi ha una gran diferència entre els alumnes que han passat pel 0-3 i els que no ho han fet.

"Ja no es tracta del salari, completament diferent, sinó de la quantitat d'hores de més que es fan a les escoles bressol. Mentre les jornades del segon cicle d'Infantil, Primària, Secundària i superiors tendeixen a reduir-se per poder oferir un servei públic de qualitat, la jornada laboral de les escoles infantils de primer cicle no ha canviat en els darrers 10-15 anys, amb grans dificultats per trobar temps de programació i organització durant la jornada, perquè sempre s'ha prioritzat que les professionals estiguin en contacte directe amb els alumnes el màxim temps possible. Mentre un professor de concertada fa unes 1.190 h. anuals, per exemple, una educadora del primer cicle d'infantil ha de fer unes 1.661 h. anuals", assenyalen.

Les professionals fan una altra comparativa laboral des del punt de vista del personal a les aules. "Tot i que el grup d'alumnes del 0-3 és considerat d'allò més vulnerable del sector educatiu per la fragilitat de les persones a aquestes edats, pràcticament hi ha les mateixes ràtios professor-alumne a l'aula de l'últim curs del 0-3 que a tota la Infantil i Primària: 20 alumnes per aula", diuen.

Davant la intervenció de la representant del sector a l'Hospitalet, el regidor de Serveis a les Persones, David Quirós, va explicar que “treballem conjuntament perquè a les noves licitacions del servei es garanteixin aquests drets". 

Durant la sessió plenària es van veure també cartells per demanar que es compleixi el conveni col·lectiu dels treballadors municipals.

L’Hospitalet: ciutat antifeixista i antiracista

A l’apartat de mocions conjuntes, el Ple va donar suport, a proposta del PSC, ERC+EUiA i LHECP-C, a declarar L’Hospitalet “ciutat antifeixista i antiracista”, a condemnar totes les agressions feixistes, així com totes les mostres de frivolització que se’n facin i a oferir acompanyament especialitzat a qui pateixi qualsevol discriminació o problemàtica per raons de discurs d’odi. 

El text mostra el compromís dels grups municipals que la subscriuen a no promoure els discursos populistes, feixistes i racistes que incentiven l’odi contra les persones migrants, les víctimes de la violència masclista, la comunitat LGTBI+, la diversitat religiosa i qualsevol altra diferència cultural o ideològica i a, per aquest motiu, condemnar formalment qualsevol mena d’acte públic i declaracions que en facin apologia. 

El Ple també va aprovar el text presentat per ERC+EUiA, PP i LHECP-C pel qual s’insta el Consell d’Administració de La Farga, SA a fer que els Mitjans de Comunicació de la ciutat promoguin, dins dels plans de cobertura electoral, la realització d’un debat a la televisió pública local entre els caps de llista a les eleccions municipals així com debats periòdics sobre els temes d’interès ciutadà. 

També van tenir el suport del Ple municipal tres mocions a iniciativa d’ERC+EUiA. La primera moció, per reivindicar la figura de Lluís Companys i recuperar l’estat original del monument a la seva memòria, obra d’Albert Casañé; la segona moció, per demanar la reparació i restauració de l’escultura Monument a la sardana, amb la reposició de la tenora, ubicada a la plaça de l’Ajuntament, i la tercera moció, a favor de la realització d’un inventari sobre el patrimoni escultòric a l’espai públic de l’Hospitalet i la creació d’un protocol per a la seva neteja, conservació i restauració, amb projectes respectuosos amb els projectes creatius. Les dues darreres van ser aprovades per unanimitat.  

El Ple va donar suport a la moció a proposta del PP relativa a la inseguretat, l’incivisme i el vandalisme a la zona de Femades, entre els termes municipals de L’Hospitalet i Cornellà, i on s'ubiquen diferents discoteques. El text demana l'increment dels efectius policials així com la dels efectius de neteja els caps de setmana i la millora de l’enllumenat públic a la zona.   

Per finalitzar, també es va aprovar el text presentat per LHECP-C per al compliment del Pla de Biblioteques de L’Hospitalet. El regidor de Serveis a les Persones, David Quirós, va explicar que el Pla de biblioteques 2023-2028, basat en un nou model de biblioteques segons el qual són puntals de cohesió social de barri, es presentarà el proper mes de novembre i que inclou, entre d’altres actuacions, la creació de dos nous espais als barris de Santa Eulàlia i la Florida.