La ciutat reconeix que les persones cuidadores fan una "activitat essencial" i de "valor públic"

Viladecans va acollir divendres la primera jornada Fem camí cap a una ciutat cuidadora, que va aplegar professionals de les cures, persones cuidadores i persones cuidades al Casal de Barri Montserratina, amb l'objectiu "de situar les cures com a una activitat essencial que tothom necessita i dona al llarg de la vida, i també reconèixer-les com a valor públic que ha d’esdevenir un dret social i ciutadà, amb les condicions perquè totes les persones puguin donar i rebre la cura adequada a les seves necessitats", expliquen des de l'Ajuntament en un comunicat.

També eren objectius de la jornada potenciar l’atenció centrada en la persona, segons necessitats, projectes de vida i context de la seva comunitat, "i valorar la nostra comunitat com formada per agents que cuiden: les administracions i les institucions, els serveis externs públics i privats —escoles, hospitals, residències, etc.—, les entitats i comerços, i la ciutadania no associada, com familiars i persones usuàries de serveis", manifesten les mateixes fonts.

Una professional experta de l’àmbit acadèmic, Patricia Celi, membre de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic, va definir les cures com a “treballs invisibles, sobretot a les llars i comunitats”, i va parlar del cost econòmic i social i del vincle afectiu, emocional i sentimental que suposen. Celi va apuntar que “les cures han estat socialment i políticament estigmatitzades, la vida és vulnerable –si no es cuida, no hi ha vida– i interdependent –l’única forma de cuidar-nos és el costat de la resta”.

A més, va situar al final de la seva intervenció els reptes i el model de municipi cuidador fent una proposta d’aquest model, que l’administració municipal pot aplicar millor perquè coneix la seva ciutat i sap quines necessitats té. Els principals eixos d’aquesta proposta són la reducció (disminució de la sobrecàrrega de la cura familiar), la redistribució (equilibrar la distribució de la cura entre actors socials i dins de les famílies) i el reconeixement (visibilització i valorització del valor social, econòmic i polític de les cures). Com dur a terme les tres erres és l’altre tema que va comentar Celi: accés a infraestructura pública i domèstica per reduir esforços i costos de cuidar, i serveis públics comunitaris gratuïts i fomentar la corresponsabilitat entre homes i dones; així com cures remunerades amb drets sociolaborals, alliberament de temps per cuidar i prestacions econòmiques, i garantir el dret a les cures.

Altres eixos dels quals va parlar la ponent van ser els transversals: reducció de les desigualtats de gènere, origen socioeconòmic i d’ètnia que han definit la provisió i la recepció de la cura, i l’empoderament, que es pot aconseguir amb la conscienciació individual, posant-la en comú, i amb l’organització per erradicar desigualtats.

La jornada també es va centrar en el reconeixement de les persones que cuiden a Viladecans, a través d’un diàleg amb persones que reben cures i les seves necessitats en què van participar una mare monomarental usuària del servei de cangur, una persona membre d’una associació de mares i pares, dues persones usuàries del centre ocupacional CAVIGA i del Servei d'Assistència a Domicili (SAD), així com un familiar d’una persona que viu en una residència.

A més del diàleg, es va poder veure una mostra de teatre del grup Em cuido per cuidar-te de l’Ateneu de les Arts de Viladecans i un vídeo de la Diputació, De la crisi de les cures a la cadena global de cures, i també es va celebrar una taula rodona entre diferents perfils professionals i no professionals que proporcionen cures: una treballadora del Servei d'Assistència a Domicili (SAD), una persona que treballa en una residència, dues cuidadores no professionals de l'entitat de defensa dels drets Mujeres Unidas entre tierras (MUET) i un familiar que cuida.

Viladecans entoma el tema de les cures mitjançant el programa municipal social Viladecans em Cuida, un nou model d'intervenció social en què s'incorpora la mirada comunitària com a estratègia per enfortir polítiques i programes d'inclusió. "És una nova forma de treballar que Viladecans està incorporant amb l'objectiu transversal que la ciutat, en el seu conjunt, tingui una mirada inclusiva a través de l'acció comunitària", remarquen des de l'Ajuntament.