L’AMB crea la Xarxa Metropolitana de Patrimoni amb set punts d’interès al Baix Llobregat

A la part baixa, una esplanada de jocs amb un trenet. Més amunt, un llac, jardins amb glorietes i miradors, camins, zones d’estada i una piscina. Al bell mig, dos elements emblemàtics: un palau i una plataneda. Entrar al parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, és apropar-se a les formes de vida, els gustos i les aficions de la noblesa catalana de finals del segle XIX. Ara, el recinte ha entrat a formar part de la Xarxa  Metropolitana de Patrimoni, un projecte impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i cofinançat per la Unió Europea que busca protegir el llegat industrial, cultural i mediambiental del territori metropolità recuperant-ne i rehabilitant-ne el patrimoni.

Al Baix Llobregat i a l’Hospitalet de Llobregat, la Xarxa hi acabarà tenint set espais d’interès. De moment, ja s’han enllestit les intervencions al parc de Can Mercader i als edificis de Can Bagaria (Cornellà de Llobregat) i i de l’antiga Unió de Cooperadors (Gavà). A finals d’any, però, s’hauran acabat la resta d’actuacions: al parc de Torreblanca (Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern), al parc de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat), al parc de Can Buxeres (l’Hospitalet de Llobregat) i a la nau C d’El Molí (Molins de Rei).

“Des de l’AMB, fa anys que vetllem per cuidar els edificis i parcs patrimonials del territori metropolità, però ara hem volgut anar un pas més enllà”, avança Xavi Tiana, coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència d’aquest organisme. Per un cantó, la creació de la Xarxa Metropolitana de Patrimoni servirà per rehabilitar i millorar els elements d’interès. Per l’altre, serà un mecanisme per revitalitzar-los, transformar-los i, en alguns casos, dotar-los de nous usos.

"Volem omplir de futur el patrimoni: obrir-lo a la ciutadania, atreure-hi visitants i generar-hi oportunitats”, assegura Xavi Tiana, coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB

L’ens metropolità va signar, el 30 d’agost de 2017, un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament d’actuacions dins dels eixos prioritaris 2, 4 i 6 del Programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020. La Xarxa Metropolitana de Patrimoni s’emmarca en aquest acord amb dos projectes diferents i dins de l’objectiu temàtic 6, que consisteix a contribuir a la conservació del medi ambient i el patrimoni cultural. En total, s’han destinat 7,9 milions d’euros a les actuacions del Baix Llobregat i de l’Hospitalet, 3,3 milions dels quals han estat aportats pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER).

Un patrimoni de futur

“El projecte no només vol posar en valor el passat patrimonial dels espais, sinó que busca omplir-los de futur: obrir-los a la ciutadania, atreure-hi nous visitants i convertir-los en generadors de noves oportunitats”, argumenta Tiana. En aquest sentit, l’AMB ha concebut les actuacions als parcs i equipaments tenint ben presents els dos valors que els fan interessants. Per una banda, l’alta qualitat patrimonial i arquitectònica. Per l’altra, la funció pública que compleixen: d’oci, de lleure, de sensibilització ambiental i de dinamització del teixit social i associatiu de la ciutadania, per exemple. “Són elements molt arrelats als veïnats I que tenen un alt valor identitari que volem potenciar”, continua el coordinador.

La intervenció que l’AMB ha executat a la Unió de Cooperadors de Gavà és un bon exemple de com s’han compaginat aquests dos conceptes. El 1932, un grup d’obrers del municipi van decidir fundar una cooperativa de consum. L’objectiu era poder abastir-se de productes bàsics, de qualitat i a bon preu, comprant-los directament a les explotacions agrícoles de la zona. La iniciativa va tenir una gran acollida. Al cap de poc temps, van aprovar en assemblea comprar un terreny i encarregar el disseny d’un edifici a Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, noms destacats de l’avantguarda arquitectònica dels anys trenta i seguidors de Le Corbusier i de l’escola Bauhaus. Va acabar de construir-se el 1936, però l’esclat de la guerra civil i la victòria franquista va fer que l’edifici passés a mans de la Falange. A la dècada de 1950, la Unió de Cooperadors el va recuperar durant uns anys fins que el context econòmic va arrossegar l’entitat a la fallida.

Dels 7,9 M€ invertits al Baix Llobregat i a l’Hospitalet, 3,3 provenen de fons FEDER

Des d’aleshores, l’edifici ha passat a mans municipals i, al llarg dels anys, ha acollit diversos departaments de l’Ajuntament de Gavà: des del servei de Gent Gran fins a la comissaria de la Policia Local. El 2016 l’Ajuntament de Gavà va activar un procés participatiu per preguntar a la ciutadania quin ús volien donar a l’equipament. Avui s’ha convertit en un espai de referència per al foment de les noves economies transformadores: l’economia circular, l’economia social i solidària i la innovació social. El fet que hagi entrat dins la Xarxa Metropolitana de Patrimoni de l’AMB ha estat clau per dotar-la d’una nova vida.

Actualment, l’edifici torna a lluir la seva arquitectura racionalista i ha connectat de nou amb la ciutadania. “Vam inaugurar l’espai el novembre passat i, des d’aleshores, ja ens han visitat més de 10.000 persones”, xifra Míriam González, coordinadora del nou equipament. A l’interior, hi assessoren persones que volen engegar projectes vinculats a les noves economies, fan tallers per fomentar la intercooperació i tenen impressores 3D i màquines làser per acostar el prototipatge a tothom. Tot, envoltats per un espai que ha recuperat els trets originals de l’edifici. “Reuneix molts dels criteris habituals de l’escola Bauhaus: sales diàfanes, llum natural a la majoria d’espais i un finestral que connecta l’edifici amb la comunitat”, destaca Meritxell Inaraja, arquitecta redactora del projecte de rehabilitació.

Un parc més accessible i sostenible

Al parc de Can Mercader de Cornellà, les actuacions també s’han fet combinant la necessitat de preservar el patrimoni cultural i natural amb l’ús que la ciutadania fa de l’espai. “Les arrels dels plataners del parc havien fet malbé trams de camí i els vasos de les fonts ornamentals”, explica Rosa Bertran, arquitecta d’Espai Públic de l’AMB i redactora d’aquest projecte de rehabilitació patrimonial. “Per solucionar-ho i compaginar-ho bé amb l’ús que es fa del parc, hem combinat superfícies dures d’asfalt de color de sauló per als camins amb grans parterres i encoixinats de fusta per als peus dels arbres”, concreta. Alhora, s’ha millorat l’accessibilitat al parc i s’ha adaptat la font central per evitar el malbaratament d’aigua.

Un podscat, plafons i activitats per a tothom

“Volem arribar a la ciutadania dels municipis metropolitans, però també donar a conèixer el nostre patrimoni als turistes que visiten Barcelona", recalca Xavi Tiana, coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. Per aconseguir-ho, la Xarxa Metropolitana de Patrimoni ha definit una estratègia per acostar a tothom la història i el valor dels punts d’interès. D’entrada, s’han instal·lat uns petits plafons a cada indret, amb una breu explicació històrica de l’element patrimonial. “Inclou pinzellades que permeten al visitant accedir a un primer nivell d’informació”, detalla Noemi Martínez, cap de Secció de Disseny, Documentació i Divulgació d'Espai Públic de l'AMB. També s’ha activat un nou web (patrimoni.amb.cat) que incorpora un mapa interactiu amb informació ampliada de tot el patrimoni de la xarxa, imatges, plànols i un pòdcast que permet acostar-se als espais a través d’històries vivencials. “A més, organitzarem activitats obertes a tothom, com itineraris guiats o jocs per  descobrir la història patrimonial”, conclou Martínez.