L'aigua regenerada, un recurs essencial i amb garanties contra la sequera

 

Des de fa anys, l'AMB treballa per donar nous usos a les aigües residuals que genera la metròpolis de Barcelona. Un d'ells és la reutilització indirecta: tractar-les, reincorporar-les al riu Llobregat i captar-les aigües avall per potabilitzar-les i injectar-les de nou a la xarxa de distribució • La iniciativa, iniciada el desembre del 2022 és un èxit: el 25% del consum d'aigua potable de tot el territori metropolità ja prové d'aquest sistema, que s'ha convertit en una peça clau per pal·liar els efectes de la sequera més severa que viu el país.

 

El Baix Llobregat, com la resta del territori metropolità, està patint un episodi de sequera extrema. "Fa 36 mesos que no plou com hauria de ploure", alerta Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). "És la pitjor sequera des de 1915, quan vam començar a portar-ne registres", afegeix. En aquest context, l'AMB i la resta d'administracions implicades en el cicle de l'aigua metropolità fa anys que treballen per optimitzar la gestió hídrica de la metròpolis. Ho fan amb un doble objectiu: per una banda, volen intentar reduir el consum d'aigua potable; per l'altra, miren d'obtenir noves fonts de recursos que contribueixin a garantir-ne el subministrament.

 

Els esforços de prevenció que van començar amb la sequera de 2008 ja han donat fruits. Actualment, no tota l'aigua que arriba a les aixetes del territori metropolità prové del riu i dels aqüífers: n'hi ha que surt del mar i del tractament de les aigües residuals. "Aquests dies, el 33% de l'aigua de xarxa s'injecta de plantes dessalinitzadores i el 25% procedeix d'Estacions de Regeneració d'Aigua (ERA)", detalla Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB. Amb aquestes xifres, els mètodes alternatius s'han convertit en ingredients essencials per garantir el subministrament d'aigua potable a la comarca i a tot el territori metropolità. Enguany, l'ús d'aigua regenerada ja ha permès estalviar prop d'un 22% d'aigua potable a la metròpolis.

 

Cap a la reutilització

 

Per pal·liar la situació de sequera, l'AMB ha aprovat enguany el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA), un document que traça les línies clau per fer front a un futur amb moltes menys precipitacions. De fet, el pla preveu que l’any 2050 existirà un dèficit hídric d’aigua potable a la metròpolis d’aproximadament 43 hm3/any. Amb aquests càlculs sobre la taula, l'ens metropolità s'ha afanyat a definir mecanismes que ajudin a evitar-ho. Un dels més rellevants, trobar la manera de donar nous usos a l'aigua que ja s'ha utilitzat per a alguna finalitat.

 

 

Tanmateix, l'aigua regenerada no és un concepte nou al Baix Llobregat. Des de fa anys, ja se n'injecta a l’aqüífer profund del Delta del Llobregat per evitar-hi la intrusió salina, s'utilitza per mantenir el cabal ecològic en els trams finals del riu i serveix per regar extensions agrícoles i parcs del territori. "En els últims quatre anys, el volum d'aigua regenerada que fem servir a la metròpolis de Barcelona s'ha multiplicat per quinze: ha passat de 3,8 hm3 d’aigua reutilitzada l’any 2018 a més de 56 hm3 l’any 2022", xifra Induráin. En total, cada any el territori utilitza 56 hm3 d'aigua reutilitzada, un volum que equival al 25% del consum d’aigua potable de tota la metròpolis o al 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona.

 

Una alternativa segura

 

La sequera persistent que viu la metròpolis va fer que l'any passat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) activés una mesura addicional per facilitar l'aprofitament de l'aigua: la reutilització potable indirecta. Aquesta mesura consisteix a abocar aigua regenerada al riu Llobregat per millorar la qualitat i la quantitat del cabal que ja hi circula de forma natural. Aigües avall, es capta de nou, es potabilitza i serveix per reforçar l'abastament urbà de la metròpolis.

 

Perquè aquest procés sigui un èxit, és clau la realització d'un control exhaustiu de la qualitat de les aigües residuals que es transformaran en aigua regenerada. L'encarregat de garantir-ne la seguretat és el Servei de Sanejament i Inspecció de l'AMB. Des del 1998, té encomanada la tasca de controlar els abocaments d'aigües residuals que fan les indústries ubicades al territori metropolità. N'hi ha censades 6.619, de les quals 2.846 reben la consideració de potencialment perilloses. "Hi fem inspeccions periòdicament, però en aquestes darreres encara més", insisteix Cabello. "Dur a terme un control minuciós dels abocaments que fan les indústries és clau per garantir la seguretat de l'aigua regenerada i, per tant, és essencial per a l'èxit del projecte", afegeix Induráin.

 

Quan falten dos mesos per acomiadar el 2023, enguany ja s'han fet 843 inspeccions, gairebé les mateixes que el total de l'any passat. "Fa 30 anys, les empreses estaven poc conscienciades en aquesta matèria, però ara això ha canviat i col·laboren molt perquè tot surti bé", destaca Cabello. Les inspeccions serveixen per detectar incompliments de la normativa, però també tenen un efecte dissuasiu.

 

Aquest 2023, l'AMB ha fet prop de 850 inspeccions a indústries per garantir la bona qualitat de l'aigua regenerada

 

A més de les revisions a les indústries censades, el Servei de Sanejament i Inspecció de l'AMB també duu a terme el control de l'aigua residual que circula per la xarxa de sanejament metropolitana. "L’històric de dades que recullen ens permet actuar amb celeritat davant d’episodis de contaminació o d'incidències a les plantes de tractament", recalca Induráin.

 

Com es reutilitza l'aigua residual de la comarca? Així t'arriba a casa

 

Des de fa gairebé un any, el riu Llobregat rep una injecció de 1.500 litres per segon d'aigua regenerada. Aquest és l'inici d'un procés que està ajudant molt a minimitzar els efectes de la sequera persistent que viu el territori metropolità: la reutilització indirecta de l'aigua. En primer lloc, el procés consisteix a fer una aportació addicional de cabal d'aigua regenerada al riu que es barreja amb el cabal natural. Aigües avall, l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) la capta, la tracta i la distribueix a través de la xarxa domèstica.

 

 

Ara bé, quan aquesta aigua es fa servir a les cases, com es torna a reutilitzar? D'entrada, circula per la xarxa de clavegueram fins a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR). La del Prat del Llobregat és una de les més grans d'Europa i té capacitat per tractar, aproximadament, uns 315.000 m³ al dia. D'allà surt l'aigua depurada, que es condueix fins a l'Estació Regeneradora d'Aigua (ERA), també al Prat de Llobregat, on es fa un tractament triple de regeneració. El resultat és l'aigua prepotable que torna al riu per iniciar de nou tot el cicle. "En el context actual, és un recurs molt valuós", conclou Induráin.