La majoria de les filials d’empreses estrangeres de Catalunya es concentren a l’àrea de Barcelona

A l’àrea metropolitana de Barcelona s’allotja el 82,7% del total de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya i el Baix Llobregat és una de les zones que compta amb més presència de capital estranger. A més, la metròpolis se situa en 11a posició en captació d’inversió tecnològica a Europa, amb 1.326 milions de dòlars invertits l’any 2022.  Així es desprèn de l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2023, elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). 

Segons aquest estudi, la metròpolis de Barcelona és la desena àrea o ciutat més atractiva per als inversors internacionals. Factors com el talent emergent, la consolidació del hub d’emprenedoria a l’àrea metropolitana, la competitivitat en preus en comparació amb altres ciutats europees, la col·laboració publico-privada i el bon posicionament turístic de Barcelona atreuen l’interès dels inversors internacionals. 

L’informe recull xifres de l’any 2022 i pretén aprofundir en el coneixement de l’economia metropolitana, una realitat que va més enllà de la ciutat de Barcelona. Amb més de 80 indicadors internacionals, també vol posicionar l’economia metropolitana en els rànquings globals i transmetre als inversors nacionals i internacionals les oportunitats que ofereix el territori.

La metròpolis de Barcelona és, també, un nucli d’innovació i emprenedoria. El 2022, el nombre d’empreses emergents (startups) al Barcelona&Catalonia Startup Hub, un projecte de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial, va ascendir a 2.022, gairebé el doble que fa sis anys. El 86,7% d’aquestes empreses emergents es localitza a l’àrea metropolitana. La comarca on n’hi ha més és el Barcelonès (68%), seguida del Vallès Occidental (9,5%), el Baix Llobregat (5,9%) i el Maresme (3,1%). 

El vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls, ha assegurat que “treballem fermament per posicionar-nos com un agent clau en l’ecosistema d’atracció d’inversió estrangera, col·laborant colze a colze amb els municipis i amb els diferents actors públics i privats”. Valls ha apuntat que “l’objectiu és fer del territori metropolità un espai obert a nous projectes empresarials, amb alt component tecnològic, innovador i sostenible, que generin noves oportunitats i llocs de treball i que consolidin l’àrea metropolitana de Barcelona com un referent en nous models econòmics”. 

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha posat en valor el pes que representa l’àrea de Barcelona en el conjunt de l’economia catalana. “La metròpolis representa el 55% del PIB català, el que significa que de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d'aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori”, ha assegurat Santacreu. 

La forta concentració d’empreses emergents a l’àrea de Barcelona es referma amb els resultats de la setena edició de l’Startup Heatmap Europe Report 2023, que situa la capital catalana com la tercera ciutat preferida per ubicar una nova empresa emergent a Europa. El 17,1% de les persones que funden empreses emergents i membres de la comunitat tecnològica triarien Barcelona si haguessin d’iniciar un nou projecte empresarial demà entre més d'un centenar de ciutats europees.

La metròpolis de Barcelona destaca per l’elevada concentració d’empreses en el sector de la sanitat i serveis socials (gairebé el 60% de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (55%). La dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya: a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 14,4 treballadors/empresa i a Catalunya, de 12,1 treballadors/empresa. 

L’àrea metropolitana dva generar un PIB de 148.891 milions d’euros a preus corrents el 2022 (el 55% de tot Catalunya). A més, en comparació amb altres regions europees, l’any 2019 la metròpolis tenia nivell de PIB per càpita en paritat de poder de compra (PPC) un 32% superior al de la mitjana de la Unió Europea.