ESPLUGUES
Una prova ecogràfica al final de l’embaràs detecta nadons de risc i evita complicacions greus
L’estudi l’ha coordinat BCNatal, de la que forma part l’Hospital Sant Joan de Déu
![[Img #51764]](https://elfar.cat/upload/images/01_2024/8756_hospital-sjd-4.jpg)
Un assaig clínic ha demostrat que una ecografia específica al final de l’embaràs pot reduir a la meitat les complicacions que requereixen ingrés a la UCI de nadons nascuts a terme. Aquest estudi l’ha coordinat BCNatal, una iniciativa de la que forma part l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues, i es publica a la revista The Lancet.
L’estudi apunta que una radiografia doppler, un tipus de tècnica que fa servir ones sonores per comprovar la bona circulació de la sang, durant el tercer trimestre de l’embaràs permet detectar nadons en risc de presentar complicacions postpart que requereixin ingrés a la UCI. Induir el part al terme de la gestació en aquests casos de risc podria reduir fins a la meitat la taxa d’ingrés a la UCI neonatal.
Menys d’un 1% dels nadons en gestacions de baix risc presenten en les últimes setmanes d’embaràs o en néixer alguna complicació que requereix el seu ingrés a l’UCI. Les complicacions greus en nadons en embarassos normals són molt rares, però quan succeeixen són molt traumàtiques per les famílies.
Una causa molt freqüent dins d’aquest 1% està produït perquè la placenta ja no funciona tan bé al final de l’embaràs. Aquesta situació es coneix com insuficiència placentària, i pot conduir a problemes de falta d’oxigen en el bebè quan apareguin contraccions del úter a finals de l’embaràs i durant el part. Detectar els casos de risc d’insuficiència placentària és clau perquè es pot valorar acabar l’embaràs al arribar al terme de l’embaràs (37 setmanes) i reduir molt o inclús evitar les complicacions greus.
La detecció d’aquest risc fins ara s’ha basat en fer una ecografia al final del tercer trimestre per identificar els nadons amb baix pes, que molts cops està produït per insuficiència placentària. Aquest mètode, però, no detecta la totalitat dels casos de risc. Alguns nadons amb pes normal també tenen insuficiència placentària, però que ha aparegut tard i no ha arribat a produir un creixement fetal reduït.
Una prova amb ecografia doppler, que mesura la circulació de la sang pel cordó umbilical i el cervell, detecta una insuficiència placentària. Aquesta prova fins ara només es feia en embarassos amb problemes, en casos molt indicats. Des de fa més de 10 anys ha existit un debat en el món científic sobre si calia mesurar aquests indicadors en totes les embarassades o era una despesa de recursos innecessària.
![[Img #51764]](https://elfar.cat/upload/images/01_2024/8756_hospital-sjd-4.jpg)
Un assaig clínic ha demostrat que una ecografia específica al final de l’embaràs pot reduir a la meitat les complicacions que requereixen ingrés a la UCI de nadons nascuts a terme. Aquest estudi l’ha coordinat BCNatal, una iniciativa de la que forma part l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues, i es publica a la revista The Lancet.
L’estudi apunta que una radiografia doppler, un tipus de tècnica que fa servir ones sonores per comprovar la bona circulació de la sang, durant el tercer trimestre de l’embaràs permet detectar nadons en risc de presentar complicacions postpart que requereixin ingrés a la UCI. Induir el part al terme de la gestació en aquests casos de risc podria reduir fins a la meitat la taxa d’ingrés a la UCI neonatal.
Menys d’un 1% dels nadons en gestacions de baix risc presenten en les últimes setmanes d’embaràs o en néixer alguna complicació que requereix el seu ingrés a l’UCI. Les complicacions greus en nadons en embarassos normals són molt rares, però quan succeeixen són molt traumàtiques per les famílies.
Una causa molt freqüent dins d’aquest 1% està produït perquè la placenta ja no funciona tan bé al final de l’embaràs. Aquesta situació es coneix com insuficiència placentària, i pot conduir a problemes de falta d’oxigen en el bebè quan apareguin contraccions del úter a finals de l’embaràs i durant el part. Detectar els casos de risc d’insuficiència placentària és clau perquè es pot valorar acabar l’embaràs al arribar al terme de l’embaràs (37 setmanes) i reduir molt o inclús evitar les complicacions greus.
La detecció d’aquest risc fins ara s’ha basat en fer una ecografia al final del tercer trimestre per identificar els nadons amb baix pes, que molts cops està produït per insuficiència placentària. Aquest mètode, però, no detecta la totalitat dels casos de risc. Alguns nadons amb pes normal també tenen insuficiència placentària, però que ha aparegut tard i no ha arribat a produir un creixement fetal reduït.
Una prova amb ecografia doppler, que mesura la circulació de la sang pel cordó umbilical i el cervell, detecta una insuficiència placentària. Aquesta prova fins ara només es feia en embarassos amb problemes, en casos molt indicats. Des de fa més de 10 anys ha existit un debat en el món científic sobre si calia mesurar aquests indicadors en totes les embarassades o era una despesa de recursos innecessària.































Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1