La cura del sòl pelvià en dones amb risc evita problemes en el futur

L’Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues ha creat una consulta específica per atendre dones embarassades amb risc de patir complicacions a la musculatura del sòl pelvià. Els professionals valoren la musculatura del sòl pelvià, s’estableixen les intervencions necessàries per millorar-lo i es realitza un posterior seguiment de mares puèrperes amb risc de patir disfunció del sòl pelvià al postpart o que hagin patit disfuncions ja en la gestació.

La musculatura del sòl pelvià té com a objectiu sostenir els òrgans dins de la pelvis menor en la posició adequada, i permetre les funcions d’expulsió i retenció. Després d’un part vaginal, es poden produir lesions que afectin el seu funcionament.

Aquestes lesions són més comunes i greus quan hi ha alguns factors de risc afegits a l’embaràs i al part normal, com poden ser l’ús d’instrumental durant el part o un nadó de més de quatre quilos. 

Fins a un 25% de les dones estan afectades per alteracions del sòl pelvià, com són el prolapse urogenital i ano-rectal o la incontinència urinària i fecal. El part vaginal és el principal factor de risc per desenvolupar algun d’aquests trastorns que, encara que no suposen un risc vital per a les dones, sí que afecten de manera significativa la qualitat de vida. Es calcula que entre el 13 i el 60% de les dones que han tingut un part vaginal tenen lesions residuals a la musculatura perineal.

Segons fonts del centre sanitari, aquests problemes han estat minimitzats i invisibilitzats durant molt de temps, arribant a considerar-se una mica inherent al part. Tot i això, les evidències acumulades recentment estan transformant aquest enfocament i ha estat sobretot a partir de l’any 2000 que ha començat un canvi en l’atenció al part.

La llevadora especialitzada Lydia García explica que “encara que totes les dones poden estar en risc de patir aquesta afectació, hi ha alguns factors de risc sobre els quals cal tenir una cura especial. D’aquesta manera, afegeix, "aquells parts instrumentats, amb fòrceps o ventosa per exemple, o els naixements de fetus de més de quatre quilos, fan que sigui més possible una afectació a curt i llarg termini”.