Sant Joan de Déu congela teixit ovàric de més de 130 nenes i adolescents tractades d'un càncer

L’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues ha extret teixit ovàric a 130 nenes i adolescents diagnosticades d’un tumor i el tractament del qual podia comprometre en el futur la seva fertilitat. Aquest centre hospitalari és el que més casos de càncer infantil atén a Espanya, amb 400 nous pacients cada any. 

Des de l’any 2000, el centre disposa d’un programa pioner a Espanya en criopreservació de teixit ovàric d’aquelles nenes, joves i dones adultes que, a causa d’una malaltia o al tractament que han de rebre, poden veure compromesa la seva fertilitat futura.  

Aquestes dues circumstàncies fan que, en les darreres dècades, Sant Joan de Déu hagi esdevingut un dels centres que més mostres de teixit ovàric ha congelat. Entre els anys 2000 i 2023, ha extret 303 mostres de teixit ovàric i els ha enviat, per al seu procés de preparació i criopreservació, al Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Un 43% d’aquests teixits, més de 130, pertanyen a pacients diagnosticades d’un tumor del desenvolupament o càncer durant la infància o adolescència. 

Fins ara, els professionals del programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu han tornat a reimplantar el seu teixit a 21 dones que han manifestat el seu desig de tenir un fill. Set d’elles ja ho han aconseguit: tres de manera espontània i quatre més mitjançant una fecundació in vitro. 

La coordinadora del programa, Cristina Salvador, ha explicat que “quan a una dona se li diagnostica un tumor que pot comprometre la seva fertilitat, la primera opció és extreure-li òvuls i congelar-los” i ha afegit que “en les nenes, però, la vitrificació d’ovòcits no és possible perquè encara no han arribat a la pubertat". En aquests casos, "l’única opció possible és extreure i preservar teixit ovàric, i això és el que fem", ha assegurat, tot afegint que "la pacient més petita tenia 22 mesos quan li vam fer”. 

Quan la pacient és adolescent i ja té la menstruació, els professionals poden optar per la vitrificació d’ovòcits sempre que sigui possible. “El temps de què disposem, però, és clau. Per poder extreure els òvuls, s’ha de fer a la pacient una estimulació ovàrica i això requereix un marge de temps de dues setmanes que, de vegades, no tenim perquè els oncòlegs han d’iniciar el tractament de manera immediata. Per això, de vegades, en aquests casos també hem de continuar optant per la preservació del teixit ovàric i descartar la congelació d’òvuls”, afegeix Salvador.

L’extracció del teixit ovàric es realitza al quiròfan, en una intervenció mitjançant laparoscòpia. El procés d'extracció del teixit ovàric es fa de manera coordinada amb el Banc de Sang i Teixits en el mínim temps possible. En arribar al banc, el teixit és sotmès a una congelació controlada especial amb l'objectiu de preservar al màxim les seves cèl·lules fins a arribar a una temperatura de -196 °C. El teixit criopreservat es guarda en tancs de nitrogen líquid fins que arribi el moment del trasplantament. Llavors es descongela de forma controlada per portar-lo, en les millors condicions, a la cirurgia, que es fa també mitjançant laparoscòpia.