La pandèmia va provocar un èxode de les ciutats cap a l’entorn rural

La població que deixa municipis urbans per anar a viure a àrees rurals s’ha incrementat els darrers anys de manera notable a Catalunya. Segons un estudi de l'Institut Metròpoli, l’any 2021 hi va haver 16.300 migracions d'aquesta naturalesa, no tantes com l'any 2020 en el context de la pandèmia, però encara 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. 

Tot i que minoritari, dins del conjunt de canvis residencials que es produeixen a les ciutats, el flux urbà-rural (el 10,3% el 2021) va a l'alça i segons les estimacions dels autors de l'estudi unes 70.000 persones migraran d'àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona a àrees semi-denses o rurals els propers cinc anys, el que significa el 30% dels que tenen previst canviar de municipi de residència.

Les dades es desprenen de l’estudi Rural i Urbà: migracions, entorn residencial i estructures d’oportunitat, desenvolupat per l’Institut Metròpoli per encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). 

L’any 2021 es van registrar 16.300 migracions de ciutats grans a l'entorn rural, gairebé 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. El pic d’aquest fenomen va arribar amb la pandèmia l’any 2020, amb 17.105 migracions, tot i que en un context anòmal, marcat pels confinaments, on es van produir nombrosos empadronaments temporals en segones residències.

La xifra no marca un rècord però s’apropa al nombre de moviments d'aquesta naturalesa de l'any 2007 (18.025 migracions urbà-rural), l’últim any del darrer boom immobiliari, que es va caracteritzar per un intens procés de suburbanització particularment a la regió metropolitana de Barcelona, la qual va estar acompanyada d’una gran producció d’habitatge en àrees perifèriques de baixa densitat.

Els canvis residencials amb destí a àrees rurals des de municipis urbans el 2021 representen el 10,3% del conjunt de moviments residencials des d'aquest origen. Això, en un any que en que es van assolir màxims històrics en la mobilitat residencial interna, amb 280.677 canvis, prop de 15.000 més que l'any 2019 i també més que els anys del boom immobiliari, amb el 2007 com a darrer any fort amb 276.238 canvis residencials.

Aquest percentatge no ha superat el del flux urbà-rural del 2007 (11,2%), i encara menys el 12,3% excepcional d'un 2020 en què mentre que el nombre de moviments general va davallar, la mobilitat de la gran ciutat cap a l'entorn rural va incrementar anòmalament pels nombrosos empadronaments temporals en segones residències. Això, no obstant, el 2021 sí que es manté més alt que els anys que separen el final del boom de la pandèmia, on aquest tipus de canvi residencial s'havia mantingut entre el 8% i el 9%.

A la regió metropolitana de Barcelona aquest flux residencial té una tendència similar però una rellevància encara menor. En aquest cas, només el 2,4% del conjunt de migracions urbanes que es van produir l’any 2021 dins de la regió metropolitana de Barcelona van seguir aquest patró urbà-rural. En total, van ser 2.659, mentre que el 2019 es van registrar 2.403 i el 2015 van ser 1.802. La població que realitza aquest tipus de canvis residencials és majoritàriament autòctona (88,5%), amb una edat mitjana de 36 anys, la qual cosa invita a pensar en famílies joves.

L'estudi que s'ha presentat aquesta setmana té per objecte també identificar i caracteritzar els perfils poblacionals que han abandonat els entorns urbans en els darrers anys per instal·lar-se en àmbits menys poblats. En aquest sentit, es conclou que aquest trànsit residencial està protagonitzat predominantment de famílies joves que busquen millorar l’habitatge i l’entorn residencial.