La Federació de Municipis de Catalunya denuncia la manca de recursos dels ajuntaments

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha denunciat que els ajuntaments tornen a ser els grans perjudicats en l’assignació de recursos entre les diferents administracions estatals, després que el Senat hagi rebutjat, per segona vegada, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al conjunt de les administracions públiques. El Govern central ha presentat aquests objectius, que és el pas previ a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. 

Aquest fet significa una menor capacitat de despesa de les comunitats autònomes i els ajuntaments per a l’any 2024. Així, en el cas de les administracions locals, hauran de tancar el pressupost amb dues dècimes de superàvit, en lloc d’un dèficit del 0% com estava previst inicialment. Per aquest motiu, l’entitat municipalista ha assegurat, en un comunicat, que “és més necessari i urgent que mai abordar una reforma del finançament local per deixar fora del debat polític decisions que afecten serveis essencials que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania”.

L’entitat sol·licita als diferents partits representants en el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i especialment el Senat, que abordin definitivament la reforma del finançament local.

El president de la FMC i alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ha apuntat que “a la llarga llista de greuges de finançament que acumulen els ajuntaments des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, i davant dels reptes cada vegada més complexos que hem d’assumir com a administració més pròxima a la ciutadania, s’hi suma de nou l’impacte que provocarà en els pressupostos locals del 2024 la no aprovació al Senat dels objectius de dèficit proposats pel govern de l’Estat”. 

Això provocarà, segons el comunicat emès per l’FMC, que les administracions locals hagin de tancar el pressupost amb dues dècimes de superàvit, el que “es tradueix en una reducció de despesa de 2.924 milions d’euros en l’àmbit estatal, afectant els serveis que ofereixen els consistoris a la ciutadania de pobles i ciutats”. 

El document també apunta que “novament els ajuntaments són els grans perjudicats en el repartiment de l’objectiu de dèficit entre les diferents administracions, ja que se’ls exigeix tancar el pressupost no amb equilibri pressupostari, sinó amb superàvit perquè altres administracions puguin fer més despesa”. 

En aquest sentit, recorda que els ens locals són l’única administració a la qual no es permet generar dèficit, és a dir, que “a diferència d’altres administracions, com les comunitats autònomes o l’Estat, els ajuntaments no poden gastar més del que tenen”.

Des de l’entitat municipalista lamenten que “els ajuntaments siguin l’ase dels cops de la manca d’entesa política, especialment després de la solvència demostrada en la batalla per fer front a la pandèmia de la Covid-19 i les seves derivades econòmiques i socials, així com a les conseqüències de la guerra a Ucraïna".