Els escolars mesuren prop de 1.300 arbres per quantificar el diòxid de carboni que emmagatzemen

Prop de 700 alumnes d’entre sisè de Primària i segon d’ESO de Viladecans han mesurat uns 1.300 arbres de la ciutat per quantificar el diòxid de carboni que emmagatzemen. L’activitat s’emmarca en el projecte Co-Carbon Trees Measurements, que impulsa l’Ajuntament i la UPC i que vol identificar quin és el potencial de l’arbrat urbà a l’hora de capturar CO2 en contraposició als gasos contaminants que hi ha al municipi. 

D’aquesta manera, la intenció és que les ciutats puguin encaminar les seves polítiques cap a la neutralitat contaminant, que Viladecans es proposa assolir el 2030. L’activitat es repetirà l’any que ve per veure si els arbres han crescut i si ha evolucionat l’emmagatzematge de CO2.

El regidor de Foment de la Ciència i la Divulgació Científica, i professor al Departament de Física de la UPC al Campus del Baix Llobregat, Jordi Mazón, ha explicat que les dades obtingudes “són imprescindibles per saber quant lluny s’està de la neutralitat climàtica que planifica la Unió Europea, que han d’assolir les ciutats i el continent el 2050, i permetre la planificació d’estratègies urbanes per a la lluita contra el canvi climàtic i la reducció d’emissions de CO2”.

El foment de la ciència ciutadana és una de les línies d’acció política que la regidoria de Promoció i Divulgació de la Ciència de l’Ajuntament pretén impulsar. Viladecans, en la seva Estratègia 2030, té com a missió ser Ciutat Neutra de CO2. Aquest objectiu és compartit per més d’un centenar de ciutats europees. Per arribar a aquesta fita la Unió Europea ha definit el marc de la missió climàtica, la creació de la plataforma de ciutats de les disset ciutats espanyoles per a la neutralitat de carboni CitiES 2030, i la NetZero EU, en què hi és Viladecans. 

Quantificar les emissions de CO2 i la captura d’aquest gas és clau per planificar l’objectiu d’assoliment d’aquesta neutralitat l’any 2030. Les emissions de CO2 es quantifiquen d’una forma similar arreu, a partir dels consums dels diferents tipus de combustibles associats a la ciutat, en diferents abastaments (directes i indirectes). En canvi, la captura de CO2 als ecosistemes urbans no es coneix d’una forma precisa, sinó que s’ha fet fins ara a partir d’estimacions. El segrest de CO2 per l’arbrat urbà depèn de diversos factors, com el tipus d’arbre, l’edat i les condicions meteorològiques i climàtiques.

L’Ajuntament de Viladecans treballa per impulsar i portar a terme projectes encaminats a aconseguir una ciutat més verda, sostenible i humana. La Comissió Europea va concedir, el 6 d’octubre, els premis Green Leaf 2025 a les ciutats de Viladecans i Treviso (Itàlia). El premi Green Leaf reconeix els municipis que destaquen pel seu compromís d’abordar els desafiaments ambientals urbans i demostrar que la sostenibilitat és possible i una prioritat en el desenvolupament de la ciutat. 

Són territoris d’entre 20.000 i 99.999 habitants que s’encaminen a donar una major qualitat de vida als seus habitants estimulant noves activitats de transformació cap a una transició ecològica.

A més, el 5 d’octubre de 2022, la xarxa de governs locals +Biodiversidad, que és una secció de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), va aprovar la Declaració de Viladecans 3-30-300, que va presentar l'alcalde Carles Ruiz i que va rebre l'aprovació unànime de l'assemblea. 

El document proposa als municipis i les ciutats d'Espanya que treballin per implantar el model 3-30-300 per aconseguir municipis verds i biodiversos el 2030. El concepte de municipi 3-30-300 respon a un model urbà proposat pel professor Cecil Konijnendijk van donin Bosch del Nature Based Solutions Institute (Malmoe, Suècia), on els territoris municipals es comprometen a que la ciutadania pugui veure almenys tres arbres des del domicili; que el municipi tingui un mínim d'un 30% de massa arbòria en el seu territori, i que el veïnat disposi d'un espai verd accessible a menys de 300 metres de casa seva.

També, l'any 2016, la ciutat va ser escollida, juntament amb grans urbs europees com París o Goteborg, en la primera convocatòria d'Accions Urbanes Innovadores (UIA) en relació amb l'energia, amb el projecte Vilawatt.

Arran d'això va posar en marxa un mecanisme comunitari de contractació del subministrament elèctric a domicili, va crear una moneda local vinculada a l'energia, va impulsar el coneixement de l'eficiència energètica entre la ciutadania i els centres educatius, va afavorir l'ús del cotxe elèctric compartit conjuntament amb la cooperativa Som Mobilitat i va fer renovacions energètiques integrals en edificis privats per mostrar el valor de l'eficiència energètica en la construcció.