Les dones amb TOC resistent responen pitjor a l’estimulació cerebral profunda

El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha publicat una investigació que apunta que els homes tenen més bon pronòstic a llarg termini al tractament amb estimulació cerebral profunda (DBS) del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Durant els darrers 15 anys, els Serveis de Psiquiatria i Neurocirurgia de l’HUB venen emprant la tècnica de neuromodulació en pacients amb formes severes i resistents de TOC, pel que l’estudi s’emmarca en l’anàlisi de la resposta a aquesta intervenció.

La novetat científica d’abast estatal s’ha publicat al Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health (SEPSM) i mostra que el 76,9% d’homes vanç respondre bé a la estimulació cerebral profunda, mentre que només un 33,3% de les dones va tenir un resultat satisfactori. Es traca del primer treball que analitza la diferència de sexe en aquest procediment, pel que els especialistes insten a refermar la troballa amb més recerca i emfatitzen la necessitat de conèixer els factors que intervenen en l’efectivitat de la tècnica, no exempta de risc i que comporta un cost alt de recursos humans i econòmics.

Es calcula que al voltant del 5-10% dels pacients de TOC són refractaris als tractaments farmacològics disponibles i desenvolupen formes extremadament greus i incapacitants de la malaltia, que va acompanyada d'un gran patiment tant per als pacients com per a les seves famílies. Durant les dues darreres dècades, s'han proposat noves opcions terapèutiques per a aquests pacients, inclosa l'estimulació cerebral profunda. A més, existeixen estudis recents que confirmen que la millora aconseguida en els primers anys d’estimulació cerebral profunda es manté al llarg del temps.

El nombre limitat de pacients amb TOC sotmesos, fins ara, a aquest procediment provoca que no s'hagin explorat les diferències de sexe en el patró de resposta a la neuroestimulació, ni si aquestes diferències podrien modular la incidència d'altres variables. Tot i que els resultats obtinguts a l’HUB han de considerar-se preliminars, donat el reduït nombre de pacients inclosos en l’estudi, sí apunten a una possible influència del sexe en la resposta a llarg termini a la DBS.

El sexe no sembla incidir significativament en la resposta general als tractaments farmacològics o cognitiu-conductuals en el TOC, a diferència d'altres factors com l'edat, els antecedents familiars de TOC, la gravetat inicial o l'edat d'inici.  No obstant, el subgrup de pacients amb formes especialment greus de TOC, refractaris a tots els altres tipus de tractament i que reben estimulació cerebral profunda, podrien tenir característiques diferents a nivell cerebral que explicarien una influència del sexe en la resposta a llarg termini a la neuroestimulació.

Les persones que pateixen TOC presenten pensaments, imatges o impulsos no desitjats (obsessions) que provoquen comportaments o accions mentals repetitives (compulsions), dirigides a reduir el malestar que les obsessions provoquen. "Aquestes obsessions i compulsions, així com les conductes evitatives que sovint les acompanyen, impacten en les activitats de la vida quotidiana, causant-los un gran patiment emocional", remarquen des de l'HUB.

Aproximadament, un 2-3% de la població general desenvolupa un TOC, i no se’n coneix una causa específica, tot i que intervenen factors genètics i ambientals. La Unitat de TOC del Servei de Psiquiatria de l’HUB és referent en recerca sobre aquest trastorn en l’àmbit nacional i internacional i segueix fent recerca per millorar la qualitat de vida de les persones que el pateixen.