CULTURA I OCI
Ã’pera a Viladecans
'Turandot', de Giacomo Puccini, es podrà veure aquest divendres a Atrium
![[Img #54068]](https://elfar.cat/upload/images/05_2024/8292_aa.jpg)
Turandot, l’òpera pòstuma de Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels tÃtols més emblemà tics de tot el repertori operÃstic i es podrà gaudir aquest divendres, 10 de maig, a les 20 hores, a Atrium Viladecans.
Â
Aquesta òpera, molt popular per la seva espectacularitat, deixa molt enrere el verisme puccinià per endinsar-se en un drama ambientat en una Xina llegendà ria. En un imperi atemorit, la cruel princesa Turandot condemna a mort els seus nombrosos pretendents, que no encerten els tres enigmes que ella els proposa i que, malgrat la mort quasi segura, acudeixen a PequÃn.
Â
El prÃncep Calaf, en veure la bellesa i el poder de Turandot, decideix acceptar el desafiament. Des de l’instant en què la veu, queda enamorat d’ella i està disposat a arriscar-ho tot per conquerir el seu cor. Calaf resol els tres enigmes, però Turandot no es dona per vençuda. El prÃncep li diu que si descobreix el seu nom abans de l’alba, ell haurà de morir. Amb l’ajuda de Liù, la jove i dolça esclava, Calaf manté el seu nom en secret. Al final, Turandot accepta emparellar-se amb Calaf i diu que ja coneix el seu nom: Amor!
Â
Una història complicada i enigmà tica servida per una música majestuosa i espectacular, que inclou l’à ria Nessun dorma, una de les més aclamades de tot el repertori operÃstic, però també altres moments musicals destacats com les à ries In questa reggia (Turandot) o Tu che di gel sei cinta (Liù).
Turandot, l’òpera pòstuma de Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels tÃtols més emblemà tics de tot el repertori operÃstic i es podrà gaudir aquest divendres, 10 de maig, a les 20 hores, a Atrium Viladecans.
Â
Aquesta òpera, molt popular per la seva espectacularitat, deixa molt enrere el verisme puccinià per endinsar-se en un drama ambientat en una Xina llegendà ria. En un imperi atemorit, la cruel princesa Turandot condemna a mort els seus nombrosos pretendents, que no encerten els tres enigmes que ella els proposa i que, malgrat la mort quasi segura, acudeixen a PequÃn.
Â
El prÃncep Calaf, en veure la bellesa i el poder de Turandot, decideix acceptar el desafiament. Des de l’instant en què la veu, queda enamorat d’ella i està disposat a arriscar-ho tot per conquerir el seu cor. Calaf resol els tres enigmes, però Turandot no es dona per vençuda. El prÃncep li diu que si descobreix el seu nom abans de l’alba, ell haurà de morir. Amb l’ajuda de Liù, la jove i dolça esclava, Calaf manté el seu nom en secret. Al final, Turandot accepta emparellar-se amb Calaf i diu que ja coneix el seu nom: Amor!
Â
Una història complicada i enigmà tica servida per una música majestuosa i espectacular, que inclou l’à ria Nessun dorma, una de les més aclamades de tot el repertori operÃstic, però també altres moments musicals destacats com les à ries In questa reggia (Turandot) o Tu che di gel sei cinta (Liù).
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leÃdo y acepta las Normas de Participación y PolÃtica de Privacidad
Normas de Participación
PolÃtica de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.23