COMARCA
El Govern aixeca l’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat
L'executiu preveu que l'àmbit torni a l'escenari d'excepcionalitat dilluns
![[Img #54140]](https://elfar.cat/upload/images/05_2024/1607_diseno-sin-titulo-6.jpg)
La Comissió Interdepartamental de Sequera ha acordat aixecar la fase d'emergència en l'àmbit Ter-Llobregat, arran de la recuperació de les reserves per les pluges de les darreres setmanes. Actualment, els embassament d'aquest àmbit estan al 24,8% de la seva capacitat, amb 154 hectòmetres cúbics. La previsió és que el canvi d'escenari d'emergència a excepcionalitat sigui efectiu dilluns vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
L'emergència per sequera es va decretar l'1 de febrer als 202 municipis que formen part d'aquest àmbit, entre els quals es troben els del Baix Llobregat, tots menys Vallirana que s'abasteix de pous, i l’Hospitalet. Quan es torni a l'excepcionalitat, la dotació d'aigua per habitant i dia passarà a ser de 230 litres i no de 200 com era en l'escenari d'emergència.
Amb el pas d'emergència a excepcionalitat es rebaixen algunes restriccions. Per exemple, es redueix la dotació per al reg agrícola en un 40% i no en un 80% com en emergència, un 15% el consum dels usuaris industrials (25% en emergència) i un 30% en els usos ramaders (50% en emergència).
La reducció del consum d'aigua en els usos recreatius es manté al 15% en usos assimilables a urbans i és del 50% en reg. També es manté la prohibició de regar jardins i zones verdes públiques o privades, excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes que es farà gota a gota o en regadora. No es pot regar la gespa, a excepció de les superfícies destinades a la pràctica federada d'esport, o si es fa amb aigua regenerada o de pluja. I es manté també la prohibició de netejar carrers o edificis amb aigua potable, la neteja de vehicles només en establiments autoritzats i la prohibició d'omplir les fonts ornamentals.
Piscines d’ús públic
Un dels canvis destacats que porta associat el pas d'emergència a excepcionalitat és que les piscines d'ús públic podran obrir sense necessitat de declarar-se refugi climàtic. D’aquesta manera, es podran reomplir o omplir-les per primer cop si són de nova construcció o s'han rehabilitat.
Això inclou piscines municipals o altres d'accés públic com les dels establiments turístics, els centres esportius, els centres lúdics o les piscines de les comunitats de propietaris, així com les d'ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d'educació especial. També es permet l'ompliment i el reompliment de piscines d'ús privat destinades al bany de persones amb grau de discapacitat reconegut i en què consta que pateixen alteracions de la conducta. Els centres educatius podran omplir completament o parcialment les piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres per al bany d'infants.
En canvi, no es podran omplir piscines privades d'ús individual o familiar, així com tampoc les que no tenen sistemes de recirculació d'aigua. Les que sí que en tenen ho podran fer en les quantitats mínimes indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua.
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha destacat que aquestes restriccions són les mateixes que hi van haver durant l'estiu passat pel que fa a les piscines.
A més, es torna a passar de cabals d'emergència mínims a cabals ambientals, assegurant millor la biodiversitat dels rius i les masses d'aigua.
El conseller Mascort ha fet una crida a que tota la societat mantingui l'estalvi d'aigua i ha descartat però que es torni a entrar en emergència com a mínims fins a principis de l'any vinent.
El problema continua
De la seva banda, la plataforma Aigua és Vida ha qualificat “d’error” decretar la sortida de la fase d’emergència per sequera i ha apuntat que a les portes de l’estiu el consum d’aigua és més elevat. A més, recorden que les prediccions de temperatures auguren un altre estiu calorós, superant la mitjana d’anys anteriors, un fet que produirà un augment en l’evaporació de les masses d’aigua i major evapotranspiració de les plantes, traduint-se en una menor disponibilitat d’aigua.
La plataforma ha denunciat en un comunicat que “la sortida de la fase d’emergència per sequera és una mesura curt-placista, que pot fer perillar la disponibilitat d’aigua a la tardor” i ha alertat que el missatge que envia el Govern pot ser contraproduent amb els esforços i les campanyes de sensibilització per reduir els consums d’aigua.
Per l’entitat Aigua és Vida, “cal tenir en compte que aquestes són les úniques polítiques actuals del Govern per gestionar la demanda d’aigua i no apostar-ho tot únicament a construir més infraestructures” i, per tant, “relaxar-les implica relaxar les polítiques de gestió de la demanda”.
D'una altra banda, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha celebrat l'aixecament de l'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat. "Això sí, fer oportunisme i creure que el problema s'ha acabat és una equivocació", ha avisat Cañete, que ha afegit que "exigim que es facin les inversions i els compromisos per poder tenir solucions al problema de la sequera, que serà recurrent".
Cañete ha remarcat que "plogui o nevi, el problema no desapareix i calen les inversions necessàries".
![[Img #54140]](https://elfar.cat/upload/images/05_2024/1607_diseno-sin-titulo-6.jpg)
La Comissió Interdepartamental de Sequera ha acordat aixecar la fase d'emergència en l'àmbit Ter-Llobregat, arran de la recuperació de les reserves per les pluges de les darreres setmanes. Actualment, els embassament d'aquest àmbit estan al 24,8% de la seva capacitat, amb 154 hectòmetres cúbics. La previsió és que el canvi d'escenari d'emergència a excepcionalitat sigui efectiu dilluns vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
L'emergència per sequera es va decretar l'1 de febrer als 202 municipis que formen part d'aquest àmbit, entre els quals es troben els del Baix Llobregat, tots menys Vallirana que s'abasteix de pous, i l’Hospitalet. Quan es torni a l'excepcionalitat, la dotació d'aigua per habitant i dia passarà a ser de 230 litres i no de 200 com era en l'escenari d'emergència.
Amb el pas d'emergència a excepcionalitat es rebaixen algunes restriccions. Per exemple, es redueix la dotació per al reg agrícola en un 40% i no en un 80% com en emergència, un 15% el consum dels usuaris industrials (25% en emergència) i un 30% en els usos ramaders (50% en emergència).
La reducció del consum d'aigua en els usos recreatius es manté al 15% en usos assimilables a urbans i és del 50% en reg. També es manté la prohibició de regar jardins i zones verdes públiques o privades, excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes que es farà gota a gota o en regadora. No es pot regar la gespa, a excepció de les superfícies destinades a la pràctica federada d'esport, o si es fa amb aigua regenerada o de pluja. I es manté també la prohibició de netejar carrers o edificis amb aigua potable, la neteja de vehicles només en establiments autoritzats i la prohibició d'omplir les fonts ornamentals.
Piscines d’ús públic
Un dels canvis destacats que porta associat el pas d'emergència a excepcionalitat és que les piscines d'ús públic podran obrir sense necessitat de declarar-se refugi climàtic. D’aquesta manera, es podran reomplir o omplir-les per primer cop si són de nova construcció o s'han rehabilitat.
Això inclou piscines municipals o altres d'accés públic com les dels establiments turístics, els centres esportius, els centres lúdics o les piscines de les comunitats de propietaris, així com les d'ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d'educació especial. També es permet l'ompliment i el reompliment de piscines d'ús privat destinades al bany de persones amb grau de discapacitat reconegut i en què consta que pateixen alteracions de la conducta. Els centres educatius podran omplir completament o parcialment les piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres per al bany d'infants.
En canvi, no es podran omplir piscines privades d'ús individual o familiar, així com tampoc les que no tenen sistemes de recirculació d'aigua. Les que sí que en tenen ho podran fer en les quantitats mínimes indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua.
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha destacat que aquestes restriccions són les mateixes que hi van haver durant l'estiu passat pel que fa a les piscines.
A més, es torna a passar de cabals d'emergència mínims a cabals ambientals, assegurant millor la biodiversitat dels rius i les masses d'aigua.
El conseller Mascort ha fet una crida a que tota la societat mantingui l'estalvi d'aigua i ha descartat però que es torni a entrar en emergència com a mínims fins a principis de l'any vinent.
El problema continua
De la seva banda, la plataforma Aigua és Vida ha qualificat “d’error” decretar la sortida de la fase d’emergència per sequera i ha apuntat que a les portes de l’estiu el consum d’aigua és més elevat. A més, recorden que les prediccions de temperatures auguren un altre estiu calorós, superant la mitjana d’anys anteriors, un fet que produirà un augment en l’evaporació de les masses d’aigua i major evapotranspiració de les plantes, traduint-se en una menor disponibilitat d’aigua.
La plataforma ha denunciat en un comunicat que “la sortida de la fase d’emergència per sequera és una mesura curt-placista, que pot fer perillar la disponibilitat d’aigua a la tardor” i ha alertat que el missatge que envia el Govern pot ser contraproduent amb els esforços i les campanyes de sensibilització per reduir els consums d’aigua.
Per l’entitat Aigua és Vida, “cal tenir en compte que aquestes són les úniques polítiques actuals del Govern per gestionar la demanda d’aigua i no apostar-ho tot únicament a construir més infraestructures” i, per tant, “relaxar-les implica relaxar les polítiques de gestió de la demanda”.
D'una altra banda, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha celebrat l'aixecament de l'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat. "Això sí, fer oportunisme i creure que el problema s'ha acabat és una equivocació", ha avisat Cañete, que ha afegit que "exigim que es facin les inversions i els compromisos per poder tenir solucions al problema de la sequera, que serà recurrent".
Cañete ha remarcat que "plogui o nevi, el problema no desapareix i calen les inversions necessàries".
















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.171