La Tecla Sala de l'Hospitalet acull l’obra escenogràfica d’Alfons Flores

L’equipament esdevé en la tramoia d’un escenari, amb la construcció d’un teler i una pinta propis d’un teatre

[Img #54339]

El Centre d’Art Tecla Sala de l'Hospitalet acull la mostra Alfons Flores. L’escenari prodigiós, en la qual es proposa traslladar a l’espai expositiu les essències del treball d’un escenògraf contemporani. L’exposició es podrà visitar fins al 3 de novembre i tindrà un programa d’activitats adaptat a centres educatius i col·lectius diversos.

La mostra Alfons Flores. L’escenari prodigiós transfereix l’acció, el moviment i la fascinació del que passa en un escenari al museu mitjançant escenografies provinents d’institucions operístiques, rèpliques d’algunes obres, maquetes, cartells, documentació diversa, audiovisuals i una entrevista personal a l’artista.

L’espectador es trobarà immers en una gran instal·lació artística amb tres grans fragments d’escenografies d’Alfons Flores, originals i reconstruïdes, de les obres Norma, de Vincenzo Bellini (Royal Opera House, Londres, 2016); Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, de Kurt Weill / Bertolt Brecht (Teatro Real, Madrid, 2010) i L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti (Deutsche Oper am Rhein, Düsseldorf, 2015).

A banda, l’exposició incorpora un bosc de televisors inspirat en l’escenografia de Bodas de sangre, de Federico García Lorca (Teatre Grec, Barcelona, 2001), amb una videoinstal·lació realitzada per a l’exposició.

Alfons Flores (L’Hospitalet, 1957) ha desplegat una trajectòria prolífica des de la seva ciutat natal fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món. L’any 1974, va començar la seva carrera professional a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral, GAT, de l’Hospitalet. A partir d’aleshores ha construït espais imaginaris per a prop de 200 projectes teatrals i operístics i ha col·laborat amb directors com Àlex Ollé, Calixto Bieito, Joan Anton Rechi, Joan Lluís Bozzo, Carlos Wagner o Guy Joosten.

El treball per als teatres d’òpera, degut a les dimensions i als pressupostos que comporten, permet que les escenografies d’Alfons Flores participin de la renovació del llenguatge operístic que va arrelant a poc a poc. Els seus dissenys van adquirint una riquesa de matisos a través de l’ús de maquinària escènica, de volums que es mouen entre els intèrprets, d’una reivindicació implícita de l’autonomia de l’escenògraf i d’una càrrega visual que connecta amb les grans tradicions de la història de la visualitat.

La concepció dels espais operístics, d’altra banda, suposa el pas al món virtual. Els dibuixos van acompanyats ara d’acurats projectes renderitzats (en tres dimensions) per poder preveure totes les complexitats dels muntatges. En el fons, però, en tot el seu treball s’hi percep una voluntat de transformació que es remunta a les conviccions del GAT: més que fer teatre polític, es fa política amb el teatre.